'Peaky Blinders': una lliçó d'història britànica

Res ha canviat, aparentment, en la cinquena temporada de ‘Peaky Blinders’, cap altra sèrie (però no una més) sobre clans mafiosos, en aquest cas britànics, de principis del segle passat. Els homes Shelby continuen lluint un tall de cabells atàvic, rapats al zero pels costats, tan sorprenents a començaments del segle XX com actuals anys després en diverses tribus urbanes. I tot i que no en fan gala, continuen portant amagades al folre de les gorres les fulles d’afaitar, de manera que, ben llançades, les gorres es converteixen en armes mortíferes. Però el temps ha passat i ara, a més de fulles, ganivets, pals i revòlvers, llueixen metralletes de tambor. Benvinguts a la turbulenta dècada dels anys 20.

Perquè aquesta cinquena temporada engega precisament el 20 d’octubre del 1929, com si la sèrie fos un acte reflex de Boardwalk Empire, la sèrie produïda per Martin Scorsese que documenta la mateixa època a Atlantic City. La seqüència inicial del primer episodi és dantesca, endormiscada, com si fos aliena a la realitat. Tommy Shelby, el patriarca de la família de mafiosos de Birmingham que interpreta Cillian Murphy, cavalca per un paratge desert i boirós. La seva destinació, a l’altra punta de l’enquadrament, és una cabina telefònica solitària situada en terra de ningú, mentre s’escolta el tema dels crèdits de la sèrie, el Red right hand de Nick Cave. El que li diuen al despenjar l’aparell és només una pista del que encara ha d’arribar: a Nova York, la borsa de Wall Street s’ha col·lapsat i tots els diners dels Shelby s’han esfumat. Havien invertit en accions nord-americanes i acaben de perdre 95 centaus per cada dòlar invertit. Una catàstrofe.

Una sèrie singular

Així comença el cinquè jaló en una de les sèries més particulars del moment, ideada per un guionista atípic, Steven Knight, que en l’última dècada ha sigut capaç d’escriure un ‘thriller’ sanguini per a David Cronenberg (‘Promesas del este’), dirigir una cinta d’acció per a Jason Statham (‘Redempció’) i un drama claustrofòbic per a Tom Hardy (‘Locker’), i ordir amb aquest últim i amb el seu pare, Chips Hardy, una altra telesèrie d’impulsos atàvics, ‘Taboo’.

Notícies relacionades

Anna Calvi: «He creat una música molt punk per a 'Peaky Blinders'»

'Peaky Blinders' no s'inspira en el trap sinó en els 'hooligans'

L’ecosistema dels Shelby ha fet un tomb absolut. Segueixen tots, el líder Tommy, el seu fidel germà Arthur i la seva ambiciosa dona Lucy, la tia Polly, la germana Ada, el germà petit Finn, el nebot de qui no es refia, Michael, i la dona en conflicte, Lizzie. Però res és el mateix després del crac de Wall Street i la seva repercussió econòmica al món sencer. La família ho ha perdut gairebé tot i ha de guanyar diners d’una altra manera. Abans ho van fer amb les curses de cavalls. Ara comencen a fer apostes en partits manipulats de futbol (un dels quals, el del Liverpool, ¡què diria Jurgen Klopp!) i Tommy, convertit en parlamentari socialista a la Cambra dels Comuns (la Cambra baixa del Parlament del Regne Unit), s’enfronta a un líder del naixent feixisme d’entreguerres mentre continua duent a terme suborns, fent feines brutes per a polítics corruptes i assassinant periodistes que l’incomoden (en una escena que podria recordar ‘El padrí’, de Coppola, el gran cànon del cine sobre mafiosos).

L’IRA i els Billy Boys

Hi ha disquisicions cíniques sobre el whisky irlandès i l’escocès. Tommy té tendències suïcides i se li apareix en somnis la seva anterior i assassinada dona, Grace. Entren en escena l’IRA i els Billy Boys, una banda protestant de Glasgow que controla les mines de carbó, oficia de cos de seguretat d’un líder feixista britànic i crucifica els seus rivals. Knight utilitza música anacrònica de rock dur i la càmera lenta per filmar els Shelby caminant pel mig del carrer, i cançons punk entre els parlamentaris: les revoltes i les tensions es perpetuen a través dels anys i de la música. L’escena al camp de mines del segon episodi talla l’alè, i fins i tot apareix Winston Churchill en una seqüència essencial del sisè capítol. Peaky Blinders continua sent un drama criminal tens i una il·lustració de la gestació del crim organitzat del segle XX, però és també una lliçó d’història britànica impecable.