El crim (literari) s'estén a tots els racons de Barcelona

Existeix «una Barcelona amagada, que s’oculta i que oblidem que està oculta, que amaga secrets, amb una vida subterrània, de llocs que no veiem o no volem veure». Ho avisava fa una setmana Carlos Zanón per il·lustrar el leitmotiv que plana sobre aquesta BCNegra de la qual és comissari i que omplirà la ciutat de detectius, policies i criminals literaris des d’aquest dijous fins diumenge 9 de febrer. Entre el cada vegada més inabastable nombre de novetats, acompanyades de la presència dels seus autors (un centenar), amb les quals les editorials es bolquen a participar en les més de 60 activitats del festival sorgeix la temptació de ‘mapar’ aquesta Barcelona per detectar quins crims i quins barris s’han tenyit de sang sobre el paper l’últim any. 

El resultat pot portar el lector als narcopisos de la Mina (a ‘Mai més’, de Susana Hernández), a Sant Andreu (‘Un asunto demasiado familiar’, de Rosa Ribas), a baixar al Gòtic (‘El tigre y la duquesa’, de Jordi Solé) o a trepitjar una no tan immaculada zona alta (‘L’instant precís’, d’Albert Gassull) o un prostíbul del Tibidabo amb Andreu Martín (‘La favorita de l’Harem’), que mesos abans s’atrevia a ‘Todos te recordarán’ amb la Barcelona dels atemptats gihadistes de la Rambla. També, a emprendre autèntics recorreguts ‘negroturístics’ a les pàgines de ‘En la sangre’, de Laura Gomara (de Sants i les Corts a Sant Gervasi baixant al Gòtic per les Rambles i passant per l’Hotel Majestic), o de ‘No cerramos en agosto’, on Eduard Palomares porta el seu detectiu becari de la Barceloneta als barris rics passant pel mig Eixample.

De la Rambla a la perifèria

«Barcelona és un escenari de novel·la negra per excel·lència», constata Àlex Martín, professor i editor d’Alrevés, editorial especialitzada que compta amb la col·lecció Crims.cat (que fa els 10 anys amb el títol número 50 en català, un compendi d’articles sobre el gènere policíac). «Es nota un canvi des dels anys 70 i 80 en què Manuel Vázquez Montalbán (MVM) amb el seu Carvalho, Francisco González Ledesma o Jaume Fuster ambientaven les seves històries en una Barcelona molt cèntrica, principalment al voltant de la Rambla. Però hi va haver un punt d’inflexió, amb els Jocs Olímpics del 1992, quan, com deia Carvalho, la ciutat es va convertir en un parc temàtic, i els escriptors, tant en castellà com en català, es van obrir a la perifèria, demostrant que hi ha una altra Barcelona descentralitzada, amb molta vida però també molt fosca, amagada i amb molta delinqüència», afegeix Martín, autor d’assajos com ‘Trets per totes bandes’ o La Cua de Palla. Retrat en groc i negre’, tots dos amb Jordi Canal, qui aquest dijous precisament estrena BCNegra amb l’exposició i la taula rodona dedicades a la col·lecció de culte en català nascuda el 1963 de la mà de Manuel de Pedrolo, a la Biblioteca Jaume Fuster. 

Poder d’atracció per als escriptors

«És innegable el poder d’atracció brutal de la ciutat com a escenari. Dona molt joc. BCNegra ha ajudat també que escriptors de fora vegin la seva riquesa i la utilitzin a les seves novel·les», assenyala Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte i autor de trames negres com ‘Temps de rates’ (premi Crims de Tinta 2017), on s’acosta a les màfies de la Verneda, barri al qual torna ara amb ‘Escapisme’ (Més Llibres), protagonitzada per un jove antiheroi que es busca la vida il·legalment en un extraradi de vides desestructurades. 

