Una 'Marxa Radetzky' neta de nazisme saluda el 2020

Una vegada més, i ja en van 80, la Filharmònica de Viena ha saludat l’Any Nou amb el seu tradicional concert, en què per primera vegada els tradicionals valsos dels Strauss han fet lloc a Beethoven, i en què el final de festa de la ‘Marxa Radetzky’ va sonar neta de reminiscències nazis.

El director letó Andris Nelsons, que s’estrenava en la tasca de conduir des del faristol aquesta salutació a l’1 de gener, va complir el seu desig expressat uns dies abans de «compartir amb la gent l’alegria» i començar l’any amb una cosa positiva.

Una de les novetats principals d’aquesta edició la va protagonitzar l’himne amb què es remata el concert: la ‘Marxa Radetzky’. L’obra, composta per Johann Strauss el 1848, va ser l’única peça del patriarca dels Strauss que es va escoltar a la Sala Daurada.

La que ha sonat avui va tenir molt significat, polític i històric. La marxa que sona (menys el 2005, en respecte a les víctimes del tsunami a Àsia) al Concert d’Any Nou des de 1946 no és l’original, sinó una partitura amb els arranjaments que va introduir el 1914 l’austríac Leopold Weninger.

Aquest compositor després es va afiliar al partit nazi i va fer moltes obres per enaltir el seu ideari antisemita i xenòfob. La Filharmònica, que fins al 2013 no va fer memòria històrica sobre els seus vincles amb el nazisme, ara ha volgut presentar una nova versió neta d’aquests arranjaments, argumentant que, amb els anys, la partitura de Weninger ja s’havia anat modificant.

El resultat ha sigut una marxa menys marcial, més festiva, en què el mateix Nelsons es va encarregar de temperar per moments els tradicionals picades de mans amb què l’acompanya el públic.

Homenatge al festival de Salzburg

La complicitat entre orquestra i faristol va ser patent des que va sonar l’obertura de ‘Els Rodamons’, de Carl Michael Ziehrer, una primícia al Concert d’Any nou i amb què va arrencar el recital.

A partir d’aquí, els valsos i polques dels Strauss van marcar el programa, entre aquestes ‘Salutacions amoroses’, de Josef Strauss, un missatge especial dels filharmònics al Festival de Salzburg, a què estan molt vinculats, i que aquest any celebra el seu centenari.

Un altre aniversari, el 150 de l’edifici del Musikverein, a La Sala Daurada del qual se celebra el recital, va ser recordat amb ‘Disfruteu de la vida’, un vals de Johann Strauss fill, i ‘Flor de gel’, una polca masurca del seu germà Eduard, compostes per al ball inaugural que es va celebrar el 15 de gener de 1870.

Aniversari de Beethoven

Però si hi ha un aniversari musical el 2020, és el 250è aniversari del naixement del compositor alemany Ludwig van Beethoven, que va desenvolupar a Viena la part més important de la seva obra

Durant la pausa del recital, la radiotelevisió austríaca ORF, que el va retransmetre a 95 països, va emetre un simpàtic curt en què una jove busca fulls de partitura de Beethoven en diferents localitzacions relacionades amb el compositor, on trobava grups de filharmònics que les interpretaven.

Després de la pausa, la Filharmònica va començar amb l’obertura de la fogosa ‘Cavalleria lleugera’, de Franz von Suppé, molt adequada per acabar de despertar les desenes de milions de persones que seguien el concert per ràdio i televisió

Coreografia espanyola

A la segona part, com des de fa anys, a la música es va unir la dansa, amb l’emissió de dues peces de ballet. El coreògraf José Carlos Martínez, fins al setembre passat director de la Companyia Nacional de Dansa, ha sigut responsable de les dues escenes, gravades a l’agost.

A la primera, sota els acords de ‘¡Abraceu-vos per milions!’ de Johann Strauss, quatre ballarins del Ballet Estatal de Viena, vinculat a l’Òpera de Viena, van recórrer el Palau d’Hivern del príncep Eugeni de Saboia.

La segona va acompanyar la interpretació que la Filharmònica va fer de sis de les peces de ‘12 contradanses’, la primera obra de Beethoven que sona al Concert d’Any Nou.

La Filharmònica ha volgut homenatjar un compositor que considera «culpable» de la seva pròpia existència, com ha indicat el seu president, Daniel Froschauer, a l’entendre que la necessitat d’una orquestra professional capaç d’executar la «música visionària» va ser el germen de la companyia.

Per acompanyar aquesta obra, Martínez, premi Nacional de Dansa el 1999 i antic ballarí solista de l’Òpera de París, ha creat un minimusical amb estètica de 1950 en què quatre ballarins visiten diversos escenaris relacionats amb Beethoven.

Un director trompetista

L’anècdota de la segona part va venir amb ‘El galop del postilló’, de Hans Christian Lumbye, i per al qual Andris Nelsons va desdoblar les seves funcions: va dirigir l’orquestra i va protagonitzar els solos de trompeta.

Després del programa oficial, amb el vals ‘Dinamos’, de Josef Strauss, va arribar el moment de les irrenunciables propines que la Filharmònica de Viena regala cada 1 de gener.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La primera va ser una sorpresa: una polca ràpida de Josef Strauss.

Després, com és tradició, Nelsons i els filharmònics van desitjar al públic un ‘Prosit Neujahr’, o sigui, Feliç Any Nou, abans de tocar ‘El Danubi blau’, el vals més conegut del món, obra de Johann Strauss fill, i que no pot faltar l’1 de gener a Àustria.