Oscars 2020: 'Parásitos' fa història i conquista el premi a la millor pel·lícula

‘Érase una vez en...’ un nou Hollywood.

‘Parásitos’, el treball del sud-coreà Bong Joon-ho, ha fet història aquest diumenge als Oscars 2020 i ha conquistat el premi a millor pel·lícula, que en les 91 edicions anteriors mai havia anat a un film rodat en una llengua que no fos l’anglès. La barrera finalment ha caigut. I ho ha fet als peus de Bong, reconegut també com a millor director davant una icona de Hollywood com Quentin Tarantino i una llegenda com Martin Scorsese, al qual ha citat com a inspiració i guia des de la seva època d’estudiant de cine, quan va convertir en el seu lema la frase de ‘Marty’ «el més personal és el més creatiu».

Les quatre estatuetes per a ‘Parásitos’, que ha guanyat també pel seu guió original i en la categoria de pel·lícula internacional en què competia ‘Dolor y gloria’ de Pedro Almodóvar, reconeixen un creador i un treball que són un gènere en si mateix, tot i que tempti utilitzar la reduccionista etiqueta de ‘thriller’. És una pel·lícula de menys de 20 milions de pressupost, res per als estàndards de la indústria nord-americana, que aborda localment una qüestió globalment crucial del nostre temps: la creixent desigualtat econòmica.  

Els Oscars a ‘Parásitos’ i Bong representen el reconeixement, per primera vegada i finalment, d’un país de cine vibrant com Corea del Sud. Però la coronació davant de vuit rivals com ‘1917’, ‘El irlandés’, ‘Érase una vez en... Hollywood’ i ‘Historia de un matrimonio’, parla d’alguna cosa més: el que pot ser un canvi sense marxa enrere a l’Acadèmia de Hollywood i en uns premis que, potser, i com aquesta vegada, siguin cada vegada menys locals.

Una nova Acadèmia

Forçada des de fa uns anys per la seva escandalosa obsolescència en qüestions de diversitat a obrir-se a més membres, l’Acadèmia de Hollywood ha donat en els últims quatre anys entrada a més de 2.000 nous integrants. Si llavors era 92% blanca i 75% masculina ara els negres representen el 16% dels seus membres i les dones el 32%. S’ha rejovenit també i l’edat mitjana ha baixat de 62 anys a 50. I molts dels professionals que han guanyat entrada i vot no són nord-americans.

Aquests canvis no han evitat que aquest any només hi hagués una actriu negra, Cynthia Erivo, entre els 19 nominats en categories d’interpretació o que cap dona entrés en el quintet de realitzadors, però el triomf de Bong i ‘Parásitos’ apunta que s’ha arribat a un punt d’inflexió.

La reialesa de Hollywood

La seva història és la història d’aquests Oscars, però no és l’única. En categories d’interpretació no hi ha hagut sorpreses però tampoc polèmica. Renée Zellweger, que ja tenia una estatueta, ha culminat el seu gloriós retorn amb l’Oscar per ‘Judy’. I tres intèrprets que formen part de la reialesa de Hollywood han aconseguit els seus primers Oscars com a actors.

Joaquin Phoenix ho ha fet com a protagonista de ‘Joker’, que també ha guanyat el premi per la banda sonora de Hildur Gudnadóttir. Brad Pitt, que ja va ser reconegut com a productor per ‘12 anys d’esclavitud’, té ara l’Oscar d’actor, categoritzat com de repartiment, en ‘Érase una vez en.. Hollywood’, premiada també pel disseny de producció. I en vigílies del seu aniversari, Laura Dern, la musa del cine independent que també en el comercial està al cim de la seva carrera, ha rebut el seu «millor regal» amb un premi que honra la seva interpretació d’una advocada de divorcis a la pel·lícula de Noah Baumbach per a Netflix.

Precisament el que de moment continua sense escriure’s és la història amb majúscula de la plataforma de ‘streaming’ a Hollywood. La gran disruptora partia com a màxima nominada però només ha aconseguit l’Oscar de Dern i el del millor documental per ‘American factory’. La indústria, i els seus votants, miren i tracten Netflix, tot i que sigui als Oscars, encara amb recel. I fins i tot en animació, on només en dos anys ha aconseguit convertir-se també en actor de pes, no ha pogut amb un gegant com Pixar. ‘Klaus’, la pel·lícula de l’espanyol Sergio Pablos, no ha pogut superar ‘Toy story 4’.

