Oscars 2020: cinc raons per les quals guanyarà 'Parásitos' i farà història

‘Parásitos’, del coreà Bong Joon-ho, no pot guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula. És una cosa que porten setmanes repetint sense parar fins i tot els qui, amb motiu, són incapaços de parlar-ne sense utilitzar només paraules superlatives. S’assumeix, sí, que guanyarà l’estatueta a la millor pel·lícula internacional i que potser triomfi en alguna altra de les categories en què competeix –sis en total–. Però es dona per fet que la categoria reina està fora del seu abast, perquè l’Acadèmia de Hollywood no sol premiar obres tan violentes i perquè ha sigut produïda fora dels paràmetres de la indústria per la qual aquests premis van néixer per celebrar-la i perquè, és clar, ja existeix una categoria específica per reconèixer pel·lícules estrangeres. I si tots aquests arguments tenen sentit, nosaltres en disposem d’alguns que situen ‘Parásitos’ més a prop del triomf del que creiem.

L’opció de consens

Des que va començar la temporada hollywoodiana de premis, totes les grans rivals de ‘Parásitos’ en la pugna per l’estatueta més desitjada han sigut objecte de campanyes de descrèdit: ‘El irlandés’ i ‘Érase una vez... en Hollywood’, per exemple, han patit atacs des del feminisme, i la revista ‘Variety’, bíblia de la indústria, va publicar un article titulat «Per què ‘1917’ és l’última pel·lícula que hauria de guanyar l’Oscar». Però el sistema de votació de l’Acadèmia està dissenyat per estimular decisions consensuades, i ‘Parásitos’ agrada a tot el món; connecta fins a tal punt amb qui la veu –fins i tot amb aquells que mai abans havien vist una pel·lícula coreana– que una empresa de Los Angeles fins i tot va crear una cervesa en homenatge a ella, la Bong Joon-hops.

Un tema de conversa

El que ‘Parásitos’ explica sobre la desigualtat de classe i la lluita eternament desigual entre els que tenen i els que no és tan reconeixible que la seva història es podria trasplantar fàcilment a qualsevol societat desenvolupada contemporània, i ho explica sense emetre judicis ni donar sermons ni oferir solucions fàcils. I això pot haver tocat la fibra de manera especial als membres de l’Acadèmia en un moment en què a Hollywood semblen més conscienciats que mai –de forma una mica hipòcrita, és cert– contra els excessos dels rics.

---

El vot dels actors

Per guanyar el més important dels Oscars es necessita el recolzament del gremi actoral, que compta amb 1.324 membres a l’Acadèmia de Hollywood. I si ho jutgem pel premi al millor repartiment que li va atorgar fa uns dies el Sindicat d’Actors nord-americans (SAG) –cap pel·lícula de parla no anglesa havia guanyat abans d’aquest guardó–, ‘Parásitos’ el té. Cert, cap dels seus actors aspira a estatueta, i en el passat només 11 títols han guanyat el premi gros sense haver rebut nominacions en alguna categoria interpretativa, però en tot cas això és atribuïble que la majoria dels votants probablement siguin incapaços de distingir Song Kang-ho de Park So-dam. En última instància, a més, tampoc ‘1917’ –rival a batre en la categoria reina– tampoc té als seus actors entre els nominats.

Una Acadèmia multicultural

Notícies relacionades

'Parásitos': un passeig per la roïndat humana

Paràsits a dalt i a baix

Que una ficció parlada en idioma estranger mai hagi guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula –només 12, recordem, hi han aspirat en 92 edicions– només significa que per a tot hi ha una primera vegada, sobretot considerant que l’Acadèmia incorpora cada vegada més membres procedents d’altres països, i això sens dubte contribueix a explicar per què cada vegada hi ha més presència de títols estrangers a les nominacions; fa només 12 mesos que ‘Roma’, d’Alfonso Cuarón, ja va aspirar a la principal estatueta i, tot i que no la va guanyar, sí que es va convertir en la primera pel·lícula no parlada en anglès en guanyar el premi al millor director. No és forassenyat que ‘Parásitos’ aconsegueixi fer un pas més, sobretot perquè, en bona mesura gràcies als serveis de ‘streaming’, els votants continuen obrint-se més i més a veure pel·lícules amb subtítols.

---

El factor sorpresa

Aquest any la temporada de premis ha transcorregut de forma fins i tot més contrària a les prediccions que de costum. D’entrada, el duel de titans que molts esperaven entre Quentin Tarantino –director d’‘Érase una vez... en Hollywood’– i Martin Scorsese –director de ‘El irlandés’– no ha arribat a produir-se. Així mateix, l’avenç de la cerimònia al calendari respecte a anys anteriors a reduït els terminis i afectat les dinàmiques dels votants d’una manera que fins d’aquí a uns dies serà incerta. En les últimes setmanes, mentrestant, ‘Parásitos’ ha anat acumulant nominacions i premis massa nombrosos per comptar-los, molts dels quals mai abans havien anat a parar a una pel·lícula de parla no anglesa. Dit d’una altra manera: hi ha un clima propici perquè diumenge a la nit passi una cosa històrica a Hollywood. I ‘Parásitos’ és la pel·lícula perfecta per fer Història.