'Messi 10': espectacular oda circense al crac del Barça

El Cirque du Soleil s’acosta al món de l’esport amb ‘Messi 10’, un espectacle que va impressionar el públic en la seva estrena mundial al Parc del Fòrum dijous a la nit amb impactants números protagonitzats per un elenc de 47 artistes de 19 nacionalitats.  

Messi és la gran estrella del xou que es desenvolupa en una pista blava amb una forma inspirada en un camp de futbol on els artistes juguen amb pilotes en alguns números. El tradicional envelat amb el ‘grand chapiteau’ ha sigut substituït per una gran estructura de metall en una esplanada amb diverses zones on els fans del futbol poden demostrar la seva punteria i altres habilitats amb la pilota. La passió pel circ i pel futbol s’uneixen en aquesta sorprenent proposta que dura igual que un partit de futbol. Consta de dues parts de 45 minuts més el descans on, per cert, l’únic que s’hi podia consumir eren frankfurts, crispetes i entrepans. Cap producte ‘healthy’ en un esdeveniment que ret culte a una figura de l’esport que segur que s’alimenta millor.

El xou recorre diversos aspectes que defineixen el futbol de Messi: tenacitat, esforç, constància, velocitat, precisió. Valors també exportables al món de l’esport i del circ. En l’espectacle hi ha des de boniques coreografies on el moviment es congela que al·ludeixen a la necessitat d’un sòlid equip per marcar fins a números d’increïble habilitat com aquesta gran exhibició de corda fluixa de Yang Huang que va hipnotitzar el públic.

Messi apareix en filmacions que es projecten a dues enormes pantalles mòbils rectangulars, que ajuden en les transicions. Hi apareixen tant els seus gols més espectaculars com algunes filmacions realitzades per al xou. Intentar traspassar la tensió abans d’un penal a escena no és fàcil, tampoc comparar a l’ídol amb un lleó per després emular-lo amb una parella d’acròbates convertits en felí. El seu número no va passar volant precisament, massa repetitiu.       

Elasticitat al límit

Però hi va haver màgia, intensitat i sorpresa en molts moments. El tremend contorsionista Mearg Kidu es va quedar amb el públic en un número de flexibilitat extrema. Malgrat l’humor –interpretava un jugador ferit que s’escapava dels portalliteres–, més d’un va haver de tancar els ulls davant del dolor que sentia només de veure aquelles posicions impossibles. Era capaç de posar el cap girat per complet en direcció oposada a la resta dels seus membres. Brutal. També van impactar els acròbates que sortien disparats des d’un trampolí cap al públic fent mortals i girs per acabar atrapats en una xarxa, com si fossin una pilota xutada al fons de la porteria.    

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Com en un partit, hi va haver moments per a tot. Van sorprendre l’endimoniat ritme utilitzat per a un número amb diversos artistes de corda vertical o les habilitats desplegades per un crac del diàbolo. Tot i així és difícil traslladar les emocions del futbol a un escenari per més fort que sonin els himnes (entre ells, l’‘Allez, allez, allez’ i el contagiós ‘La, la, la’ de Shakira i Carlinhos Brown).

El públic de l’estrena, assegut a la grada vermella i la grada blava, va sortir encantat amb la proposta. Malgrat la gran qualitat tècnica dels artistes i l’agilitat de les transicions, de vegades l’espectacle dequeia, com en els esquetxos dels ‘clowns’ o el número de trapezi dedicat a la família que retratava la solitud de l’astre quan el seu compromís amb el Barça el va allunyar dels seus. També el final va semblar una cosa abrupta. Aquesta idea que tots portem un 10 dins no és prou reforçada en aquest espectacle dirigit pel coreògraf britànic Mukhtar O. S. Encara així, ‘Messi 10’ és una espectacular oda a un crac.