Les curiositats de 'Richard Jewell', el nou film de Clint Eastwood

L’any 2020 cinematogràfic s’acaba d’iniciar amb un esperat retrobament amb Clint Eastwood, el veterà director que continua en actiu malgrat els gairebé 90 anys i que no decebrà els seguidors amb la seva nova pel·lícula, Richard Jewell. Es tracta d’un drama basat en fets reals (una cosa molt habitual en la seva filmografia recent) protagonitzat pel desconegut Paul Walter Hauser (vist a Yo, Tonya i Infiltrado en el KKKlan), Sam Rockwell (Tres anuncios en las afueras, Fosse/Verdon), Kathy Bates (Misery), Jon Hamm (Mad men) i Olivia Wilde (House, In time).

L’acció transcorre durant la celebració dels Jocs Olímpics de 1996 a Atlanta, quan un guàrdia de seguretat salva la vida de molta gent al descobrir-hi una bomba. En un primer moment es converteix en un heroi i adquireix celebritat, però l’FBI sospita que ell va ser el terrorista. És la radiografia d’un cas real que va ser molt popular als EUA i que recorda molt Sully,el film d’Eastwood sobre un pilot que va salvar els seus passatgers després de tenir un accident i aterrar l’avió al riu Hudson. Tots dos van ser herois que, més tard, serien qüestionats i convertits en brivalls.

El film destaca el joc brut de l’FBI per trobar un boc expiatori i la posició dels mitjans de comunicació, que el van jutjar prematurament, representats per la periodista Kathy Scruggs, i van convertir la seva vida en un infern. Parla d’una cosa tan actual com les fake news, com aconseguir capgirar els fets per aconseguir que tots pensin que algú és culpable. Un vehicle a la mesura d’Eastwood, que insisteix en la lluita d’un home per defensar la seva dignitat davant el poder de l’Estat. Coneguem algunes de les curiositats de Richard Jewell.

– Els diaris com a inspiració. El film està basat en un article de la periodista Marie Brenner, reportera el treball de la qual ja va ser la inspiració d’una altra pel·lícula, El dilema, que va rodar Michael Mann el 1999.

– Realitat i ficció. Una altra de les fonts en què es va basar la pel·lícula va ser el llibre The suspect, escrit pel fiscal Kent Alexander i l’editor periodístic Kevin Salwen. La periodista Kathy Scruggs (interpretada per Olivia Wilde) mai va revelar el nom de la seva font, però els autors del llibre van descobrir que es tractava  de l’agent de l’FBI Don Johnson. A la pel·lícula, s’ha canviat pel fictici Tom Shaw.

– Al lloc dels fets. Eastwood va aconseguir rodar l’escena de l’atemptat al mateix Atlanta Centennial Olympic Park, el lloc on van transcórrer els fets que narra la pel·lícula. A més, el rodatge d’aquesta seqüència va tenir lloc, aproximadament, en els mateixos dies en què es va produir l’atemptat 23 anys abans

– ¿I els cèrcols? Els logotips dels Jocs Olímpics d’Atlanta que apareixen al film tenen una diferència respecte als reals, ja que no tenen els cinc cèrcols característics. El motiu és que el Comitè Olímpic Internacional els va negar la seva utilització per preservar els drets d’autor i «protegir l’ús d’un emblema icònic».

– Dos llops de Wall Street. Leonardo DifCaprio era el primer actor en qui es va pensar per interpretar l’advocat de Jewell. Finalment, va abandonar per involucrar-se en un altre projecte, però hi va continuar constant com a productor. El mateix va passar amb el seu amic Jonah Hill, que anava a ser Jewell i també apareix en els crèdits de producció.

– Jon i l’FBI. L’aspecte del mad men Jon Hamm sembla el més adequat per a un agent de l’FBI, ja que és la tercera ocasió en què interpreta un personatge similar després de The town: ciudad de ladrones i Malos tiempos en el Royale.

– Diversos directors fins a arribar a Clint. El 2015, Eastwood va estudiar el projecte mentre s’encarregava de Sully, però va preferir seguir la seva carrera amb 15:17: Tren a París. El film s’anava a rodar ja el 2016 i l’encarregat era Paul Greengrass, però el va deixar per fer-se càrrec d’una nova entrega de Jason Bourne. N’havia d’agafar les regnes un documentalista, però també va abandonar i va tornar a les mans d’Eastwood.

– Kenny i la mare de Jewell. Tot i que l’atemptat no es va produir durant el concert de Kenny Rogers, la mare de Jewell (interpretada al film per Kathy Bates) n’era molt fan i va demanar que s’inclogués a la pel·lícula.

– Homenatge a un amic. En l’escena en què Jewell coneix el que després serà el seu advocat, es pot veure en el fons un cartell amb el nom «Stephen S. Campanelli». Campanelli és un vell conegut d’Eastwood i l’operador que porta la steadycamdes d’Els ponts de Madison.

– La vida real de la periodista. Katty Scruggs, la periodista real que va col·laborar a qüestionar la figura de Jewell davant de l’opinió pública, va acabar tenint una forta depressió que va haver de tractar amb medecines, de les quals va acabar depenent i va morir d’una sobredosi el 2001.

Notícies relacionades

Crítica de 'Richard Jewell': heroi i malvat

Més músicai solidaritat que política

– La polèmica. Als EUA, el film ha aixecat una gran polèmica a l’insinuar que la periodista es va ficar al llit amb l’agent de l’FBI per aconseguir informació. El guionista, Billy Ray, va mantenir la seva versió i es va queixar que el diari que va publicar la informació, en comptes de reconèixer l’error que van cometre, es fixi en un detall del film que dura menys d’un minut.

– A la recerca del mercat internacional. Aquesta discussió ha influït negativament en el resultat de la pel·lícula, que va costar 45 milions de dòlars i s’ha estavellat en la taquilla nord-americana. Les seves úniques possibilitats consisteixen a obtenir un bon nombre de nominacions als Oscars (tot i que sembla poc probable) i en l’èxit en el mercat internacional, aliè a la polèmica.