«Zasca» i «casteller», noves paraules al Diccionari de la RAE

La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ja treballa en la 24a edició del Diccionari de la Llengua Espanyola, que no veurà la llum fins al 2026 i que els seus responsables auguren que serà «revolucionària» i «nova». Mentrestant, l’espanyol segueix en contínua ebullició, d’allà la necessitatd’actualitzar l’edició actual i adaptar-la als nous temps dels 580 milions d’hispanoparlants que l’utilitzen diàriament i que no dubten a deixar anar un zasca quan algú és una mica sieso i no el convida a veure el seu nou casoplón per prendre un brunch. Totes aquestes paraules estan ja en la versió ‘online’ del catàleg de termes de l’espanyol, on també debuta oficialment el molt català casteller, considerat tant adjectiu com substantiu.

Santiago Muñoz Machado, president de la RAE, i Paz Battaner, directora del Diccionari, van detallar que aquesta tercera actualització de la 23a edició del Diccionari compta amb 1.100 novetats, presentades aquest dijous durant el Congrés de l’Associació d’Acadèmies de la Llengua Espanyola (Asale). Moltes són noves incorporacions, com bordería, cumplemés o centrocampismo, i algunes compten a més amb un important suport social darrere, com a antitaurino, o demostren la consciència ambiental de la societat actual, casd’arboricidio (tala injustificada d’arbres). D’altres estan molt vinculades a les xarxes socials, com a mensajear o zasca, aquesta última «clarament marca Espanya», va ironitzar Battaner sobre el seu àmbit d’ús.

El Diccionari no s’oblida dels estrangerismes crus, sense adaptació al castellà, i inclou termes com brochure (fullet imprès), brioche, penthouse o annus horribilis. «La llengua espanyola està sotmesa a un ús variat, i la gent viatja i aprèn més llengües», va justificar la directora del Diccionari. En canvi, sí s’adapten testear, agendar o beatlemanía, amb accent.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

En la mateixa línia, la RAE fa buit a termes propis d’algunes regions espanyoles, com «casteller», però també apá i amá, utilitzats per definir el pare i la mare al País Basc i molt estesos a Sud-amèrica. «S’han incorporat molts americanismes, senyal de com es treballa per incorporar l’espanyol dels dos costats», va recalcar Muñoz Machado.

En total, s’incorporen 229 paraules, però també 284 esmenes d’accepció. És el cas d’homeopatia, que deixa de ser un «sistema curatiu» per convertir-se en una «pràctica», o de moltes definicions on, de manera conforme amb la consciència més paritària, se substitueix l’«home que» protagonitza o realitza alguna cosa per la fórmula igualitària «persona que». S’inclouen a més 88 noves accepcions de termes ja existents, com la d’aplicar, que adopta com a segona definició «presentar una sol·licitud per a alguna cosa», molt estesa a Sud-amèrica. També la de sieso, que, aplicat a les persones, ara es defineix també com a «desagradable, antipàtic».