Glen Hansard, viatge purificador al Palau

Glen Hansard és d’aquests artistes que fan d’un concert alguna cosa més que això: cantant des de molt dins eleva la mirada cap a un horitzó existencial, buscant una experiència de comunió amb el públic. El seu concert d’aquest dimecres al Palau, dins del Festival Mil·lenni, va venir a ser una consagració de les seves arts a Barcelona, aquella ciutat als carrers de la qual va vagar i va cantar en la seva joventut.

Tal com va explicar, no era la primera vegada que ‘actuava’ al Palau, ja que en la seva primera estada barcelonina va assistir a un concert a la sala amb peces de Beethoven a les quals, des de la seva butaca, va acompanyar espontàniament amb la pandereta (per a enuig dels assistents que l’envoltaven). No hauríem dit que Hansard tenia aquests rampells de gamberro, encara que sí que hi veiem un aventurer que, a més d’haver-se ventilat la ruta des d’Irlanda a Galícia en una barca de rems, porta la música amb arrels celtes a una altra dimensió, al contacte amb el rock, el Mediterrani oriental i una mica més enllà: fins a la mateixa òrbita planetària, com va insinuar a ‘The moon’.

Javier Mas acústic i elèctric

Notícies relacionades

Javier Mas, la volta al món amb Glen Hansard

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Hansard va presentar ‘This wild willing’ avançant amb sigil des de ‘Fool’s game’ i enfilant-se per les costes de ‘I’ll be you, be me’ valent-se d’instrumentacions delicades en un escenari en penombra. Al costat seu, set músics, oferint un singular diàleg del violí i el saxo, i amb un Javier Mas finíssim a la guitarra i imperial al llaüt en els espasmes de ‘The closing door’. És possible atribuir al repertori un excés de densitat i misticisme, si bé Hansard va modular el to incloent-hi càntics en solitari al piano i a la guitarra, desviant-se cap a un rock corpulent (‘Didn’t he ramble’, amb Mas a la guitarra elèctrica) i simpatitzant amb el blues en un ‘Way back in the way back when’ amb vista a Woody Guthrie i el seu ‘This land is your land’.

Hansard, portador de la memòria de l’emigració irlandesa i traient el cantautor tel·lúric que porta dins d’un ‘Her mercy’ fos amb ‘Bird on the wire’, de Leonard Cohen. Després de més de dues hores de concert, va cobrar forma el tiberi folk, tot i que, per acomiadar-se, va acudir a un estàndard espiritual, ‘Passing through’, que Cohen, entre d’altres, va fer seu, i que va culminar un concert amb fons d’experiència purificadora.