Mor el crític literari George Steiner als 90 anys

El crític literari, professor i filòsof George Steiner ha mort aquest dilluns a la seva casa de Cambridge (Regne Unit) als 90 anys, segons ha confirmat ‘The New York Times’, que s’ha posat en contacte amb el seu fill David. Steiner deixa darrere seu una prolífica obra assagística i crítica, que es va iniciar en la dècada dels 60 amb l’obra ‘Tolstoy or Dostoevsky: An essay in contrast’ (el títol en castellà, recuperat per Ediciones Siruela el 2002, va ser ‘Tolstói o Dostoyevski’, un assaig en què presentava la disjuntiva de seguir un o un altre gran de la literatura.

Nascut el 23 d’abril de 1929 a París, fill de jueus austríacs que el van educar en l’estudi dels clàssics i del llenguatge i la paraula, Steiner va créixer dominant tres llengües –alemany, francès i anglès–, segons recordava ell mateix a la seva obra de memòries ‘Errata’, escrita el 1997. Aquell any va ser també l’any en què va acabar la seva col·laboració com a crític literari de la prestigiosa revista ‘The New Yorker’, que va iniciar el 1966 i que va compaginar amb els seus molts escrits literaris. I malgrat que va ser autor de nombrosos assajos sobre la teoria del llenguatge i la traducció, i sobre la filosofia de l’educació, és més conegut per la seva crítica literària, també a ‘The Times Literary Supplement’, en què va començar a col·laborar el 1995.

Gran intel·lectual

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Steiner és considerat un dels grans intel·lectuals del segle XX i de principis del XXI, d’una enorme erudició i capacitat analítica. Les seves posicions sobre literatura comparada en ocasions van ser molt polèmiques, així com les seves actituds polítiques, molt vinculades al judaisme i a l’espectre de l’Holocaust.

Autor molt prolífic, deixa un ingent llegat de centenars d’assajos, poemes i llibres de pensament i literatura. Entre les seves obres més destacades destaquen ‘Después de Babel’, ‘La muerte de la tragedia’ i ‘La poesía del pensamiento’. A les obres traslluïa una constant de la seva tasca intel·lectual: la passió per l’escriptura i els clàssics.