Manga Barcelona, 25 anys de mangamania

Quan el 27 d’octubre de 1995, fa un quart de segle, es va celebrar el primer Saló del Manga, l’Anime i el Videojoc de Barcelona, que va congregar 1.000 visitants, molts deien que allò seria una «moda passatgera». Avui, el festival del còmic i la cultura japonesa, pel que l’any passat van passar 150.000 persones (com a cita cultural només la supera en poder de convocatòria el Primavera Sound, amb 220.000; per sota estan el Còmic Barcelona, 112.000 Còmic Barcelona,, o el Sonar, amb 105.000), demostra que va arribar per quedar-se. Aquest 2019, l’ara rebatejat com a Manga Barcelona, obre aquest dijous, fins diumenge, la seva ambiciosa 25a edició25a edició, amb les entrades de divendres, dissabte i diumenge ja esgotades (tot i que les taquilles obriran si l’aforament ho permet a mesura que la gent en surti; els tiquets són d’un únic accés).

EL GERMEN

¿Com va sorgir la idea d’aquell primer saló? Ho recorda Óscar Valiente, avui director editorial de Norma Editorial, que hi va participar des de Ficomic, federació d’editors, llibreters i distribuïdors que organitzaven des de 1981 el Saló del Còmic i que l’abril de 1995 van impulsar una convenció de manga a l’antic Sant Andreu Teatre, amb la implicació de Glénat, La Cúpula, Norma, Ediciones B i Planeta, que va ser el germen del Saló del Manga. «Va servir d’assaig, vam veure de seguida que funcionava. En el sector vam constatar que hi havia un lector completament nou, el de manga, que tenia una identitat molt marcada, que no venia de llegir còmic de superherois, Tintín o Bruguera, sinó que estava molt influït per les sèries de TV d’anime i els videojocs. Vam entreveure que a aquell públic especial calia oferir-li una cosa diferent del Saló del Còmic, un esdeveniment propi que fos complementari i que no el canibalitzés. I la gent va respondre molt bé».

ELS ‘OTAKUS’, LA CLAU

Aquest públic especial, els fans o ‘otakus’, és una de les claus de l’èxit. ¿On si no un pot veure visitants esgrimint cartells oferint «Abraçades gratis» a qualsevol desconegut? «Domina el bon rotllo i la complicitat. Els visitants són els protagonistes i els que porten la veu cantant. És un saló molt festiu, amb un públic molt paritari des de sempre, les lectores femenines han sigut molt importants, i de diferents llocs d’Espanya, més que al Còmic Barcelona. Les primeres generacions d’‘otakus’ que van sorgir amb ‘Bola de drac’ i ‘Akira’ continuen venint i avui ho fan amb els seus fills. Entre els joves, molts només han llegit manga o han vist anime», explica Oriol Estrada, coordinador d’activitats del Manga Barcelona des del 2015, que va començar a anar al saló com a jove ‘otaku’. Per això aquest any, amb motiu de l’aniversari, s’estrenen activitats que impliquen el públic, com els concursos Manga Quest (gimcana per trobar cromos amb els 25 cartells) i Manga Otaquiz (prova de coneixements), o els Challenge o desafiaments: dijous, aconseguir la conga de ‘cosplay’ més llarga del món; divendres, un ball col·lectiu del tema ‘Fortune cookie’, del grup d’‘idols’ 4KB48; dissabte, aixecar els braços invocant una bola d’energia com Son Goku a ‘Bola de drac’, i diumenge, vestir-se de vermell i blanc, colors del Japó.

ESPERIT FESTIU 

«Avui es respira el mateix esperit que al primer saló, impregnat de sentit de festa i celebració i de trobada, diferent del Saló del Còmic –afegeix Valiente–. El visitant té necessitat de compartir la seva afició i ho expressa de manera tan diversa i visual com el ‘cosplay’ i els karaokes. És un públic molt actiu a les xarxes i al saló hi té una ‘trobada analògica’. Els primers karaokes i concursos de ‘cosplay’ van sorgir tímidament el segon any per convertir-se en bogeria: el 2005 es va organitzar la primera final espanyola del World Cosplay Summit, els guanyadors de la qual viatgen al Japó per participar en l’edició internacional, i el 2012 es va aconseguir el rècord Guinness de ‘cosplay’ de ‘Bola de drac’.Aquest esperit obert es detecta en la presència de la gastronomia (el 2012 s’hi va apostar fort amb el xef Ferran Adrià) i altres manifestacions de la cultura japonesa en forma de tallers i activitats com ara l’escriptura, la moda, els jocs tradicionals i les arts marcials.  