‘1917’, el treball bèl·lic de Sam Mendes que en les últimes setmanes havia aconseguit situar-se com a gran favorita, ha fet aigües en les categories majors però no s’ha enfonsat. Seu ha sigut l’Oscar a millor fotografia per la irreprotxable i magnífica filigrana que ha firmat Roger Deakins. I també l’han mantingut a la superfície dos premis tècnics, el de barreja de so i efectes visuals. Dos més, els de muntatge de so i muntatge, han sigut per a ‘Le Mans ’66’.

Missatges més enllà del cine

Aquesta 92a edició dels Oscars també ha banyat en or Taika Waititi, premiat pel guió adaptat de ‘Jojo Rabbit’, que s’ha convertit en la primera persona amb arrels maoris amb un Oscar. La seva dedicatòria ha sigut, precisament, «per a tots els nens indígenes del món que volen fer art i ballar i escriure històries. Som els comptadors originals d’històries», els ha recordat, «i també podem tirar endavant aquí».

No ha sigut el seu l’únic missatge inspirador o amb càrrega que anava més enllà del purament cinematogràfic que s’ha escoltat a la gala, que per segon any consecutiu no ha tingut presentadors, tot i que Chris Rock i Steve Martin han fet un mini monòleg còmic d’entrada i, un any més, Maya Rudolph i Kristen Wiig han fet somiar que un dia els encarreguin la missió. 

Pitt, el primer en pujar a l’escenari, ha posat una nota política al recordar que els 45 segons que se li donaven per al seu discurs eren 45 segons més del que es va donar a John Bolton, una referència al bloqueig que els republicans van fer durant l’‘impeachment’ de Trump perquè testifiqués el que va ser el seu assessor de seguretat nacional. I tot i que el discurs de Phoenix, amb el seu missatge vegà, ha sigut excessiu per a alguns (almenys segons el dictat de les xarxes socials) ha inclòs moltes idees que només els cínics haurien d’estar còmodes injuriant. «Parlem de desigualtat de gènere, o racisme, o drets queer, o drets indígenes o d’animals, estem parlant de lluitar contra la injustícia», ha dit.

També Zellweger ha parlat subtilment de política al recordar que «els herois són els que ens uneixen». Oscar en mà, Gudnadóttir s’ha dirigit «a les noies, dones, mares, filles» per dir-los: «Sisplau, parleu, necessitem sentir les vostres veus». I en una gala on Zach Gottsagen s’ha convertit en el primer presentador amb síndrome de Down, i on per primera vegada l’Acadèmia ha posat una dona a dirigir l’orquestra, hi ha hagut més notes de diversitat.

Janelle Monáe, per exemple, ha obert la cerimònia amb un número musical on alguns dels ballarins anaven vestits com personatges de pel·lícules oblidades amb protagonistes o creadors negres, com ara ‘Us’, ‘Yo soy Dolemite’ i ‘Queen & Slim’ i s’ha declarat orgullosa de ser una dona negra i ‘queer’. I, poc després quan els creadors del curt animat ‘Hair love’ recollien el seu Oscar per aquesta història centrada en un pare negre que per primera vegada ha d’encarregar-se de pentinar la seva filla, han remarcat la importància de la representació, especialment en un camp com l’animació, vital en la formació i educació dels més petits. 

Billie Eilish, Eminem i Gisela    

Notícies relacionades

'Parásitos', la pel·lícula de l'any en cinc claus

Les patates fregides gallegues que arrasen després d'aparèixer a 'Parásitos'

Després de les interpretacions de les cinc cançons nominades, entre les quals han destacat la versió global d’‘Into the unknown’ en què ha participat Gisela i una actuació de Cynthia Erivo que ha posat tot el teatre Dolby dret, l’Oscar se l’ha acabat emportant Elton John i Bernard Taupin, creadors d’‘I’m going to love me again’, la cançó de ‘Rocketman’. Dues pel·lícules més han tingut també el seu moment de glòria: ‘Mujercitas’ ha guanyat l’Oscar pel vestuari i ‘El escándalo’ per maquillatge i perruqueria. I per l’escenari també han passat Eminem i Billie Eilish, que ha interpretat ‘'Yesterday’ per acompanyar el segment ‘In memoriam’.

Des d’aquest directe us hem explicat tot el que ha passat aquesta nit al Dolby Theatre, des del glamur de l’alfombra vermella fins al frenesí dels premis.