Alcatrazz, homenatge al hard rock a Razzmatazz

Alcatrazz mai serà, en la memòria del hard rock, un Rainbow o un Michael Schenker Group, però en la seva breu existència, als 80, va deixar un rastre de tres àlbums venerats, va exercir de planter de ‘guitar heroes’ (Yngwie Malmsteen i Steve Vai en particular) i ha quedat com el principal vehicle propi d’un cantant, Graham Bonnet, amb carisma i estil distintius. Prou motius per peregrinar un diumenge a la sala 2 de Razzmatazz.

Abans de començar, junt al peu de micro, els pipes van col·locar un tamboret alt més associat a un cantautor que a un ferotge cantant de rock. Però Bonnet pateix problemes d’esquena que el portaran al quiiròfan en els pròxims mesos i ha de cantar assegut. Ell mateix va donar les explicacions. «Ja sé que no és una imatge molt rock’n’roll, però ho faré tan bé com pugui». I així va ser: amb la primera peça, ‘Too young to die, too drunk to live’, es va alçar metafòricament un parell de pams del terra lluint el seu històric bramul en estat de revista.

Veu imponent

Bonnet no és un vocalista propens al crit ni als aguts característics del rock dur clàssic; canta des de molt endins, i on posa l’ull posa la bala, amb potència i aridesa. Així va tornar a demostrar-ho en peces com ara ‘All night long’, de Rainbow. «Aquesta la vaig gravar quan tenia 30 anys», va recordar. «Ara en tinc 72, i aquí estem».

Notícies relacionades

El Louvre demana ajuda urgent per no morir d’èxit

Sonia y Selena: "Això és només l’inici de moltes altres coses. Juntes som invencibles"

El gruix del repertori el va posar el primer àlbum d’Alcatrazz, ‘No parole from rock’n’roll’ (ni rastre del segon, ‘Disturbing the peace’, que segons va dir a aquest diari és el seu favorit), amb peces de culte com ara ‘Hiroshima mon amour’, ‘Jet to jet’ i ‘General hospital’ en què el guitarrista Joe Stump va reproduir els milers de notes per minut que al seu dia va imprimir Yngwie Malmsteen. Stump es va dedicar a replicar amb bona cal·ligrafia les troballes dels antics companys de Bonnet.

Si s’ha de posar algun però al concert és que més de la meitat del repertori no era d’Alcatrazz, sinó de les moltes bandes i projectes en què s’ha involucrat Bonnet durant més de 40 anys. Així, hi va haver assalts al Michael Schenker Group (‘Desert song’), Impellitteri (‘Stand in line’) i, per descomptat, Rainbow, amb aquest ‘Lost in Hollywood’ fi i veloç que va tancar una sessió que, més que retre comptes amb Alcatrazz, ho va fer amb tota una era del hard rock.