Kirk Douglas, Espàrtac contra les llistes anticomunistes de Hollywood

Kirk Douglas tenia 31 anys quan va començar la caça de bruixes, precisament en el moment en què començava a posicionar-se dins de l’‘star-system’ de Hollywood gràcies a pel·lícules com ‘Retorn al passat’. Va ser l’inici d’una època fosca, marcada per la dictadura ideològica, que duraria fins a finals dels anys 50, amb censura i la persecució a través de la creació d’una llista negra d’actors, directors i guionistes simpatitzants del Partit Comunista, que havien de ser erradicats del sistema.

Als components de la primera llista negra se’ls va conèixer amb el nom d’‘Els deu de Hollywood’, ja que es van negar a col·laborar amb el Comitè d’Activitats Antiamericanes. Amb el recolzament dels principals estudis de l’època, van ser empresonats i desposseïts dels seus llocs de treball. Entre ells hi havia el guionista Dalton Trumbo, que també havia escrit la novel·la antibel·licista ‘Johnny va agafar el fusell’, que més tard portaria al cine.

Després de passar per la presó i exiliar-se a Mèxic, Trumbo va començar a firmar guions amb pseudònim. Era una activitat d’alt risc, tant per a ell com per als directors que s’atrevien a fitxar-lo en aquestes condicions, a causa de la psicosi i la por que s’havia estès en el si de la indústria a través de xantatges, conspiracions i cops baixos. Trumbo no podia tenir un compte bancari, havia de cobrar en negre i el seu telèfon estava intervingut per l’FBI.

Durant anys va estar treballant a l’ombra, i fins i tot va guanyar dos Oscar que no va poder recollir, el de ‘Vacances a Roma’ i el de ‘El Bravo’.

Quan Kirk Douglas va voler traslladar a la gran pantalla la novel·la d’històrica de Howard Fast ‘Espàrtac’, ja s’havia convertit en una gran estrella. Va fitxar Stanley Kubrick per dirigir-la i va prendre una decisió inesperada que canviaria el rumb de la història: no només va contractar Dalton Trumbo per escriure’n el guió, sinó que el va posar als títols de crèdit inicials, sense camuflar-lo per primera vegada en més de deu anys. Otto Preminger seguiria l’exemple de Douglas aquell mateix any reivindicant el guionista a la seva pel·lícula ‘Èxode’. Gràcies a ells, es va trencar amb el terror de les llistes negres de Hollywood. Però res és tan senzill com sembla: s’havia de tenir el coratge d’arriscar en superproduccions tan ambicioses per defensar la integritat i els valors morals i donar un cop de puny sobre la taula davant una situació insostenible.

Fa uns anys, quan es va estrenar el ‘biopic’ ‘Trumbo: la llista negra de Hollywood’, Kirk Douglas es va manifestar sobre això: «Com actors, per a nosaltres és fàcil interpretar un heroi. Hem de lluitar contra els dolents i defensar la justícia. En la vida real, les decisions no sempre són tan fàcils, perquè les conseqüències són doloroses. Al llarg del període que va durar la llista negra, vaig tenir amics que van marxar a l’exili perquè ningú volia contractar-los; actors que es van suïcidar perquè estaven desesperats. La jove coprotagonista de ‘Detective Story’, Lee Grant, no va tornar a treballar durant dotze anys després de rebutjar vendre el seu marit. Jo vaig ser amenaçat per donar feina al meu amic Dalton Trumbo i em van anomenar ‘commie-lover’ [amic dels comunistes]. Però hi ha moments en què un s’adona que l’important és lluitar pels principis. I jo estic orgullós d’aquells companys que van utilitzar la seva influència per lluitar contra la injustícia».

Notícies relacionades

Kirk Douglas, a través de les seves paraules: «Res mai et prepara per gestionar l'èxit»

Kirk Douglas: adeu a l'últim del Hollywood clàssic

En les seves memòries ‘Yo soy Espartaco’ (Capitán Swing), no hi ha gaires referències a Trumbo. Douglas se situa com la figura heroica de la història, com el veritable artífex del final de la censura. En realitat va ser així, ja que que es va convertir en un dels baluards de l’activisme polític de l’època.

Per la seva banda, Trumbo va aprofitar la conjuntura per venjar-se dels seus anys de sofriment incloent línies de diàleg que avui són part de la història del cine:  «Només un home que se sap lliure és capaç d’alliberar-se de l’esclavitud» o “Tornarem, i serem milions”.