Viatge a la Florència dels Medici

Amb nou anys de trajectòria a l’esquena i vivint un moment de consolidació i expansió artística, L’Ensemble O Vos Omnes va tenir l’honor d’inaugurar, dimarts passat, la segona edició del Festival

Llums d’Antiga de L’Auditori barceloní amb un espectacle dinàmic, teatral i amb aquest punt atrevit que sempre proposa el conjunt coral liderat per Xavier Pastrana. ‘La foguera de les vanitats’ transporta al món dels Medici, amb Florència com a teló de fons, i entreté des del primer minut gràcies a la recreació del moment històric que dibuixa amb precisió Girolamo Savonarola, predicador italià del segle XVI que es va oposar frontalment a la famosa família –fins i tot usurpant-li el poder– i a tot el que aquella ostentosa i influent casta

representaba; imposant la seva doctrina catòlica i coartante, el monjo irromp en la ciutat italiana en la qual fins aquell moment es vivia el florir de suculentes expressions artístiques i culturals i el ‘llibertinatge’ propiciat pels carnavals.

Notícies relacionades

Nagore Aranburu: "Cal revisar el grau de violència que permetem"

La sèrie ‘Santuario’ mostra un futur distòpic que espanta

A l’espectacle, el dominic, ben defensat per l’actor Quimet Pla, intervé durant tot el muntatge exigint la crema a la foguera de la immundícia que generaven el luxe i la corrupció, vanitats que als seus ulls s’havien apoderat de Florència i els seus habitants. Intercalant la seva narració, els membres de L’Ensemble O Vos Omnes provoquen una vegada i una altra l’auster monjo amb un cuidat programa de peces del Renaixement escollides per donar vida a la història. Valent-se de veus joves i ben empastades, el conjunt coral va posar cura a desgranar cada cançó amb solvència en els moviments escènics i cuidada dramaticitat, preparades amb picades d’ullet de fi humor, erotisme i profanació posant els pèls de punta a Savonarola. Amb tot i davant tanta frivolitat, el monjo acaba per imposar el seu repertori sacre i adoctrinador abans de ser abrasat a la foguera per voler implantar la seva severa doctrina. En aquest viatge del pecat a la rectitud es van poder sentir algunes joies renaixentistes –de difícil audició avui dia– d’autors com el flamenc Heinrich Isaac, els italians Michele Pesenti o Giovanni Domenico da Nola, l’holandès Jean Richaford, el francoflamenc Josquin Des Prés, l’anglès William Byrd i altres compositors anònims. L’espectacle va estar molt bé avalat musicalment per un reduït grup instrumental format per corneta, corda premuda i òrgan. Bon començament d’aquest certamen que ajuda a entendre part de l’essència de la música europea del passat.