Star Wars: l'origen d'una saga i un negoci fabulosos

Quan el 1977 es va estrenar ‘La guerra de les galàxies’, pocs sabien que era el quart episodi d’una sèrie de nou films dividits en tres trilogies. Amb el temps, per entendre-la millor en el context de la magna saga, va passar a dir-se ‘La guerra de les galàxies. Episodi IV: Una nova esperança’. Aquí va començar tot.

George Lucas, vicepresident de la productora del seu amic Francis Ford Coppola, American Zoetrope, havia dirigit dues pel·lícules, ‘THX 1138’ (1971), una mostra de ciència-ficció ‘lo fi’, i la generacional ‘American grafiti’ (1973). Animat per l’èxit de ‘El padrí’ de Coppola i ‘Tauró’ de Steven Spielberg, Lucas, membre d’aquell clan de joves directors disposats a assaltar el Nou Hollywood, va desenvolupar les aventures de Luke Skywalker –de cognom Starkiller al primer esborrany–, la princesa Leia, Han Solo –inicialment un mercenari amb brànquies i pell verda–, Chewbacca, C-3PO, R2-D2, Darth Vader, Lando Calrissian, Obi-Wan Kenobi, Yoda i companyia.

Les seves influències venien del serial, els còmics i el cine fantàstic de sèrie B, i tenia al cap un altre projecte similar, però en el gènere d’aventures, el d’Indiana Jones, que va desenvolupar després amb Spielberg. Lucas volia que la saga galàctica fos una representació de la rivalitat entre el Bé i el Mal carregada de simbologia i mitologia, i amb altres referents cinematogràfics: la divertida relació entre els dos robots està inspirada en un film d’Akira Kurosawa, ‘La fortaleza escondida’.

Inversors preocupats

Però en el rodatge tot era confusió i els inversors estaven preocupats. No van funcionar les proves de càsting amb Kurt Russell, William Katt i Cindy Williams, inicialment previstos per als personatges que farien Harrison Ford, Mark Hamill i Carrie Fisher. Lucas es discutia sempre amb el director de fotografia Gilbert Taylor. El rodatge a Tunísia va ser insuportable a causa de les altes temperatures. Els copiadors eren caòtics. Ningú sabia què pretenia Lucas.

Amb tot, el director havia abaratit una mica les despeses, ja que la part tecnològica corria a compte de la divisió d’efectes especials que va crear el 1975, Industrial Light & Magic: els efectes van ser elaborats amb un microprocessador personalitzat. D’altra banda, un dels executius de Fox, Alan Ladd Jr., va continuar confiant en Lucas i li va concedir, en certa manera, el despertar de la Força. El que va venir després és un dels negocis més lucratius de la història del cine.

La pel·lícula va créixer en la postproducció: ni la muntadora del film, Marcia Lucas, dona del director, intuïa el potencial que allò tenia. Lucas va contractar James Earl Jones perquè donés gravetat a la veu de Darth Vader, la representació del costat fosc, ja que no el convencia l’entonació de David Prowse, l’actor sota el vestit i casc negres. Va elaborar sons molt orgànics per a Chewbacca i, mitjançant un sintetitzador, va barrejar imitacions de veus infantils per aconseguir la gamma de sons alienígenes.

L’èxit posterior va ser ben rendibilitzat. Lucas va comprar una propietat per situar juntes totes les seves divisions i li va posar el nom de Ranxo Skywalker. Va repartir beneficis entre els seus empleats. I es va prendre les continuacions amb calma. Entre el primer film i ‘La guerra de les galàxies. Episodi V: L’imperi contraataca’ (1980) van passar tres anys. Tres més entre aquest i ‘La guerra de les galàxies. Episodi VI: El retorn del Jedi’ (1983). El mateix amb la següent trilogia –que cronològicament era la primera–: 1999, 2002 i 2005 són les dates de ‘La guerra de les galàxies. Episodi I: L’amenaça fantasma’, ‘La guerra de les galàxies. Episodi II: L’atac dels clons’ i ‘La guerra de les galàxies. Episodi III: La venjança dels Sith’. Lucas va tornar a la direcció amb aquests tres films. Són els més fluixos: la tècnica digital de principis del segle XXI està plenament superada.

A més pressupost, menys recaptació

Malgrat l’impressionant èxit, la veritat és que, a més pressupost, menys recaptació. La pel·lícula de 1977 va costar uns 10 milions d’euros actuals i en porta recaptats 700. La segona va tenir una inversió de 16 milions i en va recaptar gairebé 500. La tercera va ser pressupostada en 29 milions i ‘només’ en va guanyar 427. El mateix amb la següent trilogia: els pressupostos van ser similars (103, 103 i 101 milions) i la recaptació va fluctuar: 900, 585 i 765 milions, respectivament. En números estrictes, els Sith van guanyar els Clons. L’última trilogia ja té xifres d’un altre món. De nou l’èxit massiu amb el primer, ‘Star Wars: El despertar de la Força’ (2005): 220 milions d’euros de cost i... ¡1.800 milions de recaptació! Star Wars: Els últims Jedi’ (2007): 220 milions d’inversió i 1.170 de recaptats. Es preveu que ‘Star Wars: L’ascens de Skywalker’ (2019) farà saltar la banca.

Tot això sense comptar el gran negoci galàctic del marxandatge, les sèries televisives d’animació (The Clone Wars és la més destacada), els telefilms sobre els ewoks, el centenar de novel·les i novel·litzacions, els videojocs per a la firma Lego, les atraccions en parcs temàtics i els còmics: tires de premsa, ‘comic books’ de Marvel que van adaptar els episodis IV i V amb els millors autors nord-americans dels 70-80 (Howard Chaykin, Archie Goodwin, Al Williamson, Carmine Infantino) i sèries posteriors com ‘Imperio oscuro’.

Univers expandit

Notícies relacionades

El panteó galàctic d''Star Wars'

'Star Wars': 10 cineastes ens evoquen el seu primer record de la saga

No hi ha univers més expandit que el d’Star Wars, amb o sense Lucas, a Fox o a Disney. En aquesta dècada s’ha rodat una ‘spin off’ excel·lent, ‘Rogue One: Una història de Star Wars’ (2018), ambientada entre els episodis III i IV, i una de discreta, ‘Han Solo: Una història de Star Wars’ (2018), evocació de la joventut de Solo en la qual Phil Lord i Christopher Miller (‘La LEGO película’) van ser substituïts en la direcció per Ron Howard, i en això sortim perdent tots.

J. J. Abrams, renovador de la serielitat televisiva i embarcat com a productor en altres sagues cinematogràfiques (‘Missió: Impossible’, ‘Star Trek’, ‘Cloverfield’), es va responsabilitzar de la tercera trilogia augmentant la galeria de personatges en contra de l’opinió inicial de Lucas, que volia a Leia, Luke i Solo com a figures centrals. ‘Star Wars: L’ascens de Skywalker’ és la seva última contribució a la franquícia. Però la joguina continua funcionant. Ja està en marxa ‘The Mandalorian’ (2019), sèrie creada per Jon Favreau i ambientada després de l’ensorrament de l’Imperi, i en fase de preproducció es troba el primer episodi d’una nova trilogia que ha de dirigir Rian Johnson –signant d’‘Star Wars: Els últims Jedi’– i una minisèrie de Deborah Chow centrada en el jove Obi-Wan Kenobi, de nou amb Ewan McGregor com al mestre Jedi que a les tres primeres pel·lícules va aparèixer amb els distingits trets de Sir Alec Guinness.