Llibres des de l'infern d'Auschwitz

«Mentre seguim vius, és el nostre deure parlar, sens dubte, però als altres, que encara no havien nascut, a fi que sàpiguen fins on es pot arribar», avisava, el 1986, sobre el perill que pugui repetir-se l’horror de l’Holocaust,  Primo Levi, l’experiència del qual va intentar exorcitzar en ‘Si això és un home’. Es va suïcidar, o això es creu, un any després, convertit en un dels indiscutibles referents de la literatura concentracionària juntament amb altres supervivents com el Nobel de la pau Elie Wiesel (‘La trilogia de la nit’) i el Nobel de literatura Imre Kertész (‘Sense destí’). Com ells, moltes han sigut les víctimes que des de l’alliberament dels camps –aquest dilluns es compleixen 75 anys del d’Auschwitz– han ofert el seu testimoni en llibres com ara el recent ‘Auschwitz última parada’, novel·la biogràfica escrita pel metge Eddy de Wind encara sent presoner (Columna) i la reeditada ‘La bibliotecària d’Auschwitz’ (Grup 62), respectuosa novelització de la vida de la protagonista, Dita Kraus, basada en les entrevistes amb ella del periodista Antonio Iturbe (ha venut mig milió d’exemplars a més de 20 països). 

Han recopilat les veus dels deportats reconeguts historiadors, com Laurence Rees, autor d’‘Auschwitz. Los nazis y la solución final’, a ‘L’Holocaust’, i Nikolaus Wachsmann en el monumental estudi ‘KL. Historia de los campos de concentración nazis’. També s’ha recuperat la seva memòria des del còmic, des que Art Spiegelman va reflectir el calvari del seu pare a Auschwitz a ‘Maus’, obra mestra que li va valer el premi Pulitzer 1992.    

Una «moda» qüestionada 

El voraç mercat editorial, aliè a algunes crítiques a la «moda» d’utilitzar com a reclam el nom d’Auschwitz en els títols de llibres, com ironitzava fa just un any a Twitter Arturo Pérez-Reverte, no sembla necessitar efemèrides per continuar alimentant el que s’ha convertit en un gènere en si mateix: les obres –ja siguin diaris, testimonis, assajos o novel·les– lligades al nazisme.

La proliferació de títols porta sovint a qüestionar el rigor, sobretot pel que fa a la ficció. Aquest mateix mes, el Memorial d’Auschwitz sortia a la palestra per desaconsellar la lectura, a causa d’inexactituds i imprecisions històriques, de ficcions supervendes com ‘El noi del pijama de ratlles’ (Grup62), de John Boyne, i ‘El tatuador d’Auschwitz’ (Ara Llibres), de Heather Morris.  

No obstant, coincidint amb l’efemèride dels 75 anys de l’alliberament, destaquen novetats amb veus femenines, les històries de les quals es detallen en aquest enllaç: una és la de l’escriptora francesa Charlotte Delbo, de qui el Club Editor publica  ‘Cap de nosaltres tornarà’. Ella va sobreviure a Auschwitz, al contrari d’altres escriptores com ara Etty Hillesum, la poeta Gertrud Kolmar i Irène Némirovsky  (‘Suite francesa’) els casos de les qual va detallar Mercedes Monmany, a ‘Ya sabes que volveré’. Un altre testimoni és ‘Regreso a Birkenau’ (Seix Barral), que firma, als 94 anys, Ginette Kolinka. Una altra és col·lectiva: les històries que Heather Dune Macadam rescata a  ‘Les 999 dones d’Auschwitz’ (Comanegra), grup de joves jueves deportades el 1942.  

Notícies relacionades

Els camps de la mort

Testimonis de l'horror

També nou, i insòlit, és l’assaig d’Antonella Ottai, investigació sobre els còmics i artistes de cabaret jueus que van continuar actuant, gairebé com a forma de resiliència, als guetos i els camps d’extermini, ‘La risa os hará libres’, publicat per Gedisa, que reedita a més ‘Max y Helen’ novel·la del famós cazanazis Simon Wiesenthal basada en una història d’amor real en l’Holocaust. 

Un enfocament més reflexiu és el de l’israelià Yishai Sarid –que participarà aquest dimecres en l’acte del CCCB ‘Auschwitz i després’–, en ‘El monstre de la memòria’ (Club Editor), nova novel·la en què el protagonista, un historiador israelià que fa de guia a turistes i adolescents als camps, s’interroga sobre les lliçons i l’herència de la Xoà.