Museu del Prado: Picasso director vitalici i altres anècdotes

Amb un dels patrimonis artístics més importants d’Europa i de tot el món, el Museu del Prado és actualment un referent per als amants de l’art i les expressions artístiques a nivell global, a més que allotja una de les col·leccions més riques de pintures espanyoles que van del segle XII al segle XX, per la qual cosa Google ho celebra amb un Doodle dedicat a aquest recinte tan emblemàtic de Madrid.

Dissenyat el 1785 per l’arquitecte Juan de Villanueva, l’edifici va ser reutilitzat pelrei Ferran VII i la reina Maria Elisabet de Braganza, per convertir un centre de ciències naturals en una galeria pública i el 19 de novembre de 1819, va obrir les seves portes amb el nom de Museu Reial amb tan sols 311 pintures provinents de la Col·lecció Reial i totes d’autors espanyols.

Així, els inventaris de la Col·lecció Reial van començar a prendre forma al segle XVI sota els auspicis de l’emperador Carles V, i van ser successivament enriquides per tots els monarques que el van succeir, tant els Àustria com els Borbons.

La col·lecció del Museu

El Museu Reial, que passaria aviat a denominar-se Museu Nacional de Pintura i Escultura i posteriorment Museu Nacional del Prado, compta actualment amb més de 14.048 metres quadrats d’exposició que acullen les 1.290 obres exhibides al públic a 121 sales diferents, entre els quals destaquen autors com araVelázquez, el Greco, Tiziano, Rubens, el Bosco i Goya, aquest últim el que més quadres firma i la col·lecció de pintures negres del qual és un dels atractius més grans de la pinacoteca madrilenya.

No obstant, les obres exposades a les seves freqüentades sales només representen el 16% de tot el seu patrimoni artístic. El museu té en total 7.988 pintures catalogades, de les quals 6.698 estan en dipòsit, emmagatzemades o disponibles en exposicions temporals.

Picasso, director vitalici

Una de les anècdotes més famoses d’aquest recinte és que el 19 de setembre de 1936 Manuel Azaña, llavors president del Govern de la República, va nomenarPablo Picasso com a director del Museu del Prado, càrrec que el pintor va acceptar de molt bon grat.

«Vinc a nomenar Director del Museu del Prado el senyor Pablo Ruiz Picasso», diu el document firmat per Manuel Azaña i Jesús Hernández Tomás, en aquest llavors ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts. Però malgrat la formalitat del nomenament, l’artista mai va prendre possessió del seu càrrec.

Però en plena guerra civil espanyola i fent ús del seu càrrec, Picasso va treure del Museu del Prado obres de Velázquez, Goya i El Greco, per salvaguardar-les dels atacs i que estiguessin segures durant el conflicte armat.

I així com mai va arribar a prendre possessió del càrrec de director, tampoc va ser destituït oficialment per alguna autoritat del Govern espanyol, per la qual cosa Picasso solia fer broma sobre aquest punt dient que la qüestió del seu càrrec al museu no estava del tot clara, ja que mai l’havien rellevat del seu lloc.

Milions de visitants

El Museu del Prado s’ha convertit al llarg d’aquests dos segles, en una referència obligada a nivell mundial i això es veu reflectit en el nombre de visitants que cada any acudeixen a delectar-se amb les col·leccions exposades a les seves sales, tant les permanents com les temporals.

El 2018 es van registrar 2.892.000 visitants, un 2,4% més que l’exercici anterior, que va situar l’any passat com el segon més elevat.  Mentre que l’any de més assistència va ser el 2016, amb més de tres milions de persones, gràcies a l’impuls de l’exposició temporal sobre el Bosco, que va ser la que més visitants va registrar en la història del museu, amb 589.692 persones –sis vegades l’aforament del Camp Nou–.

El patrimoni continua creixent

Si bé les Col·leccions Reials van ser el germen d’aquest meravellós projecte, el patrimoni del Museu del Prado continua creixent, ja que durant els seus primers anys de vida la compilació artística del Prado –denominat així el 1920–, es va enriquir d’enviaments de palaus reials i monestirs, tot i que amb el temps ha anat completant el seu patrimoni, majoritàriament per donacions, llegats i compres.

La primera obra comprada pel museu, llavors Reial Museu de Pintures, va ser ‘La trinidad’ de José de Ribera, per 20.000 reals. Mentre que una de les obres més cares adquirides recentment va ser‘Virgen de la Granada’ (2016) de Fra Angelico, que va costar 18 milions d’euros.

Una moneda commemorativa

Per commemorar el bicentenari del Museu del Prado, s’ha encunyat la moneda de 30 euros, que és una peça de plata i la primera moneda espanyola el motiu de la qual ha sigut elegit com a resultat d’una votació popular a les xarxes. Més del 80% dels prop de 7.100 participants es van decantar pel detall del quadro de ‘Las meninas’, davant l’altra obra proposada, el retrat de l’‘Infante Baltasar Carlos’.

També és la primera vegada que s’incorpora a una moneda un codi QR de seguretat, que, una vegada llegit, dona accés al ciutadà a informació històrica, tècnica i artística, tant al web de la Reial Casa de la Moneda com en la del Museu Nacional del Prado.

‘Las meninas’ no es deixa

Notícies relacionades

Museu del Prado: una gran mostra de dibuixos de Goya corona el bicentenari

Claudio Bravo Camus: ¿Qui va ser i per què el recordem?

Una altra dada curiosa és que el famós quadro de Velázquez ‘Las meninas’ és possiblement una de les peces més reconegudes del Museu del Prado i de més valor, per això la institució té prohibit deixar a qualsevol entitat o museu internacional aquesta obra del segle XVII. Com a regla general, el museu tampoc deixa més de set obres de Velázquez alhora.

I, finalment, una altra curiositat és que el museu té obres de 4.926 pintors masculins, però només de 32 pintores i, curiosament, la seva última exposició és sobre dues d’elles: Lavinia Fontana i Sofonisba Anguissola.