'La peor parte': viure per sempre en les paraules

Aquest és un llibre d’intensíssim duel que tracta sobre el que mou el món: l’alegria de viure. És també una elegia molt bonica (a Savater això li és igual) i el registre d’una desolació absoluta i sense pal·liatius, però no deixa de ser, potser per damunt de tot, un homenatge en carn viva a Sara Torres, la seva dona, a qui un càncer es va emportar el 2015. Abans d’això Savater, com Montaigne, es podria dir que no feia res sense alegria: el seu 'Diccionario filosófico' començava just per aquesta paraula: alegria, que per a ell era la més important de totes les que seguien. I aquesta alegria vital tenia un nom, el de Sara o Pelo Cohete, com ell la va anomenar des que la va conèixer i va saber que ella i el desig de viure serien una mateixa substància.

Al final de les seves memòries 'Mira por dónde’’ (2003) va revelar com s’havia enamorat d’ella i que, des d’aleshores, tot era «entrega, rendició i deliri». També li feia una promesa que, d’alguna manera, ve a complir 'La peor parte’: «Et seguiré fins al final dels estius, pelo cohete». Perquè aquestes memòries d’amor són una manera de portar-la d’on és, un impossible esforç òrfic per arrencar-la de la lenta acció de l’oblit, no del seu (per a ell no hi ha l’oblit) sinó dels altres. Savater no s’ha conformat amb expulsar els verins infinits de dolor, sinó que ha construït una imatge perdurable d’ella com només es pot fer: mitjançant l’evocació vívida (i hiperbòlica) del seu tarannà i les seves virtuts, tant físiques com morals, tant intel·lectuals com caracterials (i les enrabiades contra ell no són sinó un reforç d’aquest costat virtuós). Com els poetes antics, que després de la mort de la seva dama es conjuraven per fer que a través dels seus versos caigués el món rendit d’amor per ella, Savater aconsegueix que el lector es vagi enamorant d’ella i se senti consternat davant del cruel destí dels seus últims mesos. I aquest contagi només és possible desactivant gairebé tota forma de vergonya i mantenint un prodigiós i imperceptible control de l’escriptura.

Notícies relacionades

Will Guidara: "Siguin irracionals en la seva hospitalitat, tindran èxit"

Un recital de màgia i emoció

Dins dels llibres de dol (recordo els emocionants de Marcos Giralt Torrente i Julian Barnes), 'La peor parte’ es distingeix pel seu devastador cabal d’emocions i sentiments, per la palpitació de les anècdotes que porten al present el que se’n va anar, per l’aflictiva tendresa amb què s’embolica Pelo Cohete i, en fi, per la fondària amb què Savater transmet la devastadora orfandat per sempre després de l’última separació.