«La visió crítica i contracultural que ja existia amb MVM sí que es manté –afegeix Martín–. I hi ha autors que estan descobrint l’altra cara d’aquesta Barcelona bonica i d’aparador de Gaudí, un rostre que últimament s’ha tornat molt violent». I en aquesta llista hi ha, entre molts d’altres, el mateix Zanón (que abans d’assumir el repte de rescatar un nou Carvalho a ‘Problemas de identidad’ va freqüentar Horta-Guinardó a ‘Yo fui Johnny Thunders’), Marc Pastor (que a ‘Els àngels ens mirin’ imagina una ciutat on un mosso mulat tracta amb màgia negra i dimonis), Llort (que torna a l’Eixample de la reeditada ‘Herencias colaterales’ a ‘Pes mort’), Jordi de Manuel (‘La barrera’, trama portuària), Jordi Ledesma (la BCN preolímpica de ‘Narcolepsia’), Sebastià Bennasar (Les mans del drac), Teresa Solana (Gràcia i l’Eixample, els seus escenaris habituals), Aro Sáinz de la Maza (que després d’‘El vergudo de Gaudí’ s’acosta a Montjuïc a ‘Dócil’), Carlos Bassas del Rey (el venjador de ‘Justo’ recorre el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) o Toni Hill (que a ‘Tigres de cristal’ ja es feia un pas més: a Cornellà, al cinturó vermell barceloní. 

---

Sota aquestes línies, algunes novetats de l’últim any amb Barcelona com a escenari i els autors de les quals seran presents a BCNegra:

MAI MÉS. Susana Hernández. Crims.cat. Els narcopisos s’han convertit en un negoci als barris del Besòs i la Mina. «És una novel·la allunyada de la Barcelona de postal i parla dels problemes de la immigració, del retorn de l’heroïna, la falta de vivenda, la xenofòbia...», denuncia l’autora, que opina que no «s’ha fet neteja de narcopisos al Gòtic i el Raval sinó que s’ha amagat la roba bruta en altres barris».  

EL TIGRE Y LA DUQUESA. Jordi Solé. Harper Collins / Columna. A la plaça del Duc de Medinaceli, al Gòtic, apareix el cadàver d’una jove. L’escriptor de Sabadell descobreix una ciutat incòmoda, fosca i perillosa amb el que sembla un cas de violència masclista. La trama fa un tomb quan apareix un membre de la més famosa banda de lladres de joies, amb membres que són veterans de la guera dels Balcans, els Pink Panthers. 

DÓCIL. Aro Sáinz de la Maza. Destino. Milo Malart, policia judicial dels Mossos que ja va protagonitzar ‘El verdugo de Gaudí’, neda cada dia de l’any a la Barceloneta. Un dia, en una casa del carrer de Julià, a la muntanya de Montjuïc, un jove es desperta abraçat a un cadàver ensangonat. Només ell, que guardarà silenci, i una nena, han sobreviscut a la matança d’una família.  

LA FAVORITA DEL HARÉN / LA FAVORITA DE L’HAREM. Andreu Martín. Alrevés / Crims.cat. Torna l’incombustible autor al prostíbul modernista d’‘El Harén del Tibidabo’ amb el seu histriònic regent, Emili Santamarta, per mostrar una Barcelona violenta, fosca i sòrdida de venjança, corrupció policial i màfies de tràfic d’armes i drogues.  

   

LOS PECES SOLO FLOTAN MUERTOS. José Luis Caballero. Roca Al port de Barcelona apareix el cadàver d’un mariner del club nàutic. És l’any 1972 i el règim de Franco encara és ben viu a les comissaries i el llavors príncep Joan Carles es prepara per a les regates dels Jocs Olímpics de Múnic amb el ‘Fortuna’. L’inspector Molina, exespia a Guinea, i una jutge pionera en el càrrec toparan amb la burgesia catalana i les altes esferes del poder.      

ESCAPISME. Marc Moreno. Més Llibres. Un jove antiheroi de la Verneda s’ha de buscar la vida il·legalment, i amb esbojarrades idees, en un extraradi de vides desestructurades quan la seva mare acaba a l’hospital després d’un accident mentre neteja una casa.

