La jove rebel Adrenalina eclipsa l'Astèrix

L’Astèrix compleix aquest dimarts 60 anys des que el 29 d’octubre de 1959 els seus pares, el ja desaparegut guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo, publiquessin la primera aventura d’un personatge que volien que estigués als antípodes dels cànons de l’heroi i de l’estereotip del gal ros, alt i fort, que es convertiria en indiscutible icona del còmic. I ha sigut precisament aquest dimarts quan el guionista Jean Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad, que el 2013 van prendre el testimoni dels irreductibles gals, beneïts per un Uderzo que avui té 93 anys, han presentat a Barcelona el seu quart àlbum (el 38è de la sèrie), que va arribar a les llibreries fa una setmana, ‘La filla de Vercingetòrix’ (Salvat, en castellà, català, eusquera, gallec i asturià). 

La protagonista és l’Adrenalina, una adolescent pèl-roja i de llarga trena, amb molt caràcter, rebel i altiva, vestida de negre gòtic (que podria recordar físicament l’activista Greta Thunberg), filla de l’històric cap gal Vercingetòrix, que, diuen, «va ser derrotat per Juli Cèsar, l’únic que va deixar una cosa explicada sobre ell, tot i que no se sap si va tenir descendència. Aquella derrota va obrir la romanització implacable del territori». L’Astèrix i l’Obèlix han de protegir la noia, que es refugia al llogarret perquè la persegueixen els romans, que temen que pugui liderar una sublevació. L’Adrenalina s’inspira, confessen, en les seves pròpies filles adolescents. «Volia escriure una cosa que la meva filla pogués llegir sense que jo semblés tonto, en un llenguatge no gaire estereotipat que pogués ser el d’un possible argot dels joves de l’època», explica Ferri. «Buscàvem aportar una cosa nova i un personatge femení fort ho era perquè tradicionalment la sèrie només n’ha tingut un, laCleòpatra, la resta han sigut sempre secundàries», afegeix Conrad, puntualitzant que la «vocació de l’Astèrix no és ser militant [en feminisme] sinó fer humor».

Amb un sol cameo –signe d’identitat de la saga–, el del desaparegut Charles Aznavour, aquesta aventura envolta la protagonista d’altres adolescents del llogarret. «Són personatges nous, elBlínix i el Sèlfix, dignes fills en el físic dels seus pares, el peixater i el ferrer, que podrien continuar apareixent a posteriors àlbums, però oposats a ells moralment perquè tenen una voluntat revolucionària a la seva manera», assenyala el guionista, a la qual cosa Conrad apunta: «Els dos joves són bonassos i amables, en canvi els seus pares perden el temps barallant-se entre si».

«Tinc la temptació de posar en el guió, al marge de la política, temes com aquest de la violència, que aquests adolescents diguin que no serveix per a res, tot i que també li diuen a l’Adrenalina que al llogarret la gent es pega perquè s'estima... L’Astèrix ja ha tractat en altres àlbums l’amistat o l’ajuda a l’estranger», explica Ferri. 

Altres temes que s’apunten, admeten que veladament, són l’ecologisme, amb l’Obèlix contribuint a l’extinció dels senglars, o les famílies monoparentals, amb els dos lloctinents gals que adopten l’Adrenalina.  

Seguint una altra tradició d’una longeva sèrie que des de 1959 ha venut 380 milions d’exemplars en 111 llengües, la que un àlbum transcorri a la Gàl·lia i un altre en un altre país, no descarten els autors que un dia l’escenari pugui ser Catalunya. «Però és una cosa que ens han preguntat també a Portugal, Polònia i Alemanya...». 

Notícies relacionades

El somni de Goscinny

Els autos bojos d'Astèrix

‘La filla de Vercingetòrix’ és el quart títol que firmen Ferri i Conrad desprésd’‘Astèrix i els pictes’ (2013),‘El papir del Cèsar’ (2015) i  ‘Astérix a Itàlia’ (2017). 

Àlbum homenatge pels 60 anys

Amb motiu dels 60 anys d’Astèrix, Salvat també publica un àlbum d’homenatge, ‘Generaciones’, en què més de 60 il·lustradors i autors de còmic (entre ells, Oriol Malet, Borja Montoro, Belén Ortega, Moebius, Franquin, Gallego i Rey i Ferri i Conrad) s’afegeixen a la celebració amb una o dues pàgines, que van acompanyades d’una petita biografia i de la relació de cada un amb Astèrix.