'Retrato de una mujer en llamas': la model invisible

Després de tres pel·lícules urbanes sobre la identitat sexual i de classe (‘Lirios de agua’, ‘Tomboy’ i ’Girlhood’), a més d’un guió magnífic per a un film d’animació sobre la infància (‘La vida de calabacín’), Céline Sciamma viatja fins al temps pretèrit, canvia de segle i de lloc, però, no, de reafirmació dels valors de la llibertat individual.

‘Retrato de una mujer en llamas’ s’esdevé el 1770, en una mansió situada a prop d’uns penya-segats a la costa de Bretanya. Allà es troben, coneixen i reconeixen l’Héloïse, una noia afectada pel suïcidi de la seva germana i que es nega a posar per a un retrat de matrimoni perquè no es vol casar, i una altra noia, la pintora Marianne, que té l’encàrrec de retratar-la sense que ella se n’adoni

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

Fotografiada amb una llum delicada tant en interiors en penombra com en exteriors grisos i blavosos, la pel·lícula captura l’afecte i l’enamorament que sorgeix entra totes dues a partir de la relació que estableixen com a pintora i model invisible, al principi, i model en plenitud en la segona part del relat.

Adèle Haenel, l’actriu que encarna l’Héloïse, és parella de Sciamma. En la tradició dels cineastes (heterosexuals) que han treballat amb les seves dones (John Cassavetes-Gena Rowlands, Carlos Saura-Geraldine Chaplin, Jean-Luc Godard-Anna Karina, Ingmar Bergman-Liv Ullman), Sciamma filma la seva companya sentimental amb tacte i dedicació, sent aquesta, en la ficció, la mirada de la jove pintora fascinada per la seva model.