Cala Vento: «En aquest país, els músics som unes bèsties rares»

Aleix Turón (guitarra, baix, veu) és de Figueres, i Joan Delgado (bateria, veu), de Torroella de Montgrí, i tots dos es converteixen en Cala Vento quan assagen a la localitat neutral de Flaçà. En cinc anys s’han fet un lloc amb les seves «cançons pop amb energia», portadores d’ira punk i inquietud sònica. Aquest divendres presenten el seu tercer disc, ‘Balanceo’, a l’Apolo, després d’haver passat per festivals com Cruïlla BCN i Vida.

Un disc de cançons amb estructures diferents, lletres més obertes i la presència nova del baix.

Aleix Turón: No ens agrada repetir-nos. Les cançons van sortir com sempre, a guitarra i bateria, però al gravar-les vam voler un canvi: baix en totes, i vents si calia, sense pensar com ho farem en directe. Traient-nos la cotilla que som dos músics.

Joan Delgado: Buscàvem un so més gruixut i ampli.

¿Treballen molt perquè sembli que el que fan no està pensat?

A. T.: Sí, pensem que l’essència de Cala Vento és l’aire fresc i no volem perdre’l. Aquest disc està més pensat; fins i tot l’ordre de les cançons. Buscàvem més aviat una superproducció americana.

Les lletres ara van més enllà de la tempesta emocional privada.

A. T.: El disc parla de la nostra relació amb la música i amb la vida que portem. Tenim una responsabilitat, un altaveu, i pel moment que vivim ens hem decidit a utilitzar-lo d’una manera natural.

‘La comunidad’, ¿una crítica a la dictadura de la majoria?

A. T.: És un intent d’agrupar els que no se senten representats per les majories. Si mantens intactes les teves conviccions, tira cap endavant.

¿El seu cas?

A. T.: Sí, perquè els músics som una minoria i en aquest país no estem gaire valorats; aquí som unes bèsties rares. Gent que perd el temps i els diners.

‘Solo ante el peligro’, ¿d’on surt?

A. T.: De les imatges dels presos quan s’acomiadaven de les seves famílies anant a declarar. Em va xocar constatar que es quedaven sols. També té a veure amb la llibertat d’expressió. ¡Ara volen que declari Manel!

En la intimista ‘La importancia del baloncesto’ sembla que pensin en veu alta.

J. D.: Parteix de no valorar les coses que fas amb la gent fins que les perds. Que la gent hauria de valorar més les coses bones i no queixar-se tant.

A ‘Liquidación total’, tema ocult (disponible només en la versió física), hi canta Lluís Gavaldà. Ningú ho diria, però Cala Vento són fans d’Els Pets.

J. D.: ¡La primera cançó que vaig aprendre amb la bateria va ser ‘Bon dia’!

A. T.: I jo, amb la guitarra, ‘Vine a la festa’.

J. D.: Ens va fitxar per tocar al seu festival, Minipop, de Tarragona, i quan hi vam actuar el vam veure a les primeres files cantant les nostres cançons amb la seva dona. Ens va dir que li agradaria fer un solo de guitarra en el disc i nosaltres li vam proposar cantar. Va dir que sí, però que la seva part havia de ser en català.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Cala Vento no va de revolucionar el món, sinó de cuidar els vincles pròxims?

A. T.: Sí, crec molt en el canvi a escala del dia a dia, del teu cercle, de la persona a qui compraràs el pa... És l’única manera que algun dia es pugui arribar a aconseguir alguna cosa.