L'OBC conquista amb Bartók

Amb Brahms, Respighi i Bartók va començar a rodar el flamant abonament dels dijous de l’OBC que en aquest primer curs inclou sis programes, una temporada que compta amb el patrocini d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. La iniciativa està per consolidar-se i podria tenir un bon futur sobretot entre els qui fugen de la ciutat els caps de setmana. El cicle ha hagut de replantejar l’organització dels assajos –el conjunt català tradicionalment treballava cada programa de dilluns a divendres al matí per estrenar els divendres–, que ara s’han ampliat a les tardes per arribar a dijous amb prou entitat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Va obrir el foc el ‘Primer Concert per a piano’ de Brahms amb el pianista austríac Stefan Vladar, qui es va veure amb prou llibertat com per esplaiar-se davant d’una orquestra gairebé sempre a punt, tot i que és veritat que en alguns moments l’acció de conjunt es va veure una mica inestable. Kazushi Ono, en tot cas, va saber treure brillantor al diàleg entre solista i orquestra sobretot deixant-ho clar a l’‘Adagi’, en el qual Vladar va saber lluir-se per expressivitat i fraseig; la gran ‘cadenza’, a més, va deixar clara l’excel·lència de la seva tècnica. Va rematar la jugada amb un ‘Rondó’; inspirat i ben resolt en el qual hi va haver bona comunicació amb el podi.

Un canvi de programa presentat per megafonia va fulminar l’anunciada ‘Lexikon III’ d’Ivan Fedele, i es va escoltar en canvi la tercera de les tres ‘suites’ que componen la bonica col·lecció d’‘Antiche arie e danze’ d’Ottorino Respighi, l’única concebuda únicament per a orquestra de cordes i que va arribar servida de brillantor melòdica, bon color a la corda greu i adequada transparència, especialment en la virtuosa ‘Passacaglia’ final. Així va començar la segona part per donar pas a la ‘suite’ del ballet-pantomima ‘El mandarí meravellós’, començament del projecte ‘Focus Bartók’ amb el qual l’OBC revisarà en aquest curs les tres obres concebudes per al teatre pel compositor hongarès. La versió va ser electritzant, plena de nervi i tensió, i va ser aclamada.