ESTRENA DE CINE DE LA SETMANA

'Frozen 2': cinc raons per què ens fascinen l'Elsa i l'Anna

L'esperada seqüela del clàssic glacial de Disney assalta els cines disposada a arrasar de nou com a gran fenomen social. ¿Quines són les raons del seu èxit global?

wallpapersdencom frozen-2 5000x3804-1

Abans que s’estrenés ‘Frozen’ les pel·lícules protagonitzades per princeses Disney semblaven condemnades a l’extinció per anacròniques. Els motllos que havien caracteritzat aquest estereotip eren caducs per a les noves generacions. L’era de les dones que es despertaven amb un petó d’amor del príncep encantador havia arribat a la seva fi i calia buscar fórmules que s'adequessin a la necessitat de qüestionar el rol de la dona com a element submís i objecte romàntic. Pixar ho va intentar amb la princesa Mérida a ‘Brave’. Era pèl-roja, valenta i guerrera. No va funcionar com es mereixia, però Disney en va prendre nota.

El 2013 va sortir la seva aposta, ‘Frozen’, una pel·lícula inspirada en el contede Hans Christian Andersen ‘La reina de les neus’,protagonitzat per dues germanes, Anna i Elsa, aquesta última amb la capacitat de convertir tot el que tocava en gel. Elements màgics, èpica, fantasia, himnes musicals i una protagonista velada, l’Elsa, que estava a punt de convertir-se en una icona. Havia nascut un fenomen no només de taquilla, sinó també sociològic. ¿Quines han sigut les raons del superèxit global de ‘Frozen’ i, presumiblement, de la seva seqüela, ‘Frozen II’,des d’aquest divendres als cines?

Elsa, l’heroïna apoderada

Les raons per què l’ Elsa s’ha erigit com un símbol dins de la cultura popular escapen fins i tot als seus creadors. «En un nivell molt simple, la imaginació infantil es veu atreta pels poders que té, per la seva capacitat per transformar les coses a través de les mans. L’Elsa és un personatge mitològic, però també humà, que s’equivoca, és imperfecta, com ho som tots, és una barreja de passió i compassió», explicava el productor Paul del Vecho en la seva visita a MadridPaul del Vecho quan se li va preguntar quin era el secret de l’èxit de l’Elsa. «És tot fruit de la màgia». Potser, però hi ha alguna cosa més.

Elsa, en un fotograma de ‘Frozen II’.

L’Elsa és un producte molt calculat que va dirigit a la identificació del públic infantil amb la necessitat de sentir-se entès i acceptat. És una princesa, porta un vestit preciós, però se sent rara i incompresa perquè no és com els altres, una cosa que li provoca molt sofriment. Fins que pren una decisió: alliberar-se de tots els lligaments per donar curs al seu veritable jo, sense avergonyir-se, acceptant que és un camí solitari, però també que val la penaser fidel a un mateix i els seus principis.

Potser per això molts han identificat el seu discurs ambl’apoderament femení, però també com un cant de lluita contra la discriminació sexual, raó per la qual s’ha convertit en un emblema rutilant per a la comunitat LGTBI.

Grans cançons euforitzants

Una altra de les grans apostes de Disney a ‘Frozen’ va ser recuperar l’aspecte musical dels seus grans clàssics i omplir la pel·lícula de cançons que servissin per explicar millor l’acció i els personatges. Però igual que passava amb el concepte ‘demodé’ de les princeses, també calia donar la volta als temes per enviar missatges a través d’ells que calessin en les noves i exigents audiències.

‘Frozen’ contenia nou cançons, però només una cantada per l’Elsa en solitari, el ja mític ‘Suéltalo (Let it go)’ compost per Kristen Anderson-Lopez i Robert Lopez, interpretat per Demi Lovato i guanyador de l’Oscar a la millor cançó. Comença com un cant de desesperació i por per anar transformant-se en un himne d’acceptació joiosa. Probablement ningú a Disney va pensar que la lletra podria interpretar-se com una oda de reivindicació LGTBI, però el subtext hi era per ser aprofitat segons les circumstàncies. Si per a alguns va ser una qüestió d’identitat sexual, per a d’altres va ser una manera d’alliberar-se dels lligaments del patriarcat, de les convencions socials, de les regles del joc, en definitiva. Cal veure si la cançó-icona de ‘Frozen II’, ‘Mucho más allá (Into the unknown) –interpretada en la seva versió original per Panic! At The Disco i en castellà per David Bisbal–, aconsegueix els mateixos objectius que la seva triomfal predecessora.

Gran èxit a taquilla i... en marxandatge

Un lot de ninots de ‘Frozen’.

