¿Què significa l'amor als 80 anys?

¿Existeix l’amor romàntic? ¿Què representa l’amor als 80 anys? ¿Quina visió en tenen les persones grans que estan de tornada de tot? Aquestes i altres preguntes són rere el ‘Càsting Giulietta’ un curiós muntatge teatral protagonitzat per vuit valentes dones d’entre 79 i 90 anys que ha inaugurat la temporada del Lliure de Gràcia. Juan Carlos Martel, director de l’històric teatre des de fa menys d’un any, segueix el camí iniciat amb ‘Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner’en aquesta nova proposta estrenada breument al Festival Grec que estarà a la cartellera fins al 13 d’octubre. 

Es tracta d’un muntatge professional creat amb debutants amb molta vida i històries per explicar. El treball de Marc Artigau, responsable de la dramatúrgia, ha sigut trenar les seves vivències sobre l’amor en un muntatge ple de veritat que parteix d’una ficció. L’elaboració d’un documental serveix d’excusa per posar cadascuna d’elles davant d’una càmera que evoca moments de la seva existència. Totes han sigut Julieta alguna vegada, però cada una té una visió diferent de l’amor. «Com més s’allarga la vida més s’amplia la idea de l’amor», afirma Martel. ¿Què tenen en comú aquestes dones amb la figura femenina protagonsita del drama de Shakespeare ‘Romeo i Julieta’? «Cada una d’elles és Julieta, cada una ha viscut un gran amor, però no sabràs mai si el que expliquen és veritat o mentida». La solitud, la vellesa i els prejudicis entorn de la gent gran també apareixen en aquest projecte de teatre social que parteix de la realitat de diferents dones per explicar històries carregades de veritat. «Elles estan de tornada de tot», ressalta. «Tenen una enorme experiència de vida i ganes d’explicar-la. El meu treball ha consistit a sintetitzar i dotar de ritme l’espectacle». 

Experiència singular

‘Càsting Giulietta’ no parla només de relacions de parella, també de l’amor als fills, a les plantes, a les mares, als nets, de l’amor als animals i fins i tot de l’amor a les vaixelles. «Però també apareix l’amor propi, una cosa no sempre ben vista per la gent de la seva època que han hagut de descobrir», ressalta Àurea Márquez, l’única actriu professional del repartiment. Està fascinada amb aquest treball, tan diferent d’un muntatge tradicional en el procés de creació, tan diferent a tot el que havia fet fins ara. «Em fa més il·lusió això que fer Medea», li va dir al director quan li va proposar participar en el projecte. Llavors no sabia encara que Genoveva, una dona a qui el seu company cuida com a voluntari de la Fundació Avis-Mon Catalunya, acabaria formant part de l’espectacle al costat de la resta de l’equip, seleccionat pel responsable de la Fundació Amics de la Gent Gran. 

«És una gran experiència fer aquesta obra perquè s’ha escrit a base del que nosaltres volíem dir sobre l’amor. Hi ha moltes classes d’amor. Tot ha canviat», afirma Mariona Mayolas, de 82 anys i memòria impressionant. Els seus col·legues pensen igual. Mayolas comenta que, no obstant, les infidelitats són avui tan a l’ordre del dia com abans. I com a exemple recita la lletra d’una cançó còmica de Los Vieneses, famós grup de la seva època.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Ella es va quedar vídua fa 15 anys. Abans va treballar com a infermera i actualment fa classes orals de català a nouvinguts a Barcelona. Confessa haver-se sentit molt còmoda treballant amb Martel i Clara Manyós, l’ajudanta de direcció. ¿Què ha après del teatre? «Què tot és mentida, però sempre hi ha una mica de veritat». 

Tant ella com les seves companyes s’han posat les piles amb els assajos i preparació del muntatge. S’ho han passat tan bé que si quan acabin les funcions a l’octubre els proposen pujar de nou a escena, firmen segur.