Gay Mercader, nascut per lluitar

En cert moment del documental veiem una foto antiga en blanc i negre amb el nen Gay mirant el fotògraf com dient-li «¿i tu ara què vols?», un retrat psicològic primerenc que el Gay adult reconeix: ja a la infància, apunta, havia començat a sospitar que «el món exigia barallar-se». I així, lluitant, però també fent grans amics, experimentant-ho tot i treballant com un boigGay Mercader es convertiria en l’home que obriria Espanya al moviment cultural més poderós del segle XX, la revolució del rock’n’roll, en directe i enganxant moltes de les icones en el seu moment àlgid.

Tot això queda reflectit amb detall i esclats d’un humor sec, com si no tractant-se de Gay, en eldocumental ‘El gran mercader del rock and roll’, de Montse Mompó i Pilar Ruiz Cruz, estrenat aquest divendres alfestival In-Edit i que s’emetrà l’1 de desembre a l’espai ‘Imprescindibles’, de La 2. Un recorregut per la seva vida que alterna esclats del passat, de la seva educació en un París ‘vip’ a la seva feina juvenil a la botiga barcelonina de Toni Miró (on, segons el dissenyador, «va aprendre a vendre»), amb la mirada al seu present, incloent-hi l’esfera més privada a la seva mansió del Gironès. I les paraules amables d’estrelles amb qui arrossega dècades de complicitats: Sting, Iggy Pop, Patti Smith. Amb un altre indispensable col·lega, Keith Richards, no es va poder tancar la seva participació perquè estava embrancat en una de les seves gires amb els Stones.

El rock’n’roll és jugar-se-la

El documental ens parla de la seva tenacitat i el seu ull clínic. El veiem a casa seva analitzant a la pantalla del televisor l’entregadíssim comportament del públic en un concert d’AC/DC. Una gravació que va veure dotzenes de vegades durant diversos dies, fins que es va decidir a embolicar-se la manta i tancar no una sinó dues nits del grup al Vicente Calderón (2015). «Me la vaig jugar, però vaig vendre totes les entrades en un dia. Això és el rock’n’roll», sentencia rematant l’escena. No sempre va sortir tan bé: deixa caure Mercader que s’ha arruïnat «quatre vegades com a mínim». Aquí pot trobar a faltar una mica més de desenvolupament. Renéixer de les teves cendres una vegada i una altra requereix una peculiar consistència.

Però Gay Mercader ha dit ‘no’ a diverses ofertes d’escriure un llibre de memòries. ¿Per què va accedir, en canvi, a protagonitzar un documental sobre la seva vida? «Per inconsciència», concedeix en conversa amb aquest diari. «Perquè no tenia ni idea de l’esforç que suposava. Pensava que es limitaria a donar alguna entrevista», assegura. La primera vegada que va veure el documental acabat va sentir «vergonya», confessa. «Perquè jo no mostro la meva intimitat així com així i vaig pensar: ‘¿m’hauré obert massa?’». Ara, més convençut, el complau que la pel·lícula «no transmeti una mirada de fan» i que «no sigui hagiogràfica».

Idolatria a deshora

En el metratge hi ha moments d’una disfrutable mala llet: quan retreu la sobtada divinització de David Bowie a Espanya just després de la seva mort. Un artista que rarament va ser de masses en aquest país (a Madrid, la seva gira de 1997 va acabar trobant refugi a Aqualung, una extinta sala amb un aforament per a 2.000 persones). «¡Que us fotin! ¡Haver-hi sigut quan tocava!», esbufega. No ens oblidem del simpàtic cartell que penja a les portalades d’accés a casa seva: «oblida’t del gos, compte amb l’amo».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En un altre extrem, el Gay dolç que va conservar la seva amistat amb Patti Smith fins i tot en els seus anys llargs de retir, els 80 i 90. Diu ella que li enviava roses per Sant Jordi. Tant temps després, la veiem agafant-li la mà al ‘backstage’ de Porta Ferrada, l’estiu passat, hores abans d’actuar i de treure’l a l’escenari. Allà, va ser l’artista que va retre homenatge al promotor, i no al revés. «Aquest és l’home que em va portar per primera vegada a Espanya, el 1976», explica al públic. «¡Seguim aquí!».

Tot i que el documental no passa per alt les al·lusions a la seva vida de «sexe, drogues i rock’n’roll» consumits «en quantitats ingents» (a les quals afegeix un quart pilar: «la feina»), no hi ha recreació en el folklore ni en la morbositat. Aquest és més aviat el retrat d’un paio que ha anat a contracorrent, convençut que a la vida hi ha d’haver normes perquè ell en concret se les pugui saltar. El privilegi dels qui estan destinat a alts assoliments. Gay Mercader, estrella del rock des de les bambolines, a qui en una de les últimes escenes veiem visitant el barri de París on va créixer i contemplant les cases burgeses des del balcó vestint una impecable samarreta dels Ramones.