ESCENARI EN DIES DE HALLOWEEN 

El Manga Barcelona es desplegarà als pavellons 1, 2, 3, 4 i 5 i a la plaça de l’Univers deFira Montjuïc, però el 1995 i el 1996, va ser l’Estació de França la que va acollir el primer saló humil per fer el salt el 1997, ja amb 7.000 visitants, a La Farga de l’Hospitalet, on va créixer imparable fins a literalment desbordar el recinte el 2011, quan 65.000 persones van passar pels seus 12.000 metres quadrats (el Manga Barcelona compta aquest any amb 78.000, el seu rècord). «El fenomen en què s’havia convertit es va fer evident amb el trasllat l’any següent a Fira Montjuïc, quan els visitants van créixer fins a 112.000», explica Estrada. Sempre al voltant de l’1 de novembre, el saló va començar amb una durada de tres dies per consolidar-se, des del 2007, en els quatre actuals. Només una edició va ser de cinc dies, la del 2017, any en què es va estrenar com a directora Meritxell Puig, que va tenir com a predecessors en el càrrec Carles Santamaria, la salut del qual li va impedir seguirCarles Santamaria,Pilar Gutiérrez iJordi Sánchez Navarro.

LES EXPOSICIONS

Aquest any, l’estrella serà l’exposició dedicada a Osamu Tezuka, el déu del manga, creador d’Astro Boy, que lluirà 201 originals fins al gener al Museu Nacional d’Art de CatalunyaOsamu Tezuka, el déu del mangad’Astro Boy (MNAC) –organitzada juntament  amb Ficomic, Tezuka Productions i el Festival d’Angulema–, i que apadrinarà el director de cine Macoto Tezka (Makoto Tezuka), fill del ‘mangaka’ i supervisor del seu llegat. L’acompanyaran al recinte de Montjuïc mostres sobre el 25è aniversari, Doraemon i Dragon Ball World Adventure. Des de la primera exposició de 1995, ‘Herois del manga’, han destacat altres de dedicades als samurais, Pokémon, Super Mario, ‘One Piece’, els autors espanyols, l’arquitectura, l’anime o a Go Nagai i la seva creació, Mazinger, i altres robots gegants. 

ELS CONVIDATS

Notícies relacionades

«L'obra de Tezuka és una oda a la vida»

El 25è Manga Barcelona redobla l'aposta per la participació popular

Aquest 2019 els convidats superen els 40, entre ells, els ‘mangakas’ Reiko Okano, Atsushi Ohkubo (‘Fire Force’), Ryota Hayatsu (‘La ira de Bahamut: Twin Heads’), Aya Kanno (‘Réquiem por el rey de la rosa’), Tsubasa Yamaguchi (‘Ella y su gato’, ‘ Blue Period’), Mizuho Kusanagi (‘Yona, princesa del amanecer’), Elsa Brants (‘Sálvame, Pythie’) i Sourya Sihachakr (‘Rojo’); ‘youtubers’ com Yuko i Ernesto, de Nekojitablog, i ‘mangatubers’. També la banda de rock japonesa The 5.6.7.8’s, que va saltar a la fama amb la seva actuació a ‘Kill Bill Volum 1’,de Quentin Tarantino, el grup d’‘idols’ 4KB48, l’equip del llargmetratge ‘One Piece Estampida’, i el cineasta Hideo Nakata, director d’un clàssic del terror, ‘The Ring (El círculo)’(1998), que presentarà ‘Sadako’.Però als primers salons els convidats en solien ser només un parell (el primer va ser, el 1997, l’animador de sèries Masami Tsuda, –no confondre amb la ‘mangaka’–) fins que el 2006 la nòmina es va disparar. Entre els ‘top’ d’aquests anys, Junji Ito, Masakazu Katsura, Izumi Matsumoto, Hiroshi Hirata, Hiro Mashima, Yōichi Takahashi i Takeshi Obata. 

EL SECTOR EDITORIAL

A tot aquest festival ha respost el sector editorial, atent a la demanda d’un lector que es renova en cada generació. Tot i que no hi ha xifres oficials de vendes ni de tirades, Marc Bernabé, referent com a traductor, expert en manga i autor de llibres com els recents ‘501 mangas que leer en español’ (junt amb Estrada) i ‘Japón: manga, traducción y vivencias de un apasionado del país del sol naciente’, analitza a títol personal cada any com està el mercat del còmic japonès. Els seus resultats estimen que el 2018 va tornar a ser rècord en novetats de manga publicades a Espanya, amb 812. Les seves xifres són molt similars a les que comptabilitza el divulgador del mitjà José Antonio Serrano, de Guía del Cómic: 801. Per a tots dos, aquest resultat «no és cap sorpresa» ni veuen «símptomes d’esgotament» en un sector que va patir una bombolla amb la crisi econòmica, quan de 741 títols el 2008 va caure a 346 el 2011. A Espanya, Norma, Planeta i Ivrea publiquen el 61% del manga, en un terreny en què han guanyat pes ECC i Milky Way, seguits de Panini. Les sis, acaba Bernabé, concentren el 93% del mercat. Segons ell, hi ha factors que eviten que això sigui «una moda passatgera»:la constant d’un públic nou i la consolidació d’un lector madur.