El primer indicador que confirma l’èxit d’una pel·lícula són, per descomptat, les dades de taquilla. En el cas de ‘Frozen’,poc cal objectar, ja que va recaptar prop de 1.200 milions d’euros i es va convertir en la pel·lícula d’animació més taquillera de la història fins aquest mateix any, que va ser desbancada per ‘El rey león’. Hi ha un altre indicador, que és la venda del marxandatge relacionat amb la pel·lícula. I tot el que està relacionat amb ‘Frozen’ en forma de joguines, ninots, vestits de princesa, cosmètics o lots de festa ha sigut descomunal, gairebé absurd, amb més de 1.000 productes diferents posats a la venda des del 2013. Alguns de tan estranys com una sopa de pollastre Campbell’s en llauna. Preveient que ‘Frozen II’ tornarà a disparar la passió per l’Elsa, l’Anna i companyia, Disney no va voler esperar a l’estrena i va llançar el nou marxandatge en l’àmbit mundial el 4 d’octubre.

En els anys previs a l’eclosió de l’‘streaming’, ‘Frozen’ va arrasar en la venda de DVD i Blu-ray, i va deixar al darrere un espectacle sobre gel sota l’etiqueta de Disney On Ice i un musical de Broadway que, per cert, podrà veure’s en el Theatre Royal Drury Lane de Londres la tardor de l’any que ve.

Una obsessió per a nens (i grans)

L’octubre del 2015, en una entrevista amb aquest diari, el director de culte Nicolas Winding Refn (‘Drive’, ‘The neon demon’, ‘Massa vell per morir jove’) sorprenia el periodista a l’assegurar que ‘Frozen’ era la seva pel·lícula favorita dels últims anys. «Està molt ben feta, i l’he vist moltes vegades amb els meus fills, i ens encanta»,afirmava el controvertit autor danès, l’imaginari violent i estilitzat del qual podria semblar molt allunyat del més beat univers Disney. En veritat, i més enllà del’apassionament gairebé patològic que ha generat entre els espectadors més joves, el film no es va quedar en un simple fenomen infantil, sinó que va rebre des del principi l’aprovació del públic adult i de la crítica; de fet, va rebre un 90% de tomàquets frescos, o vots positius, al web de valoracions crítiques Rotten Tomatoes, només per darrere d’inqüestionables clàssics de Disney com ‘Pinocho’, ‘El rey león’, ‘La bella y la bestia’, ‘La sirenita’ o ‘La cenicienta’.

En qualsevol cas, i seria absurd negar-ho, ‘Frozen’ (i presumiblement ‘Frozen II’), ha sigut un dels fenòmens de bogeria infantil més desbocats de la història recent. És sabut que els nens els fascina veure una vegada i una altra les seves pel·lícules favorites, ja que es tracta d’un mecanisme psicològic mitjançant el qual el cervell infantil aprèn i consolida la informació a través de la repetició, però amb ‘Frozen’ va fer l’efecte que la cosa anava més enllà. Els nens veien la pel·lícula en un bucle sense fi i cantaven les seves enganxoses cançons fins a l’extenuació. Actors com Amy Adams, Vince Vaughn i Ben Affleck, i fins i tot l’exprimer ministre britànic David Cameron, han reconegut que alguns dels seus fills van caure en la hipnosi repetitiva de ‘Frozen’. I Pearl Jam va arribar a cantar la ubiqua balada ‘Let it go’ en un concert a Milà, el 2014, perquè Eddie Vedder l’hi havia promès a la seva filla.

¿‘Frozen II’ aconseguirà l’èxit de la seva predecessora?

Notícies relacionades

L’Anna i l’Elsa han madurat, i aquesta és una de les bases sobre les quals se sustenta aquesta nova entrega. Ara han de prendre decisions i enfrontar-se a reptes que requereixen molta valentia. Fins i tot l’Olaf, l’element còmic de la funció, vol fer-se gran, com passa en realitat a tots els nens, que desitjarien créixer més ràpid.

Conscients del potencial de l’Elsa com a fenomen social, és ella la que vehicula la narració, ja que es tracta de descobrir d’on procedeix el seu do i quin significat té. Un dels eslògans de la pel·lícula interpel·la directament l’espectador: «Troba el teu propi poder», una manera de continuar creant una connexió directa amb un públic infantil i juvenil que busca alguna cosa més que una pel·lícula de fantasia. Segurament molts buscaran una infinitat d’interpretacions a aquesta nova aventura, però el cert és que Disney ha intentat compondre una pel·lícula més arriscada, més imaginativa i adulta sense perdre les seves senyes d’identitat i posant en relleu els seus ingredients fonamentals: que no és només una altra pel·lícula de princeses Disney.