'Maléfica: Maestra del mal': l'heroïna absent

Fa cinc anys, ‘Maléfica’ (2014) va reimaginar la història de ‘La bella dorment’ des de la perspectiva de la fada malvada, amb l’objectiu de revelar que en realitat el personatge no era més que una dona ferida amb problemes per gestionar la seva ira. Ara, malgrat que aquella pel·lícula havia deixat clares la bondat inherent i la condició heroica del personatge, Disney intenta toscament repetir la jugada amb aquesta seqüela de títol incongruent; en aquesta, en una escena a l’inici, una veu en off ens informa que, a causa d’alguna cosa semblant a un problema d’amnèsia col·lectiva, Maléfica torna a ser una criatura odiada per la població humana.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sigui com sigui, ella no és el dolent d’aquesta pel·lícula. En realitat, no se sap ben bé què és. ‘Maestra del mal’ la redueix a la condició de convidada de pedra: durant bona part del metratge, l’actriu Angelina Jolie simplement desapareix d’escena. I el director Joachim Ronning no ens proporciona cap personatge de recanvi per qui sentir res; en lloc de cert desenvolupament psicològic i d’una història dotada d’un mínim de sentit, ofereix vistoses imatges d’estranys monstres màgics i escenaris enlluernadors i un sorprenent interès pels mecanismes de la guerra.

El gran conflicte dramàtic de ‘Maestra del mal’ no és diferent del de moltes altres ficcions que proposen una situació de convivència entre éssers humans i éssers màgics: l’amenaça d’extermini que plana sobre aquestes últimes. El que la distingeix és la matussera inclusió d’imatgeria que evoca l’Holocaust –en una escena, un grup d’adorables criatures són gasades– i, pitjor encara, la frivolitat de què fa gala al desposseir-la de transcendència en la seva determinació per no resultar ofensiva i el seu camí cap a un final feliç.