Crítica d''Ignot': una reflexió novel·lada sobre la creació

Més d’un crític tendeix a considerar erròniament que les ficcions no són més que reflexions. Al contrari, a ‘Ignot’, Manuel Baixauli (Sueca, 1963) indaga a través de la forma de la novel·la. Resulta inútil, per tant, buscar en ell virtuts vuitcentistes com la coherència de les situacions o la versemblança dels personatges. No estem davant una recreació de la vida quotidiana, sinó immersos en un precipitat d’aforismes i símbols que giren entorn de la creativitat artística, la necessitat de la solitud i la productivitat del fracàs.

Notícies relacionades

El motor de la literatura escalfa el teatre

Kabul, apartheid de gènere

Més que tenir significat en si mateixos, els elements del llibre demanen una lectura transcendent: les vivendes no es trien per comoditat, sinó per formar una lletra en un mapa, o per dibuixar a les parets, ja que l’art no es concep per ser exposat en una galeria comercial sinó per envoltar l’artista, com un claustre sagrat. A mesura que avancem l’acció deriva cap al somni o cap a la literatura, que en el llibre són realitats tan completes com la que creiem que ens acull. Trobem soterranis, illes envoltades de tinta, miralls que ens tornen la imatge de l’escriptor o el videoartista que ens ha creat.

’Ignot’ és un metallibre que recorda la pregunta que plantejava la novel·la més singular de Miquel Pairolí, ‘El manuscrit de Virgili’: ¿per a qui escrivim? Com diu un personatge de Baixauli, «l’èxit distorsiona, corromp, devasta el talent natural». Dotze anys després de ‘L’home manuscrit’, l’autor reprèn l’esborrament de les fronteres convencionals i ens convida a iniciar l’any amb una exhibició de llibertat, puresa i fantasia.