Elton John es confessa a 'Yo'

Després d’airejar les seves crisis i les seves addiccions a la pel·lícula ‘Rocketman’, Elton John afina una mica més el tret. La narració de ‘Yo’, el seu llibre de memòries (Ed. Reservoir Books), permet precisar detalls i, sense deixar de llepar-se les ferides, modular el relat revelant episodis deliciosos, deixant anar reflexions sobre la seva relació amb la música i el ‘show business’,entonant clamorosos ‘mea culpa’ i mostrant-se per fi davant del món com el tipus just que s’embarca en una gira de comiat perquè, simplement, vol veure créixer als seus fillets i ajudar-los en els deures.

La història ja ha sigut comptada, però la tasca memorística de l’autor de Candle in the wind, plasmada en negre sobre blanc per Alexis Petridis, l’agut crític musical de The Guardian (a qui el músic es limita a donar-li les gràcies en les dedicatòries), reserva algunes hores d’entreteniment per als seguidors de la seva obra. Elton John és el tipus queva simular unintent de suïcidiper boicotejar el seu casament amb una dona,l’«adolescent tardà»que no va perdre la virginitat fins als 23 (en temps del seu descobriment d’Amèrica) i l’artista conscient del seudèficit de ‘sex appeal’i de les seves dificultats per arrasar a l’escenari: pretenent donar espectacle amb el teclat, destrossant-lo o arrossegant-lo, «més que un déu del rock rebel el que sembles és un operari de mudances en un mal dia».

Cançons «sobre borratxos i prostitutes»

Elton John treu ferro a la seva motivació com a compositor. «No soc d’aquests músics que es passegen amb melodies al cap tot el temps. No corro al piano en plena nit quan m’arriba la inspiració»,confessa. I certs èxits comercials l’han agafat per sorpresa, com el del doble àlbumGoodbye yellow bric road, un cançoner«fosc» sobre «borratxos, prostitutes i assassins». Confirma, sí, la seva vocació de creador d’àlbums, no només de hits, de la mà de Bernie Taupin.

Resulten graciosos els seus apunts sobre Brian Wilson (aquesta visita a la seva casa de Bel Air en la qual el ‘beach boy’ no parava de cantussejar, de manera inquietant, la tornada de ‘Your song’) i entorn de la seva competitivitat amb Rod Stewart: va arribar a fer disparar a un dirigible amb el seu nom en ple centre de Londres, que va caure abatut sobre un autobús. I què dir de la seva conegudaaddicció a les compres,incloent lad’un tramviaper al seu jardí que li van enviar des d’Austràlia i que requeria l’ús de dos helicòpters. Rebutja que amb els regals pretengui «comprar l’afecte de la gent». Tan sols li agrada«veure la cara de la gent» davant l’obsequi,afirma.

Barra lliure d’addiccions

La morbositat es dispara quan entren en escena els seus altres xuts existencials: de cocaïna, alcohol, sexe, menjar. Si a algun fan d’Elton John li va semblar que‘Leather jackets’, de 1986, és un dels seus pitjors discos, ha de saber que disposarà de la compressió del seu autor. Àlbum cuinat entre efluvis de coca, en el qual va reunir «nyaps rebutjats» que, «després d’unes quantes ratlles», li semblaven «obres mestres».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Larelació amb la seva mare,figura poc bromista, avança com un subtext al llarg del llibre, i reserva episodis estridents quan, entrat el segle XXI, Elton John consuma la seva unió civil amb David Furnish, avantsala del matrimoni. A hores d’ara, tres dècades després d’haver hagut d’assumir l’homosexualitat del seu fill, a ellano li sembla bé que les parelles gais «rebin el mateix tracte que les de diferent sexe».

Revessos que l’estrella ha d’assumir amb resignació, com aquestcàncer de pròstataque encaixa de manera expeditiva, preferint l’extirpació a la quimioteràpia. L’Elton John madur és propens a les decisions dràstiques, com l’anunci d’aquesta«última gira»pensada per veure créixer de prop els seus fills. Però no es fiïn, l’espectacle continuarà, com deduïm quan adverteix: «Vull actuar en directe, però en espectacles més petits».