El terror de Mariana Enriquez conquereix l'Herralde de novel·la

Nou i poderós senyal que la literatura de gènere, així anomenada no precisament per tirar-li floretes, almenys fins ara,ha sortit del gueto: Mariana Enriquez (Buenos Aires, 1973) va guanyar ahir el 37è Premi Herralde de Novel·la amb‘Nuestra parte de noche’, una cabalosa ficció de més de 600 pàgines que l’autora no va dubtar a adscriure al fantàstic en general i al terror en particular. «En el fantàstic en el seu sentit més ampli, del terror a la ciència-ficció, és on amb més agudesa es parla de la realitat», va dir Enriquez. «I sense un excés de solemnitat», va agregar. Per si no ha quedat clar que té ambicions populars, l’escriptora va qualificar l’obra d’«entretinguda» i «divertida». Tot i que al punt va afegir: «I terrible».

‘Nuestra parte de noche’, el títol, és unatraducció d’un vers d’Emily Dickinson.«És una petita tradició meva», va dir Enriquez. El títol de la col·lecció de contes ‘Las coses que perdimos en el fuego’ (2016) és unatraducció del títol d’un àlbum de Low. I així.

‘Nuestra parte de noche’, la novel·la, transcorre a l’Argentina entre finals de la dictadura de la Junta Militar,temps de desapareguts i repressió, i principis de la dècada de 1990,temps «eufòrics i depriments», segons Enriquez, en què un pes equivalia a un dolar nord-americà. L’escriptora, no obstant, ha prescindit de dates i fets icònics per evitar veure’s «arrossegada per la Història».

Sacrificis humans

Al cor de ‘Nuestra parte de noche’, que s’intueix mooolt tenebrós, hi ha un pare i el seu fill i, sobretot, una«societat ocultista que té contacte amb déus primigenis»i que està «inspirada en la màgia britànica», en concret enAleister Crowley, en paraules de l’autora. Si bé el notable sentit de l’espectacle màgic de Crowley, àlies la Gran Bèstia, queda en cosa de teatre parroquial al costat dels rituals de l’ordre secreta d’Enriquez, en què per no faltar no falten ni sacrificis humans. A través de tot això aborda la també periodista assumptes de pes com el poder, la política, la família, l’herència familiar, l’explotació i l’amistat. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Enriquez va admetre que «alguna ressonància hi ha d’haver» a ‘Nuestra parte de noche’ del Buenos Aires gòtic de ‘Sobre héroes y tumbas’, d’Ernesto Sabato. Així mateix va considerar «inevitable» la influència en el tram de la novel·la que passa al nord de l’Argentina d’Horacio Quiroga, «amb la seva selva com una espècie d’animal poderós, la calor i la frontera com a lloc misteriós i invencible».

«El text conté totes les meves obsessions, la qual cosa delata que són moltes les meves obsessions», va dir Enriquez. El jurat del guardó va estar compost per Lluís Morral, Gonzalo Pontón Gijón, Marta Sanz, Silvia Sesé i Juan Pablo Villalobos, qui va situar ‘Nuestra parte de noche’ en la tradició de La Gran Novel·la Llatinoamericana, «una estirp d’obres tan dissímils, però igualment ambicioses i desmesurades, com ‘Rayuela’, ‘Paradiso’, ‘Cien años de soledad’ o ‘2666’».