'La vida aèria': el pensador sensual

Ferran Sáez Mateu (la Granja d’Escarp, 1964) és un doctor en filosofia que escriu assaig, poesia i novel·la. El seu últim llibre, guanyador del premi Carles Rahola d’assaig, és ‘La vida aèria’, dietari sense dates que cobreix des del 2016 fins al 2018 i que evita qualsevol referència a l’actualitat. Els seus temes centrals són els llibres, la música i el temps (entès en sentit climatològic i també com a artista cromàtic).

Subsidiàriament, l’autor censura un conjunt de tendències: l’homeopatia, els ‘selfies’, les xarxes socials, «les martingales ‘new age’», el ‘power point’, els indignats professionals i els escriptors que no escriuen, entre d’altres. Com còmplices intel·lectuals, assenyala Slavoj Žižek, Zygmunt Bauman i Friedrich Nietzsche.

Notícies relacionades

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Joshua Oppenheimer: "Ens dirigim cap a l’abisme, i se’ns acaba el temps per escapar-nos-en"

Ferran Sáez destaca distingint conceptes, en les enumeracions, en l’adjectivació i en l’elecció d’exemples xocants. Igual com Josep Pla, va de sobte de l’anècdota a la categoria, d’un record d’infància a la fe. No sempre és fàcil discernir la síntesi lúcida, la hipèrbole literària i l’ocurrència menor. Sintètic i humorístic, precís com un moralista francès, l’autor es mou amb comoditat en la fragmentació que permet el gènere, ja que sovint se situa més a prop de la creació que de l’anàlisi.

Un dels trets de ‘La vida aèria’ és la confluència entre sensualitat i pensament. Sáez mostra l’olor dels boscos, els menjars ancestrals, la tonalitat d’un crepuscle o una fuga de Bach, i a continuació escriu sobre la bondat o els «heterodoxos ortodoxos», o bé qualifica Steve Jobs d’«electricista». Lúcid i inconfusible, Ferran Sáez és un autor que sempre val la pena llegir.