Marvel a Espanya: mig segle d'addicció accidentada

30 anys després del primer número de Marvel Comics, l’abril de 1969 aterrava als quioscos d’aquella Espanya encara franquista el primer número de ‘Los 4 Fantásticos’ de la mà d’Ediciones Vértice amb una tirada de 16.000 exemplars, amb una portada d’Enrich, la llavors etiqueta d’‘Historias Gráficas para Adultos’, que exigia la llei, i les frases reclam d’‘Episodios Completos’ i ‘Edición Especial’ (que es va perpetuar durant les entregues posteriors). Era un llibret de 15x21 cm., de 128 pàgines en blanc i negre (un format que obligava a modificar i manipular la composició de les vinyetes originals), amb llom i tapes de cartró, que costava 25 pessetes (un preu considerable per a l’època) i que no esmentava en cap moment el nom dels autors o les dades sobre l’edició nord-americana. A aquell primer títol el seguirien mesos després els de Daredevil (que aquí vam conèixer com a Dan Defensor, coses de les traduccions deficients i equívoques de l’època, que també van rebatejar Hulk com La Masa, Silver Surfer com Estela Plateada o Iron Man com a Hombre de Hierro), la Patrulla-X, els Venjadors, el Capità Marvel, el Capità Amèrica i Spiderman. Des d’aleshores ha passat mig segle, una celebració que Panini, que des del 2004 publica aquí els superherois de La Casa de las Ideas, ha recordat amb ‘50 años de Marvel en España,’ poc abans d’acabar-se el 2019, un any després de la mort de Stan Lee, la seva icona: editor visionari, creador i escriptor de còmics que va dotar els seus superherois d’una dimensió humana i va crear un univers en què les historietes es relacionen les unes amb les altres.

De Mortadel·lo als «còmics per adults»

Malgrat la deficient edició, les primeres publicacions de Vértice, propietat de José Torra Más, van marcar tota una generació de lectors com Alejandro Martínez Viturtia, des de 1998 editor de Marvel i avui director editorial de Panini, autor amb l’editor Julián Clemente d’alguns dels textos que en aquest volum il·lustrat i divulgatiu recorren minuciosament aquesta història local de Marvel. «Els joves de l’època estàvem acostumats a llegir ‘mortadel·los’, el Capitán Trueno, Tintín i Astèrix, grans còmics, i de cop ens trobem amb uns altres en què clarament posava que eren per adults, que el que explicaven les seves històries tenia conseqüències, que el que passava en un còmic tenia llaços amb el que passava en d’altres. Érem nens –recorda Viturtia de quan tenia 12 anys– però érem conscients que llegíem una cosa transcendent perquè de sobte vèiem en Spiderman remordiments per la guerra del Vietnam, conflictes racials o que el Capità Amèrica estava en desacord amb la política del seu Govern. Va ser un desembarcament del còmic adult a Espanya».

Portades de López Espí

L’‘era Vértice’, que va significar la consolidació de Marvel a Espanya, va estar marcada també per les impactants i hipnòtiques portades del dibuixant Rafael López Espí, de qui reprodueix una extensa entrevista el volum dels 50 anys, que a més està esquitxada d’historietes curtes de diverses èpoques. A partir de 1974 es van anar corregint algunes d’aquestes deficiències, com l’alteració del format, i va arribar el color. I altres editorials, com Ediciones Laida, Montena i Bruguera, van endur-se part del pastís marvelià a mesura que Vértice, que va començar a tenir problemes econòmics, va anar abandonant sèries. No obstant, l’edició de Bruguera també deixava molt a desitjar (a més d’utilitzar la seva característica retolació mecànica trencava l’ordre cronològic desordenant les històries i els seus formats obligaven a retallar diàlegs o suprimir pàgines).

 

I va ser llavors, el 1982, quan Bruguera va suspendre pagaments i Planeta va entrar en escena publicant ‘La espada salvaje de Conan’ al segell Forum, que amb Antonio Martín al capdavant (que es va envoltar de Pere Olivé i Francisco Pérez Navarro) va obrir una etapa de qualitat i fidelitat a Marvel. «Li van donar al públic el que volia –explica Viturtia, que es va incorporar a Forum com a editor el 1998: saber qui eren els dibuixants i els guionistes [per fi apareixerien els noms de Stan Lee, Jack Kirby o Steve Ditko], el format americà, una bona retolació, traduccions cuidades i ordre en la publicació. Van augmentar el catàleg i, com ja va fer Stan Lee als 60, van oferir articles i correu al lector, que ara sabia que hi havia algú a l’altra banda».

La grapa i els clàssics de la Línea Excelsior

Notícies relacionades

Spiderman i Els Venjadors contra el 'bullying'

L'heroi diminut

Mentrestant, l’amo de Vértice va aconseguir refer la seva relació amb el llicenciatari i va utilitzar el segell Surco per algunes sèries, fins que la seva mort va truncar el ressorgiment deixant Forum en solitari el 1985. I als 2000, després de dues dècades en què les bones històries s’havien trobat a faltar, van arribar els col·leccionables (a Planeta DeAgostini), les grapes d’alta qualitat i, de la mà de Viturtia, la recuperació continuada de clàssics dels 60, 70 i 80 amb la Línea Excelsior, amb la Biblioteca Marvel al capdavant, avui Marvel Gold.

Perfil de lector home

Però el 2004, la italiana Panini Comics, que tenia els drets internacionals de Marvel des de 1996, va decidir no renovar-los a Planeta per desembarcar com a Panini España, amb José Luis Córdoba com a director. Aquest va optar per no tocar el que funcionava i va triar una línia de continuïtat amb la tasca de Forum. I va mantenir part de l’equip, com Viturtia, que calcula que avui Panini, que ha multiplicat els formats (de més cars a més econòmics), publica uns 500 títols a l’any entre grapes i llibres per a un lector el perfil del qual és d’«un home entre els 15 i els 55 anys, amb estudis i molt aficionat a la lectura, no només de còmics». Però això comença a canviar ja que destaca l’arribada de lectors gràcies al protagonisme de noves heroïnes, «poderoses, llestes i intel·ligents però que tenen els mateixos problemes que les dones del segle XXI». Aquí trobem la Capitana Marvel.