L'escriptor kenyà Ngugi Wa Thiong'o, Premi Internacional Catalunya

Incapaç de desprendre’s del seu eurocentrisme galopant, l’Acadèmia Sueca ha perdut aquest any l’oportunitat de premiar el patriarca de les lletres africanes,el kenyà Ngugi Wa Thiong’oLa Generalitat, no obstant, ha decidit tot el contrari. Una cosa així com desofendre l’escriptor, amb el seu premi major, l’Internacional Catalunya, que distingeix les persones que no només hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l’economia, sinó que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic. Wa Thiong’o, ferm defensor de les llengües africanes, creador de novel·les, relats, assajos, obres de teatre i contes infantils, ha dedicat tota la seva obra a analitzar la força de la colonització no tan sols com a element de repressió sinó també com una forma d’alienació en la seva manera d’obligar els pobles colonitzats a abandonar i menysprear el seu propi idioma.  D’aquí que en un dels seus assajos fonamentals, ‘Descolonitzar la ment’, l’autor defensi l’existència de les llengües minoritàries com una forma de resistència davant les dominants.

Wa Thiong’o sap de què parla. El 1977, va prendre una decisió transcendental en el seu treball. Escriure una obra de teatre en kikuiu, la seva llengua materna. La peça ‘Em casaré quan jo vulgui’ va provocar la indignació del Govern kenyà per les seves crítiques a la corrupció postcolonial. Les representacions, realitzades per actors no professionals, van acabar portant-lo a una presó d’alta seguretat sense càrrecs concrets com a ciutadà «indesitjable». I allà, igual com Mandela, va establir les bases del seu ideari i va escriure una de les seves obres més significatives, la novel·la ‘El diablo en la cruz’. Ho va haver de fer als aspres rotllos de paper de vàter que li facilitaven al centre penitenciari. Al llibre va explorar els rituals i símbols de la seva cultura com una manera de recuperar i consolidar la seva identitat.  Així que al sortir de la presó i jurar que mai faria un treball creatiu en anglès, l’idioma en què havia sigut educat, van ser una sola cosa.  

Atac intimidatori 

Notícies relacionades

Ngugi wa Thiong'o: "L'idioma és l'eina de la dominació"

Barcelona, capital de la innovació social

El seu enfrontament directe amb el president Daniel Arap Moi, defensor de les ètnies minoritàries davant la majoria kikuiu, el va portar a l’exili i a aquesta enorme contradicció que suposa defensar la seva cultura en països que havien actuat com a colonitzadors. Així, va ser professor a Londres i més tard va ensenyar literatura comparada a la Universitat de Califòrnia. El 2004, després de la caiguda d’Arap Moi, va tornar breument al seu país. Una nit, quatre individus van atacar l’autor i la seva dona al seu apartament de Nairobi, i a ella la van violar i a ell li van cremar la cara. Per a molts, aquesta acció no va ser en absolut un delicte comú.

En l’acte de presentació del Premi Catalunya, el president Quim Torra ha llegit la carta d’agraïment enviada per l’escriptor kenyà: «Crec que les llengües poden i han de relacionar-se no segons una jerarquia, sinó en termes d’igualtat, de donar i rebre en les mateixes condicions». També ha avançat que serà en el primer semestre del 2020 quan l’escriptor de 81 anys pugui recollir el seu guardó, després d’haver-se respost de la malaltia que en els últims temps el té postrat. L’obra de l’autor està àmpliament traduïda al català i al castellà i publicada pels segells Raig Verd i Random House, entre d’altres.