El festival Vida porta el seu espectre més enllà del pop amb Nils Frahm

Nous aires per al Vida: després de, segons el seu director, Dani Poveda, «pensar-ho molt», el festival (sobretot) pop de Vilanova i la Geltrú obre el seu espectre genèric amb la incorporació al seu cartell de Nils Frahm, compositor alemany que estén ponts entre l’electrònica i la clàssica contemporània. Una aposta de cert risc, si tenim en compte que Frahm tendeix a la malenconia més que a l’eufòria i se sol presentar en teatres i auditoris; a Barcelona, l’hem vist al Tívoli (festival Mutek.es del 2014) o l’Auditori (novembre del 2018). Però el Primavera Sound ja va confiar en els seus arpegis envoltants per animar un escenari gran de matinada en l’edició del 2018.

Frahm és l’afegit, potser, més insòlit a una setena edició que avui, dimarts, s’ha presentat en la seva integritat a la premsa. Poveda no només ha justificat, sinó celebrat, la presència de noms més habituals (i ja anunciats) com Parcels, Ferran Palau o Núria Graham: «Es tracta de recollir el que hem anat sembrant. Són noms que ara ja poden ocupar grans espais al festival», ha afirmat el director d’un festival convertit fa poc en un segell i agència de ‘management’ amb bastanta representació al cartell (Ljubliana & The Seawolf, Pacosan, Tversky, Zulu Zulu…).  

Entre els noms avui revelats destaca Soccer Mommy, prodigi del pop de dormitori que ha acabat pontificant en els dominis de l’indie rock i el dreampop més envoltant. Els qui enyorin The Sundays s’hi haurien de fixar. Altres bons noms sumats al cartell són !!! (chk chk chk), Jungle (en format de ‘dj set’), Biznaga, Baxter Dury, Dan Deacon, Eve Owen (la prometedora filla cantautora de l’actor Clive Owen) o Damien Jurado (amb la seva acústica en el Vaixell).  

Aquests artistes se sumen a ganxos ja anunciats, com ara Belle & Sebastian, Cut Copy, Destroyer, Devendra Banhart, Cate Le Bon, María José Llergo, The New Raemon & Paula Bonet (amb una versió especial i inèdita de l’espectacle que ara es pot veure al Villarroel) o Angel Olsen, autora del millor disc internacional del 2019 segons aquest diari.

Poca ajuda de l’ajuntament

Del Vida s’espera que sigui ídem, i des del festival insistiran en aquest aspecte d’hospitalitat fins i tot a través del leitmotiv d’aquest any, ‘People vs units’ (‘gent contra unitats’). «Ens agrada tractar el públic com a persones», ha dit Poveda. «En això no hem canviat mai». Tampoc han canviat mai de dates (fins i tot en la seva forma primigènia, el Faraday, se celebrava el primer cap de setmana de juliol), per la qual cosa no entenen el renovat solapament amb el Canet Rock o el Cruïlla. «El Canet no se solia celebrar històricament aquest cap de setmana. Amb el Cruïlla sempre hem tingut molt bones relacions i aquest tema no el podem entendre», ha assenyalat Poveda, que creu que «s’hauria de parlar més entre festivals».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El Vida manté aquest any el pressupost, marcat el 2017, d’1,2 milions d’euros. De l’Ajuntament de Vilanova continua rebent una subvenció de només 18.000 euros. De moment, no planegen deixar la ciutat, però «a l’ajuntament li diem que pot passar», afirma Poveda.

El cartell complet del Vida el 2020 es pot consultar aquí.