Tàpies: l'àcid com a ganivet, el ganivet com a pinzell

Al documental ‘Tàpies’, una coproducció de la BBC de Londres i TVE de Catalunya de l’any 1990, apareix l’artista català treballant a la planxa d’’Espiral i petjada’, un dels 1.700 gravats que va dur a terme des que va començar a explorar la tècnica als anys 40. Les imatges registrades llavors posen en evidència el caràcter subversiu que sempre va tenir la seva feina en aquest camp. Tàpies subvertia i experimentava, explorava, jugava amb tècniques diferents, amb formats que no són els habituals en el món del gravat. La descripció del seu treball sobre aquella planxa n’és un exemple. «Sobre la planxa de coure al foc, l’artista fa un grafisme amb vernís, traça la silueta del seu peu amb un llapis gras i empolvora la superfície amb resines de colofònia utilitzant un sedàs. La calor del foc fixa les resines sobre la planxa per poder submergir-les després en l’àcid». Més que d’un artista a favor de la santa estètica, sembla la descripció d’un alquimista buscant la pedra filosofal.

Tant ‘Espiral i petjada’ com el documental formen part de la nova exposició de la Fundació Tàpies ’L’àcid és el meu ganivet’, sobre el treball del pintor en el terreny del gravat; en concret, sobre la seva exploració de la tècnica de la calcografia. Ni és una retrospectiva ni és una mirada exhaustiva, i el seu encant deriva justament de la seva especificitat: Són 17 obres d’un període curt i concret, tres anys, els compresos entre el 1988 i el 1990, en plena maduresa de l’artista. Apuntar a una època tan definida permet no només retratar en tota la seva esplendor aquesta capacitat d’innovació, sinó una altra faceta de Tàpies que llavors era molt present en el seu art: l’espiritualitat. De fet, ’Art i espiritualitat’, el discurs que va pronunciar l’artista al ser investit doctor ‘honoris causa’ per la UB el 1988, ha sigut recuperat com a marc teòric de l’exposició. Un text en el qual escrivia que la humanitat havia «de retrobar l’art de la salut espiritual», i que l’art s’havia trobat sempre «com un peix a l’aigua en el món de la introspecció espiritual».

Extraordinàries textures

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Subvertia l’art del gravat Tàpies perquè explorava i combinava tècniques, i perquè treballava en formats que no eren gens habituals: Gravats de tres per dos metres, de dos per dos. La qual cosa l’obligava a treballar amb dues o tres planxes, i dos o tres trossos de paper, que després ajuntava. Com que li agradava el joc, de vegades ensenyava expressivament les sutures. «Va forçar la tècnica i va mostrar nous camins. Va portar la tècnica al límit per treure la màxima expressivitat possible. Va ser un innovador», diu la comissària de la mostra, Núria Homs. Però pot ser que el que més cridi l’atenció del visitant és que a simple vista els gravats de Tàpies no semblen gravats, sinó pintures originals, la qual cosa pertany a l’ordre del que és notable. «Aconseguia les mateixes textures que aconseguia amb les pintures sense tocar el paper», explica la comissària. «No proposava una ruptura, sinó una prolongació de la seva obra».

No es pot ressenyar aquesta exposició sense fer un comentari al peu sobre el títol, poètic i magnífic: ’L’àcid és el meu ganivet’. L’expressió va brollar dels llavis del mateix artista en una entrevista que va concedir a Barbara Catoir en aquells anys 80. La frase sencera deia: «Quan submergeixo la planxa de coure en una cubeta amb àcid nítric, en aquell moment l’àcid és el meu ganivet». No és cap altra cosa el que retrata l’exposició: un artista madur i impregnat d’espiritualitat que se serveix de l’àcid com una corrosiva i versàtil eina de creativitat. Oberta fins al 24 de maig.