Rosalía aspira a rubricar la seva conquesta dels EUA en els Grammy Llatins

No hi ha necessàriament un itinerari predeterminat per fer-se un lloc en el mercat musical més exigent del món cantant en espanyol, però, sí, un patró que segueixen la majoria dels artistes. Primer, triomfen almón hispà, després es fan un nom en elmercat llatí dels Estats Units i finalment una discogràfica aposta per explotar el filó rellançant l’artista amb cançons en anglès. Rosalía s’ha saltat tots els passos. Els va dinamitar en temps rècord, els 13 mesos transcorreguts des del seu debut en el Festival de Flamenc de Nova York el març del 2018 fins a la seva irrupció en el de Coachella, la primera data nord-americana de la seva gira mundial d’aquest any. Entremig, i pujant, va conquerir la premsa, va enlluernar el públic i es va convertir en objecte de desig per als grans de la indústria. I tot sense renunciar a les seves arrels. 

El llançament d’‘El mal querer’ va servir per accelerar el que fins aleshores era només una carrera prometedora. D’acampar entre els neons publicitaris de Times Square, el segon disc de la catalana va passar al número u de la llista delsÀlbums de Pop Llatí de ‘Billboard’. ‘The New York Times’ es va enamorar d’ella amb una passió rarament dedicada als artistes no anglòfons. Sisè millor disc del 2018, recent portada en el suplement dominical i comparacions amb la més universal de les veus ibèriques: »Rosalía és l’exportació més destacada del pop espanyol des de Julio Iglesias». Una atracció semblant a l’expressada per la premsa especialitzada, des de ‘The Fader’ fins a ‘Pitchfork’, que va definir el seu exquisit cant al desamor com «un dels àlbums més excitants i apassionadament compostos d’aquest any». Uns mesos després, Barack Obama la incloïa en la seva llista de cançons per a l’estiu. 

«Qualsevol pot entrar en el mercat nord-americà, el més difícil és fer soroll», diu a aquest diari Jack Rico, presentador de l’influent ‘podcast’ sobre cultura llatina ‘Highly Relevant’. «Necessites el recolzament de les ràdios i moltes escoltes en plataformes de ‘streaming’ com Spotify. Rosalía no només ha triomfat entre els llatins, sinó també entre la població blanca i negra. Té més èxit entre ells que qualsevol altra artista urbana femenina». Rico compara el seu reconeixement amb el de J Balvin, el nom més global del reggaeton. «Jo crec que el seu èxit es deu a la barreja que fa del sentiment del flamenc amb el so urbà reggaetoner. La barreja entre tots dos ha generat un so molt únic. Ni el porto-riqueny, ni el dominicà ni el colombià poden donar això». 

Sense distraccions

Rosalía és una artista molt insular amb els mitjans. Raciona les seves aparicions en la premsa i no deixa que la distreguin del seu procés creatiu. Ho saben els mitjans espanyols, però, també, els nord-americans. La ràdio pública NPR, la més escoltada del país, ha fracassat fins ara en els seus intents d’entrevistar-la o d’aconseguir que actuï als seus estudis. «És molt cridaner veure com bloqueja qualsevol distracció per concentrar-se plenament en la seva feina», assegura Felix Contreras, un dels seus editors i director del ‘podcast’ ‘Alt.Latino’ a NPR. «Fins ara sembla estar fent tot el correcte per capitalitzar el seu èxit».  

En el seu desembarcament nord-americà, Rosalía ha comptat amb una legió d’aliats entre els pesos pesants de la indústria, que l’han ajudat a avalar el seu talent i amplificar el seu nom. Des de Billie Eilish, l’antiheroïna del pop amb qui va gravar al març en Los Angeles;Alicia Keys, a qui ha ajudat des de la distància a millorar la seva pronunciació en espanyol a través de FaceTime. Pharrell Williams va gravar amb ella a Miami i després la va convidar al seu Water Festival a Virgínia. Juanes se la va emportar com a telonera en el seu concert californià al Hollywood Bowl, davant 17.000 espectadors. «Rosalía canviarà la música. Hi ha un abans i un després de Rosalía», va dir després el colombià.

Juanes l’havia descobert en un concert a Madrid a finals del 2017 en el qual va cantar flamenc pur juntament amb el guitarrista Joselito Acedo. «Em volia morir», li va dir a ‘The New York Times’. «Va ser com veureCarlos Gardel, Edith Piaf o algú així». Poc després d’aquella epifania, va trucar a la seva sòcia empresarial, Rebeca León, per implorar-li que parlés amb Rosalía. I és així com l’espanyola va començar a treballar amb León com a mànager (també gestiona la carrera de Balvin i Juanes) després d’una vida dirigint el seu propi destí amb l’ajuda de la seva mare i la seva germana. Per preparar la coreografia de la seva primera gira mundial va recórrer a Charm La’Donna, coneguda pel seu treball amb Madonna, Kendrick Lamar o Britney Spears.

En cap llengua

En les seves últimes col·laboracions amb Balvin i el porto-riqueny Ozuna, Rosalía ha ampliat l’espectre del seu so, acostant-se més alsritmes caribenys, al trap, al reggaeton o al disco. L’èxit ha sigut rotund i tothom sembla voler un tros d’ella. «No recordo ningú que hagi arribat tan ràpid... en cap llengua», va dir a ‘Billboard’ la seva agent als EUA, Samantha Kirby Yoh. «No crec que ningú tingui l’atenció i la credibilitat que ha aconseguit en tants gèneres i mitjans diferents». 

Notícies relacionades

Rosalía segueix com un coet: cinc nominacions als Grammy Llatins

Rosalía: el gràfic de la seva carrera artística des del 2008

Hi ha qui pensa que tot hauria sigut més difícil sense les portes que va obrir ‘Despacito’, l’èxit global de Luis Fonsi i Daddy Yankee del 2017. «Va marcar un abans i un després. Va servir perquè l’espanyol entrés de ple en el ‘mainstream’ i va preparar el camí perquè Rosalía pogués irrompre sense haver d’adaptar el seu estil al gust generalista», assegura Contreras, el periodista d’NPR. També va ajudar l’èxit immediat de ‘Malamente’ o ‘Pienso en tu mirá’ a Youtube o Spotify, plataformes que en ocasions desafien tots els càlculs i promocions de la indústria. No era el cas: Rosalía tenia Sony al darrere. 

Aquest dijous (matinada de divendres a Espanya) l’artista de Sant Esteve Sesrovires tornarà per tercer any consecutiu alsGrammy Llatins, on ja va ser nominada com a artista revelació pel seu primer disc, ‘Los Ángeles’ el 2017. Un any després es va emportar dos gramòfons al partir com l’artista femenina amb més nominacions, cinc. En aquesta edició torna a partir amb cinc. Només la supera Alejandro Sanz, amb vuit, en uns Grammy cridats a tenir un marcat accent espanyol.