'La verdad': duel d'estrelles

La primera pel·lícula de producció europea del japonès Hirokazu Koreeda s’ajusta a una modalitat bastant cultivada pel cine francès, la d’una reunió familiar en una casa, generalment d’estiu, al camp o a prop del mar, i els conflictes que emergeixen amb bastanta rapidesa entre tots els reunits. Després de les salutacions i afectes inicials, n’hi ha prou amb només una paraula o un gest perquè salti l’espoleta i les males experiències del passat ressorgeixin amb força.

No és una pel·lícula despersonalitzada, ja que el director de ‘Still walking’ i ‘Un assumpte de família’ imposa la seva pausa, però resulta una mica diferent de les que han convertit a Koreeda en un dels autors més prestigiats i també comercials del cine japonès de les dues últimes dècades.

Notícies relacionades

Entre l’atractiu i l’excés

Fantasia, autenticitat, brillantor i art amb Custo Barcelona i Txell Miras

El film és també una col·lisió entre estrelles franceses de dues generacions. Catherine Deneuve és la veterana i reconeguda actriu cinematogràfica –un personatge que sembla haver sigut escrit per a ella– que acaba de publicar les seves memòries. I Juliette Binoche és la seva filla, amb qui manté una relació distant, complicada per coses del passat. A la festa s’hi uneix Ethan Hawke, al paper del marit de Binoche.

Tot encaixa bé. ‘La verdad’ és una pel·lícula ben greixada, ben escrita, ben rodada i ben interpretada. Però per moments sembla que Koreeda hagi perdut el seu centre de gravetat. És una experiència interessant, però no una pel·lícula definitiva.