ANIVERSARI D'UNA RECONSTRUCCIÓ
L'apuntador del Liceu: «Quan vaig veure la reconstrucció vaig detectar 46 diferències»
Fa 44 anys que Jaume Tribó, el treballador més antic del Gran Teatre, xiuxiueja als cantants
zentauroepp50214035 icult191004163258 /
Jaume Tribó és el treballador que porta més anys al Liceu: 44. I el coneix tothom. Per als cantants és un àngel de la guarda que, amagat en l’escenografia –l’antiga closca s’ha perfeccionat i es dissimula millor– sempre està a punt per donar-los l’entrada si es queden en blanc.
Quan va entrar a «la casa», com l’anomena ell, hi havia 424 treballadors. Ara són 325. «Quan vaig començar a treballar la gestió la portava el senyor Pàmies i les temporades no duraven més de tres mesos», recorda. Abans no li era estrany que Montserrat Caballé li donés feina en altres teatres on ella cantava la resta de l’any. Ara les coses són diferents. L’activitat al Liceu s’ha multiplicat. La reconstrucció del teatre va permetre guanyar espai cap a l’escenari i es poden preparar diverses òperes alhora.
¿El canvi més important en aquests 20 anys?
Tot. És que és un altre teatre. Ni tan sols l’arquitectura i la decoració són idèntiques. El dia que l’arquitecte responsable de l’obra em va ensenyar com havia quedat el Liceu li vaig anar assenyalant totes les diferències que veia. ¡En vaig comptar fins a 46!
Però ara està més ben equipat.
¡Uf! No hi ha comparació. Darrere del teló l’espai és 12 vegades més gran que el que hi havia abans de l’incendi. Abans, quan es representava ‘Aida’, el cor no hi cabia, s’havien de col·locar pels costats.
Vostè ajuda els cantants. Els dona seguretat i els xiuxiueja cantant si es queden en blanc. ¿Què és el primer que fa a l’arribar al Liceu?
Sempre veuré el director musical i els cantants. He de veure com es troben i assegurar-me que ningú està malalt.
¿Hi haurà sorpreses a l’estrena de ‘Turandot’?
La sorpresa la vaig tenir l’altre dia en un assaig del segon repartiment. Gregory Kunde em va sorprendre cantant el ‘Nessun Dorma’ una vegada i després repetint-ho. No és habitual i a més ho va fer espectacular. Hi havia tècnics al costat de l’escenari que s’hi van fixar i em van preguntar: «Escolta, aquest és bo, ¿oi?».
Precisament Kunde el cita a vostè en un llibre de memòries que acaba d’editar. El va haver d’ajudar quan va venir a fer una substitució in extremis a ‘Anna Bolena’ el 2001.
És un cantant excepcional. S’havia d’aprendre en un dia el rol de Percy per substituir Josep Bros. En els dos dies que el vaig veure treballar va fer cadències diferents. Un portent. És nord-americà però fraseja divinament la italiana. I no només canta, sinó que també dirigeix. Ha dirigit l’òpera ‘Maria de Rohan’ al festival Donizetti de Bèrgam. Escolti, que això és cosa seriosa. ¡És com dirigir un ‘Wagner’ a Bayreuth!
¿El Liceu és un teatre de grans veus?
Sí, sempre ho ha sigut. Els dos repartiments d’aquesta ‘Turandot’ ja els voldrien el Metropolitan de Nova York o l’Òpera de Viena. El públic aquí aprecia les veus. Els agraden grans i boniques. Fa 50 anys teníem Joan Sutherland, Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Plácido Domingo, Joan Pons, Josep Carreras. Ara tenim cantants magnífics com Sondra Radvanovski i Piotr Beczala cantant ‘Luisa Miller’, per exemple. No es podem arriscar amb les veus. És molt delicat.
Notícies relacionadesPerò el Liceu ha d’apostar també per noves promeses.
¡I segur que en sortiran! Des del segle XIX el Mediterrani ha donat històricament veus precioses de sopranos i tenors. Va amb la terra. Rússia, en canvi, és un país de baixos.
