CULMINA L'EDICIÓ MÉS POLÈMICA DELS GUARDONS DE L'ACADÈMIA SUECA

Handke rep el Nobel entre protestes per la seva posició prosèrbia

Centenars de persones es concentren al centre d'Estocolm en contra de l'escriptor austríac mentre té lloc la gala d'entrega dels premis

zentauroepp51310474 stockholm  sweden   10 12 2019   demonstrators protest again191210192602

zentauroepp51310474 stockholm sweden 10 12 2019 demonstrators protest again191210192602 / Stina Stjernkvist

1
Es llegeix en minuts

Juntament amb els altres 13 premiats (el Nobel de la pau s’entregava a Oslo), Peter Handke rebia el Nobel de literatura 2019 aquest dimarts de mans del rei Carles Gustau de Suècia en la cerimònia prèvia al banquet oficial, davant 1.200 convidats, que ha culminat els fastos dels premis de l’Acadèmia sueca. Tots els ulls estaven posats en ell, tant dins de la Sala de Concerts on tenia lloc l’entrega, com al carrer, on l’havia esperat una pancarta a l’exterior i on una altra concentració més gran alcentre de la ciutat, a la qual assistien diversos centenars de persones, segons l’agència Efe, entre elles, supervivents de la guerra de Bòsnia, protestava contra l’escriptor austríac pel seu recolzament a l’expresident Slobodan Milosevic, per la seva posició prosèrbia durant el conflicte dels Balcans i per minimitzar matances com la de Srebrenica (1995). 

Una polèmica que ha perseguit Handke des del mateix dia en què es va anunciar que era guanyador del Nobel de literatura d’aquest any, el 10 d’octubre, i que va eclipsar en part el concedit a l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk pel del 2018, ajornat un any per una altra polèmica, la d’assetjament sexual i corrupció en el si de l’Acadèmia sueca. 

Notícies relacionades

L’eco de la protesta contra Handke també arribava a la cerimònia, amb el boicot i l’anunciada absència de països com Albània, Kosovo, Croàcia i Turquia, i després de les crítiques, la setmana passada, d’un membre del comitè encarregat de concedir el guardó, Peter England.  

El president de Comitè Nobel de Literatura, Anders Olsson, destacava la «influència de Handke en diverses generacions d’escriptors de l’Europa de postguerra» i el presentava com un escriptor «profundament contemporani, que ha de fer front a un patrimoni patern distorsionat per l’ocupació nazi d’Àustria en la guerra. Representa un llinatge matern eslovè, cosa que motiva el seu mite antinacionalista del seu origen». No obstant, mentrestant, en les protestes del carrer, en les pancartes es llegia: «Negar el genocidi és la fase final del genocidi» i «De qui et fies, ¿de Handke o de la Haia?» amb referència al Tribunal Penal per a l’Antiga Iugoslàvia.