La influència de Miró

El burret de la foto, certament prim, és un elegit: un dels 150 dibuixos de Miró que el pintor i escultor barceloní Antoni Llena va seleccionar entre els prop de 8.000 que la fundació de Montjuïc atresora al seu arxiu. Els exposarà sota el títol ‘Miró: Constel·lació Antoni Llena’, una de les mostres cridades a marcar la temporada 2020 al museu dedicat al pintor barceloní; en part pel que té de diàleg entre dos artistes i en part pel que suposa quant a aprofitament d’un arxiu museístic. «L’obra és la selecció en si mateixa», va recalcar Teresa Montaner, cap de Conservació i comissària adjunta de la mostra.

Sis mesos va estar Llena bussejant a l’arxiu –a raó d’un dia a la setmana– i uns altres sis mesos treballant en l’exposició, un any en total. «Els dibuixos escollits responen bàsicament a raons emocionals», diu Montaner. Entre aquests hi ha treballs preparatoris que després es van convertir en obres conegudes –‘Ballarina espanyola’, ‘Interior holandès’– i altres que no van arribar a fer el gran pas. A part de l’oportunitat que la ‘Constel·lació’ suposa per al públic en termes d’accedir a treballs de Miró que poc surten dels calaixos, i que solen interessar només a estudiosos i acadèmics, la mostra posa en escena una cosa que la fundació vol posar en relleu el pròxim any: la influència de Miró en altres artistes.

Instal·lacions espectaculars

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

És impossible passar sis mesos mirant un després de l’altre aquests 8.000 dibuixos sense que es produeixi una cosa transformadora a l’interior de l’observador. En el seu interior d’artista. Va ser el que li va passar a Llena. Més enllà de l’experiència puntual, el pintor i escultor de Barcelona anomenat Llena no té cap problema en reconèixer que el pintor i escultor de Barcelona anomenat Miró és una de les seves influències. Que és el mateix que li passa a Nalini Malani, l’artista índia protagonista de la que està cridada a ser l’altra gran exposició del 2020. Guardonada amb el premi Joan Miró 2019, Malani i la seva vocació per allò que és espectacular aterraran al març al museu de Montjuïc amb una mostra, ‘No em sents’, que recorre tota la seva trajectòria artística, marcada sempre, des dels seus començaments amb el dibuix, pel feminisme i la denúncia: de la injustícia i la violència. «Les seves instal·lacions, que tenen una presència increïble, transformaran el nostre espai d’exposicions en una cosa no vista mai abans», va dir el director de la fundació, Marko Daniel.

Llena i Malani, als antípodes probablement en moltes coses, tenen en comú això: els dos es declaren deutors de Miró. Que és una altra manera de dir que un mestre d’aquesta categoria té la capacitat de filtrar tota mena d’artistes. Una evident voluntat de mostrar això és subjacent en la programació de la fundació, i la cap d’Exposicions, Martina Millà, ho va resumir en dues paraules: «programació simfònica». En realitat no és un duo, sinó un trio de grans mostres, i el tercer en discòrdia és David Bestué, que presentarà a la tardor el seu personal recorregut per l’escultura a ‘El sentit de l’escultura’, que inclourà obres de Picasso, Brancusi, Susana Solano i el mateix Miró.