L’INSTANT PRECÍS. Albert Gassull. Llibres del Delicte. A la zona alta, als voltants del carrer de Santaló, l’Àlex, exfotògraf de guerra que ara es dedica a la moda, inicia una apassionada relació amb una misteriosa colombiana sota qui s’amaga un món mafiós d’estafes a empresaris.

LA SOMBRA DE MAGUI AÚN ESTÁ EN EL JARDÍN / L’OMBRA DE LA MAGUI ENCARA ÉS AL JARDÍ. Sylvia Lagarda. Destino / Columna. Entre la Barcelona d’avui i la de l’any 1919. Un historiador s’interessa per un enigma del passat, la desaparició de la germana de la seva besàvia, quan era només una nena, a la rica casa familiar de la Bonanova durant una revetlla de Sant Joan.

ELS ÀNGELS ENS MIREN. Marc Pastor. Amsterdam. En una casa ocupada del passatge de l’Estació de Sant Andreu apareixen dues adolescents assassinades, amb les llengües amputades, unes ales tatuades i ‘capiculades’ al llit. Un assassí en sèrie es distingeix per una Barcelona d’una Catalunya ucrònica en la qual després de l’1-O es va declarar la independència. I allà, sí, el mosso d’esquadra mulato Abraham Corvo toparà amb màgia negra i esperits demoníacs que devoren ànimes. 

UN ASUNTO DEMASIADO FAMILIAR / UN AFER MASSA FAMILIAR. Rosa Ribas. Tusquets / Capital books. Al barri de Sant Andreu opera l’agència de detectius familiar dels Hernández, que ha arribat per quedar-se: la dirigeix un pare de joventut quinqui, el Mateo, i hi treballen el seu fill i les seves dues filles, unes de les quals desapareix. Pesen els secrets i els problemes psiquiàtrics de la mare.        

NO CERRAMOS EN AGOSTO. Eduard Palomares. Libros del Asteroide. De la Barceloneta i el Raval als barris rics, en taxi o bicicleta per l’Eixample, el becari d’estiu d’una agència de detectius retrà un refrescant homenatge a Carvalho en una Barcelona actual, poblada de turistes i joves abocats a la precarietat laboral i l’atur.

EN LA SANGRE. Laura Gomara. Roca Editorial. L’Eva vesteix de Prada, és carterista i desvalisa equipatges de turistes als pisos en els quals s’allotgen. Habita la vella casa de la seva àvia, al carrer Ample, al Gòtic. Però freqüenta el Majestic, la casa d’una reconeguda editora a Sant Gervasi i la plaça de la Concòrdia, a les Corts, i Sants, on viuen els seus pares i el seu nòvio, que coqueteja amb les màfies de l’Est.

EL MAL PARE. Pep Prieto. Llibres del Delicte. De l’Hospital de Barcelona a Gràcia i voltants del Parc Güell: tres fills segueixen els passos de la doble vida del seu pare mort, un reconegut arqueòleg, després de descobrir que pot ser que fos un assassí en sèrie.

PES MORT. Llort. Crims.cat. El client d’un restaurant en hores baixes de la Dreta de l’Eixample sembla adormit. El matrimoni que el regenta des de fa 30 anys, la jove neboda que treballa de cuinera i el cambrer de tota la vida hauran de prendre una sèrie de decisions i carregar-ne cada un amb la seva culpa.

Notícies relacionades

BCNegra posa el focus a la Barcelona amagada

Niklas Natt och Dag: «Com més llegeixo sobre el passat més misantrop em torno»

OCTUBRE. Teresa Solana. Crims.cat. Al barri de Gràcia apareix el cadàver d’un actor retirat que ha sigut assassinat. En un nou cas de la mossa d’esquadra Norma Forrester descobrirà que vivia amb una identitat falsa. Com a teló de fons, la convulsa Barcelona dels dies previs a l’1-O.