Scorsese, el gran retratista de l'hampa

A Scorsese li agrada pràcticament tot el cine nord-americà de l’era clàssica, però té una especial estima pel cine negre, tant pel·lícules sobre detectius i dones fatals (‘Retorno al pasado’) com retrats de gàngsters psicòtics (‘Al rojo vivo’) o en caiguda lliure (‘Underworld USA’, ‘La ley del hampa’). Potser per això en la seva filmografia hi hatantes pel·lícules sobre la màfia i el crim organitzat. En la gran època del gènere van sorgir films sobre gàngsters, policies o detectius. Scorsese no ha dirigit cap pel·lícula en què el protagonista sigui investigador privat o policia (excepte ‘Shutter Island’). Li agrada més l’altre costat de la llei.

‘Taxi driver’ (amb el submon representat pel proxeneta que encarna Harvey Keitel) i ‘El cabo del miedo’ (retrat d’una patologia criminal) són films limítrofs amb el cine negre; fins i tot ‘El color del diner’, en el seu retrat dels racons de les apostes en el joc del billar. Però no formarien part del mateix grup de ‘Mean streets’, ‘Un dels nostres’, ‘Casino’, ‘Gangs of New York, ‘Infiltrats’ i ‘El irlandés’, a què hauríem d’afegir la sèrie televisiva ‘Boardwalk Empire’, de la qual va ser productor executiu i director del primer episodi.

Scorsese ha traçat el gran mapa del crim organitzat en la història nord-americana des de finals del segle XIX. Geogràficament, històricament i anímicament. ‘Mean streets’ parla del naixement de la consciència del crim en dos personatges que encara es mouen matusserament pels baixos fons de Nova York a principis dels 70. Molt convuls: ecos del calvinisme i la cocaïna.

Robert De Niro era més secundari a ‘Mean streets’, però a ‘Un dels nostres’ revalidariael que va aconseguir en l’obra de Scorsese amb ‘Taxi driver’ i Toro Salvatge. I aquí el secundari és Joe Pesci, un gran descobriment del director. Ara som al Brooklyn dels 70 i 80, la fascinació pel crim organitzat i la fama que això comporta a través de la mirada inicialment innocent del personatge encarnat per Ray Liotta, mig italià i mig irlandès com manen els cànons, cap als gàngsters del seu barri. És impossible oblidar l’inici tan violent amb el cos malferit al capo del cotxe.

De nou amb De Niro i Pesci com a escuders, Scorsese va traslladar l’acció a Las Vegas a ‘Casino’, equació de joc, drogues, violència i blanqueig de diner. Corrupció, en una paraula. ‘Casino’ tornava als inicis dels anys 70. Scorsese realitzaria un salt temporal definitori a ‘Gangs of New York’, on retrata la confluència d’identitats i cultures immigrants a la ciutat a la segona meitat del segle XIX mentre neix el crim organitzat. És el seu primer film amb Leonardo DiCaprio, però és Daniel Day Lewis, el criminal que es fa un cop a l’ull de vidre amb la punta del ganivet, qui s’erigeix en figura determinant.

També en sèrie

Notícies relacionades

Crítica d''El irlandés', de Martin Scorsese: la senectut del gansterisme

Qui és qui a 'El irlandés', l'obra magna de Scorsese sobre la màfia

No podia faltar un film sobre el gangsterisme a Boston, i aquest és ‘Infiltrats’, tot i que Scorsese va manllevar la situació de base de la pel·lícula hongkonguesa ‘Infernal affairs’ traslladant-la a l’ambient bostonià: un policia (DiCaprio) s’infiltra en una banda criminal i un membre de la banda (Matt Damon) s’infiltra en el cos de policia.

Només li quedava un relat sobre l’època de la llei seca, i així va sorgir la sèrie de HBO ‘Boardwalk Empire’, ambientada en el bulliciós Atlantic City després de la primera guerra mundial, amb Steve Buscemi com el capo que vol controlar-ho tot, el joc i l’alcohol, els polítics i la prostitució. I d’allà a Jimmy Hoffa i el gangsterisme dels 50 i 60, el context d’‘El irlandés’,possiblement el final d’un cicle.