Josefa Tolrà, la mèdium que va captivar Joan Brossa

Josefa Tolrà podia veure l’aura de les persones i solia dir que Joan Brossa tenia «bona llum». Una vegada li va dir: «Tu, noiet, ets a prop de Déu. Però li dones l’esquena...». Tolrà bé podia haver sigut un personatge de novel·la entre gòtica i costumista, una mèdium de mitjans del segle XX que va néixer, va viure i va morir en el petit poble de Cabrils, al Maresme, i que només una vegada va sortir d’allà: per anar a Badalona a veure una altra mèdium. Va començar a sentir les veus dels esperits després de perdre dos dels seus tres fills, en plena depressió, i va entendre que eren veus d’ultratomba perquè un familiar li va dir: «Són esperits que venen a tu perquè necessiten comunicar-se amb els seus parents vius». Li va recomanar que escrigués el que sentia. Josefa va atendre el consell, i va decidir pel seu compte fer dibuixos. D’aquesta forma es va convertir en artista, i no en qualsevol artista: els seus dibuixos formen part de les col·leccions del Prado, el Macba i el museu LaM de França. Les muses, en el seu cas, van ser els esperits que li xiuxiuejaven a l’orella.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Joan Brossa també va sentir una veu: la va sentir mentre estava a les trinxeres, a la batalla del Segre, una nit, cap a mitjanit. La veu va cridar el seu nom i Brossa va anar a mirar qui li deia, i en aquell moment, ¡bum!, una bomba va caure just on estava abans. ‘La batalla del Segre o la segona naixença’, va titular el poema en el qual va donar compte de l’episodi. I diu: «Una nit, pels volts de les dotze / vaig néixer per segona vegada». Així que el poeta i la mèdium tenien en comú això, que els havien salvat unes veus. El terreny estava abonat perquè quan es coneguessin caiguessin bé, i després s’admiressin. Tots dos creien en el més enllà, i tots dos van dur a terme «un viatge galàctic de llarga trajectòria» després de les seves respectives experiències, o així ho formula Pilar Bonet, una de les comissàries de l’exposició oberta aquest dijous en l’Espai Joan Brossa –‘La mèdium i el poeta’– dissenyada per trenar un «diàleg astral» entre els dos. No feia falta que Bonet incidís que es tracta d’una mostra «inèdita» i «insòlita».

Les portes del gran secret

Brossa i Tolrà no van ser amics, però es van admirar mútuament, i sobretot, van compartir una visió de les coses. «Tots dos van traspassar les portes del gran secret», diu Sandra Martínez,  la segona comissària. «A molts dels seus dibuixos, Josefa Tolrà els posava el mateix títol, o bé ‘Dibuix força fluídica’ o bé ‘Dibuix energia fluídica’, i això era així perquè els espiritistes creuen que quan un mor es converteix en una força fluídica que emprèn un viatge de coneixement per tots els planetes, un viatge astral. Doncs bé, la idea d’aquest viatge és molt present en Brossa». Hi ha un centenar d’objectes exposats a l’Espai per demostrar-ho, aquest compartir del fluídic, des dels dietaris i dibuixos de la mèdium fins als poemes i poemes visuals de Brossa que parlen d’aquesta sensibilitat seva. «La creació més metafísica i existencialista del poeta», diu Bonet. Es van fer l’ullet mútuament aquests dos. Aquesta picada d’ullet és l’eix de la mostra.