TAQUILLA A ESPANYA

L'imperi Disney situa set pel·lícules entre les 10 més vistes

Més de 105 milions d'espectadors van acudir a les sales el 2019, però només el 15% van anar a veure pel·lícules espanyoles

zentauroepp49015846 onbarcelona pelicula el rey leon 2019200102210425

zentauroepp49015846 onbarcelona pelicula el rey leon 2019200102210425

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez

El 2019 va ser un any acceptable per a la taquilla a Espanya, segons les dades provisionals publicades ahir per ComScore. La recaptació va experimentar un ascens del 7% respecte a l’any anterior, després de dos anys de baixades. Un total de 105,5 milions d’espectadors van passar per les sales de cine, un 8% per sobre de la xifra del 2018, 97,8 milions, convertint-se en la millor xifra en una dècada.

Els últims deu anys, el sector ha hagut de fer front a nombrosos envits, des de la pirateria fins a la pujada de l’IVA i la crisi econòmica, passant pel canvi en els models d’hàbit de consum dels últims temps i l’entrada en el joc de les noves plataformes digitals. Però precisament a causa de tots aquests enemics que ha anat acumulant al llarg del temps, qualsevol petita millora suposa també una certa esperança i alegria enmig d’un panorama que s’acostuma a descriure amb hostilitat.

No hi ha cap dubte que són les pel·lícules-esdeveniment les que continuen triomfant a la taquilla, les més mastodòntiques i les que solen introduir millores en els efectes digitals per tenir una experiència cinematogràfica més intensa.

Si el 2009 va suposar el triomf del 3D amb pel·lícules com ‘Up’ o ‘Avatar’, el 2019 demostra que els ‘liveactions’ han acaparat el centre d’atenció de les noves audiències. Així, la versió d’‘El rey león’ en imatge real s’ha convertit en la més taquillera de l’any amb un total de 6,3 milions d’espectadors i 37, 2 milions d’euros recaptats, mentre que ‘Aladdin’ ocupa el quart lloc amb 4,7 milions d’espectadors i ‘Dumbo’, el setè amb 2,4 milions.

Un altre gran exponent dels avenços tecnològics és el cine de superherois i en especial les pel·lícules adscrites a l’univers Marvel. En aquesta ocasió, la mare de totes les batalles, la que té lloc a ‘Vengadores: Endgame’, va arribar fins als 4,6 milions d’espectadors amb un total recaptat de 29,2 milions d’euros, convertint-se en la millor estrena d’un cap de setmana, sumant en només tres dies, entre el 26 i el 29 d’abril, 10,4 milions d’euros.

D’altra banda, el cine d’animació va tenir dues grans fites: ‘Toy Story 4’ (el cinquè lloc de la llista amb 21,3 milions d’euros) i ‘Frozen 2’ (el sisè amb 18,2 milions de moment, ja que segueix durant aquest Nadal). Una de les sagues més llargues de la història del cine, la de ‘Stars Wars’ va arribar amb ‘L’ascens de Skywalker’, encara amb recorregut per davant, fins a la novena posició amb 14 milions d’euros.

Totes aquestes pel·lícules tenen una característica en comú: són de Disney. No és cap novetat que la companyia lideri les llistes del més vist de l’any, però en aquesta ocasió la quantitat de títols resulta abassegadora. Fa uns mesos Disney va culminar l’adquisició de 21st Century Fox, amb els seus estudis de cine i televisió i la totalitat dels seus continguts. A més, l’arribada de Disney + amb el seu impressionant catàleg ha posicionat l’estudi com un dels conglomerats d’entreteniment més poderosos del món. Es calcula que controlaria un 40% de la taquilla, una cosa que es comença a confirmar de forma clara al mercat en espanyol, on el monopoli resulta gairebé infranquejable.

Només una pel·lícula li ha plantat cara a aquest nou gegant, el ‘Joker’ de Todd Phillips (de Warner), amb Joaquin Phoenix de protagonista. Una pel·lícula de contingut adult, amb un contundent missatge polític antisistema, un rerefons incòmode i violència explícita. Com a bon fenomen sociològic que és, se situa en segona posició, amb 5,1 milions d’espectadors i una recaptació de 30 milions d’euros. En el desè lloc queda ‘Spiderman: Lejos de casa’, de Sony, amb 2,3 milions d’espectadors i 13,5 milions d’euros.

Pel·lícules com ‘Ad Astra’, de James Gray, o ‘Érase una vez... en Hollywood’, de Quentin Tarantino, han desafiat els límits del ‘blockbuster’ proposant un model menys convencional i més arriscat. Una pel·lícula com ‘Parásitos’ s’ha convertit en un èxit dins el circuit de la distribució independent, la pel·lícula més taquillera de l’any que s’ha estrenat amb menys de 100 còpies, superant el milió d’euros.

Les pel·lícules espanyoles

L’altra cara de la moneda la protagonitza el cine espanyol, que registra la seva dada més baixa des de fa sis anys. La quota de pantalla del cine espanyol, amb 15,9 milions d’espectadors, va caure fins al 15%, sent la primera vegada en aquest període que no s’arriba als 100 milions d’euros de recaptació (s’ha quedat en 91,7 milions; l’any passat es va arribar als 102,5 milions). 

La comèdia torna a ser el gènere favorit dels espectadors del cine espanyol. ‘Padre no hay más que uno’ (l’únic film nacional que entra en el ‘top ten’, en el vuitè lloc, d’Atresmedia), de Santiago Segura, se situa en el primer lloc amb 14,2 milions d’euros i 2,5 milions d’espectadors, seguida de ‘Lo dejo cuando quiera’ amb 11,3 milions i 1,9 milions d’espectadors i ‘Si yo fuera rico’, amb 11,3 milions i 1,8 milions d’espectadors (aquestes dues últimes de Telecinco Cinema). ‘Bajo el mismo techo’, ‘Perdiendo el este’ i ‘Los Japón’ ocupen el sisè, el setè i el vuitè lloc respectivament.

Notícies relacionades

‘Mientras dure la guerra’, d’Alejandro Amenábar ha aconseguit 11 milions d’euros, i ‘Dolor y gloria’, de Pedro Almodóvar, 5,7 milions. El ‘thriller’ està representat a la llista per ‘Quien a hierro mata’, de Paco Plaza (2,5 milions) i ‘El silencio de la ciudad blanca’, de Daniel Calparsoro (2,3 milions).

La directora de l’ICAA, Beatriz Navas, ha afirmat que aquest any, a diferència d’altres, no hi ha hagut un «superèxit» espanyol (un ‘Campeones’ per exemple, ja que l’efecte de ‘Ocho apellidos vascos’ sembla difícil de superar, ja que va fer pujar la quota de pantalla fins al 25%), tot i que ha destacat que quatre pel·lícules hagin superat els deu milions d’euros, una cosa que «no es veia des de fa temps» i que ha considerat positiva.