CRÒNICA
Glen Hansard, viatge purificador al Palau
El cantautor irlandès va desplegar el seu repertori amb fons místic, assentat en el seu recent 'This wild willing', i va citar Woody Guthrie i Leonard Cohen

zentauroepp50665748 barcelona 30 10 2019 concierto de glen hansard en el palau 191031191119 /
Glen Hansard és d’aquests artistes que fan d’un concert alguna cosa més que això: cantant des de molt dins eleva la mirada cap a un horitzó existencial, buscant una experiència de comunió amb el públic. El seu concert d’aquest dimecres al Palau, dins del Festival Mil·lenni, va venir a ser una consagració de les seves arts a Barcelona, aquella ciutat als carrers de la qual va vagar i va cantar en la seva joventut.
Tal com va explicar, no era la primera vegada que ‘actuava’ al Palau, ja que en la seva primera estada barcelonina va assistir a un concert a la sala amb peces de Beethoven a les quals, des de la seva butaca, va acompanyar espontàniament amb la pandereta (per a enuig dels assistents que l’envoltaven). No hauríem dit que Hansard tenia aquests rampells de gamberro, encara que sí que hi veiem un aventurer que, a més d’haver-se ventilat la ruta des d’Irlanda a Galícia en una barca de rems, porta la música amb arrels celtes a una altra dimensió, al contacte amb el rock, el Mediterrani oriental i una mica més enllà: fins a la mateixa òrbita planetària, com va insinuar a ‘The moon’.
Javier Mas acústic i elèctric
Notícies relacionadesHansard va presentar ‘This wild willing’ avançant amb sigil des de ‘Fool’s game’ i enfilant-se per les costes de ‘I’ll be you, be me’ valent-se d’instrumentacions delicades en un escenari en penombra. Al costat seu, set músics, oferint un singular diàleg del violí i el saxo, i amb un Javier Mas finíssim a la guitarra i imperial al llaüt en els espasmes de ‘The closing door’. És possible atribuir al repertori un excés de densitat i misticisme, si bé Hansard va modular el to incloent-hi càntics en solitari al piano i a la guitarra, desviant-se cap a un rock corpulent (‘Didn’t he ramble’, amb Mas a la guitarra elèctrica) i simpatitzant amb el blues en un ‘Way back in the way back when’ amb vista a Woody Guthrie i el seu ‘This land is your land’.
Hansard, portador de la memòria de l’emigració irlandesa i traient el cantautor tel·lúric que porta dins d’un ‘Her mercy’ fos amb ‘Bird on the wire’, de Leonard Cohen. Després de més de dues hores de concert, va cobrar forma el tiberi folk, tot i que, per acomiadar-se, va acudir a un estàndard espiritual, ‘Passing through’, que Cohen, entre d’altres, va fer seu, i que va culminar un concert amb fons d’experiència purificadora.
- Alcalde al rescat de viatgers
- Fátima Ofkir: "Els primers dies a la presó d’Oman tenia fins i tot por d’anar al lavabo"
- Conflicte contra els houthis «¡Ups!»: Donald Trump publica el vídeo d’un atac mortal a rebels del Iemen
- Trànsit ferroviari La línia R1 de Rodalies recupera la circulació després de la retirada del cotxe que havia caigut a les vies
- Queixa veïnal El barri litoral de Barcelona que tarda més d’una hora a arribar a la platja
- El director de l'ACA diu que les reserves actuals garanteixen "no haver de fer passos enrere" en almenys sis mesos
- Vaticà El Papa reapareix per sorpresa a la plaça de Sant Pere, dues setmanes després de la seva alta mèdica
- Desarticulat un grup criminal especialitzat en el robatori de bateries i coure arreu de Catalunya
- Entrevista Fèlix Riera: «Barcelona competirà o no en la mesura en què aprofundeixi en el model metropolità»
- Marc@ Royo Transformant realitats amb el màrqueting digital