'Amazing Grace': Aretha Franklin com mai la vam veure

Sydney Pollack acabava de realitzar amb Robert Redford ‘Jeremiah Johnson’ quan Warner el va posar al capdavant d’‘Amazing Grace’, filmació de les dues actuacions seguides que Aretha Franklin va fer en una església baptista de Los Angeles, el gener del 1972, gravades per ser editades en un doble àlbum que va tardar poc temps a convertir-se en el més venut de la història de la música gospel.

Però el director de ‘Tal com érem’ era un absolut profà en la matèria: mai havia rodat un concert en directe. De la seva inexperiència, i la del seu equip, van derivar una sèrie de contratemps i el film mai es va poder estrenar a causa de deficiències tècniques entre imatge i so.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Allan Elliott ha aconseguit, després de grans esforços, recuperar el material, muntar-lo i sonoritzar-lo. ‘Amazing Grace’ és una realitat. No només existeix el disc. També tenim una pel·lícula que la història ens devia, ja que es tracta d’un dels millors documentals de música dels últims temps.

Està muntat en cru, amb zooms de correcció i acostament –n’hi ha un de tan matusser com entranyable cap a Mick Jagger, que va aparèixer com a espectador en la segona nit– i Pollack passant una vegada i una altra davant la càmera. Això li dona un sentit de moment únic més gran i se cenyeix millor a aquesta pregària –tota actuació de gospel ho és– que Franklin va convertir un concert-ofici religiós en el qual va interpretar amb un sentiment inigualable aquelles cançons que cantava de petita.