Els millors espectacles escènics del 2019

10. ’RAMON’

Una peça tan petita de format com gran en la seva lliçó de vida. És el monòleg, a la cartellera fins al dia 29, que va escriure i va dirigir Mar Monegal i interpreta Francesc Ferrer. Tota una muntanya russa d’emocions sobre la crisi dels 40 i com afrontar altres ensopegades existencials. Una tragicomèdia generacional tan creïble com emotiva.

9. ‘PAISAJES PARA NO COLOREAR’

Nou adolescents xilenes van prendre la Sala Fabià Puigserver del Lliure amb un cru retrat de l’adolescència al seu país. A ritme de ‘reggaeton’, ens van explicar la seva visió del món, la violència del seu dia a dia, i també el cansament de la seva por, de no ser escoltades, del patriarcat i de no poder viure amb llibertat. Una altra revolta xilena.

8. ‘SUITE TOC NÚM. 6’

Un altre muntatge que revela el gran any viscut a la Sala Beckett. Clara Peya i la seva germana Ariadna, el tàndem de la companyia Les Impuxibles, es van confessar en aquesta peça per combatre els estigmes associats a les malalties mentals. Tot un tsunami escènic i bogeria rebel que submergia l’espectador sota múltiples capes creatives. 

7. ’COM ELS GRECS’

L’Èdip més punk de l’autor anglès Steven Berkoff va conquistar el Lliure de Gràcia amb la seva versió moderna del mite de Sòfocles traslladada a l’Anglaterra de Margaret Thatcher. L’afinada direcció de Josep Maria Mestres va comptar amb el recolzament d’un protagonista com Pablo Derqui i un altre trio excel·lent: Mercè Arànega, Sílvia Bel i Pep Cruz.

6. ‘ON GOLDBERG VARIATIONS...’

La veterana companyia de dansa Mal Pelo va triomfar a la Sala Petita del TNC amb un espectacle que unia el seu llenguatge i una de les obres més populars de Bach. Combinació de dansa i paraula, a partir de textos de Berger, Eco i Gelman, en uns moviments dels ballarins que buscaven l’essència del gest i també jugaven amb l’humor.

5. ’RODELINDA’

L’òpera barroca de Händel va brillar amb una interessant proposta de Claus Guth, director escènic d’aquest muntatge interpretat a la perfecció per un repartiment on van destacar el contratenor Bejun Mehta i la soprano Lisette Oropesa. El bon treball de Josep Pons amb la seva orquestra, la Sinfònica del Liceu, va contribuir a aquesta meravellosa creació. 

4. ’ELS OCELLS’

La companyia La Calòrica, ja un valor segur, es va fixar en una comèdia clàssica d’Aristòfanes i li va donar una bona remenada a la Beckett amb una colorista farsa cabaretera que dispara contra les xacres de la democràcia en aquests temps de populisme neoliberal. Mala bava, sí, d’aquella pròpia de l’inoblidable Rubianes. Yun repartiment majúscul.

3. ’JERUSALEM’

Una altra peça que va triomfar al Grec i que ho fa ara a la seva temporada al Romea. Molt inspirat, el director Julio Manrique va estirar més la comèdia que l’èpica entre les denses trampes del text de Jez Butterworth, ple de referències locals, fins a encarrilar-lo pel camí fèrtil, el treball actoral. Allà, va sobresortir un descomunal Pere Arquillué. 

2. ‘EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA’

El meravellós text de Juan Mayorga, d’infinits plecs, va tenir una gran versió cinematogràfica de François Ozon i la teatral que va dirigir Andrés Lima va estar a la mateixa altura. Aquesta peça que ens parla de pares i fills, de mestres i deixebles, de la força de la literatura, va triomfar a la Sala Beckett a començaments d’any amb un magnífic repartiment.

1. ’FALAISE’

Notícies relacionades

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Joshua Oppenheimer: "Ens dirigim cap a l’abisme, i se’ns acaba el temps per escapar-nos-en"

Camille Decourtye i Blaï Mateu

El festival Grec, primer, i l’inici de temporada del Lliure, després, es van rendir a la Sala Fabià Puigserver a l’encanteri d’un muntatge d’imaginació inabastable de la companyia Baró d’Evel. Un carrusel de virtuosos números amb un ritme intel·ligent, que anaven de l’humor no tan absurd dels diàlegs a l’energia de les coreografies grupals. Vuit artistes en escena en una constant suma, amb la companyia d’un cavall i 14 coloms.