La història es repeteix

Fundada el 1891, la cooperativa obrera Lleialtat Santsenca va tenir diverses seus fins que el 1927 va inaugurar el seu local definitiu al carrer d’Olzinelles. No duraria gaire perquè després de la guerra civil, l’edifici va passar a mans privades. En aquest mateix local hi va haver la fàbrica de torrons Viar, la sala de festes Bahía i, als 80, la discoteca heavy Rainbow. S’explica que ja al segle XXI, quan va ser okupat, convivien concerts punks i sessions dominicals en les quals els veïns de la tercera edat del barri ballaven boleros i altres ritmes de la seva època.

La música és clau per explicar la història de la Lleialtat, però també ho són les lluites veïnals i l’esperit cooperativista. El veïnat va batallar perquè l’ajuntament, després de desallotjar-lo, rehabilités l’edifici al barri i acceptés un pla de gestió comunitària. Des de la seva reobertura el 2017, és un espai d’usos veïnals i cooperatius en què participen desenes d’entitats i on la cultura popular juga un paper crucial. I precisament aquest és el lloc que va triar La Sra. Tomasa, un grup de ritmes llatins que ha crescut apostant per les dinàmiques col·laboratives, per ubicar el seu espectacle més ambiciós.

Un any fent amics

Des de l’edició del disc ‘Nuestra clave’ (2017),La Sra. Tomasa s’ha aliat amb diferents músics de Barcelona per gravar preses esteses i en viu d’algunes cançons. El resultat ha emergit a Youtube en forma de videoclips i sota l’epígraf ‘Live Sessions’. Avui tots aquests amics coincidiran a l’auditori de la segona planta de la Lleialtat Santsenca. Música col·laborativa en un espai de referència en la història del cooperativisme. Tot quadra.

L’espectacle, produït en aliança amb el festival cooperatiu Say It Loud (tot continua quadrant), es desenvolupa en un escenari amb laterals oberts perquè el públic envolti el grup. «Acosteu-vos a nosaltres perquè tot això ho fem per acostar-nos a vosaltres», anunciarà el cantant Pau Lobo al començar. No fa falta; les 200 persones que omplen la sala ja s’han distribuït al voltant d’un escenari sense altura delimitat per una catifa, unes cintes adhesives fosforescents i uns focus decorats amb canyes. El detall amb què s’ha decorat tot i la inequívoca sensació de vetllada excepcional ennuvola la vista. ¿Estem en un plató televisiu o en el mític Apolo del Harlem?

Una tarda a la salsoteca

I comença la festa. «Buah, estic súper nerviós», confessa el cantant. Vol arrencar, però el cos no li deixa. «Això serà increïble», afegeix, mentre la banda engega ja la salsoteca. Per allà entra el primer convidat, Marcio. Amb ell cantaran ‘Calle luna, calle sol’ d’Héctor Lavoe i Willie Colón. Aquest club inventat en la segona planta d’una cooperativa està ple de gent de vint anys, d’aquests que diuen que només escolten trap, però que ràpid s’han entregat a la descàrrega salsera. Quan el públic està calent, la Tomasa exhibeix els seus dots transformistes i l’orquestra es converteix en una banda de dancehall quan entra Sr. Wilson. I així serà tota la vetllada. Cada convidat aporta un ingredient i La Sra. Tomasa cuina per ressaltar-ho. Desiree Diouf porta sumptuós r&b. El raper Juli Giuliani, rimes jazzy. Adala, el seu fumejant i càlid reggae.

Parlant de calidesa: el sistema de ventilació ha fallat i per molt que el públic balli en màniga curta a finals de novembre això és una sauna. A la grada, un tio se suma al ritme de la nit percudint-se el tòrax amb les mans. Quan descansa es pot llegir el que posa a la seva samarreta: ‘Adri, et volem a casa’. El teclista intenta assecar amb la seva camisa la suor que amara les tecles, però no hi ha manera. I més encara pujarà la temperatura quan arribi Niño Maldito, la ‘Timba negra’ i el seu trot electrònic. O quan la trompeta d’‘Ella’ anunciï aparició d’Ahyvin Bruno, que, aprofitant la fogosa connexió del moment, parlarà sobre les penoses condicions laborals dels músics.

«La puresa és a la barreja», ha proclamat algú en algun moment de la tarda. I aquí hi ha la batedora tomasera per certificar-ho, agitant timba i IDM, reggae i jungle, són cubà i drum’n’bass. Rumba, guaracha i bembé. Amb prou feines cap un convidat més al quadrilàter quan la majoria de col·laboradors d’aquestes live sessions s’uneixen per cantar ‘El colectivo’, la de la tornada clau. «La història es repeteix», coreja tot el públic. Es repeteix perquè el grup ja va muntar un sarau similar el 2018. I perquè la seva manera d’entendre la música aviva la flama cooperativista de la Lleialtat Santsenca. I perquè aquesta només era la primera de les cinc actuacions programades; totes amb entrades esgotades.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La Sra. Tomasa podria haver organitzat un gran concert en una sala per a mil persones, però res hauria sigut igual. «Si alguna cosa puc dir sobre la felicitat és que és compartida», s’ha sentit. I la d’avui ha sigut àmpliament compartida: pel grup, els artistes convidats, el públic i el recinte escollit.