Fabra i Coats perilla com a epicentre musical de Barcelona

Els festivals musicals a la Fabra i Coats pengen d’un fil. Fa unes setmanes, l’equip tècnic del recinte va comunicar als responsables del Mira, de l’AM Fest, del Say It Loud i del Bis que busquessin una altra ubicació per al 2020. I el Cara B, que se celebra aquest cap de setmana a l’equipament de Sant Andreu, ha salvat la seva edició ‘in extremis’ gràcies a la mediació de l’Icub. Fa anys que s’ha estat edificant un bloc de 48 vivendes dins del recinte fabril i se sabia que quan s’habitessin la continuïtat dels festivals a la fàbrica seria més que incerta. Els veïns van començar a arribar al novembre i el conflicte ha esclatat ara, quan els festivals ja treballen en les seves pròximes edicions.

En les últimes setmanes, l’Icub ha estat maniobrant per revertir un desenllaç que deixaria la ciutat sense un equipament públic en què puguin desenvolupar-se i créixer projectes musicals de mida mitjana que no caben en centres cívics, que no volen treballar sota els requisits que marquen les grans sales i que són a anys llum dels macrofestivals. D’una banda, s’ha mantingut una trobada amb els nous llogaters per facilitar la convivència entre festivals i veïns. Per una altra, s’ha demanat un estudi d’insonorització per temptejar la possibilitat de realitzar obres que redueixin el seu impacte sonor.

Difícilment aquestes obres estarien pressupostades, aprovades i realitzades abans de la tardor, de manera que aquest pacte amb els veïns és clau perquè Mira, AM Fest i Say It Loud es puguin celebrar a la tardor. «Els festivals es poden continuar celebrant aquest any», afirma el delegat de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Dani Granados. I aclareix que no és una mesura puntual, sinó que la voluntat de l’ajuntament és «construir un projecte musical vinculat a un espai públic, sigui a la Fabra o un altre lloc, on tinguin cabuda un tipus de festivals que van més enllà de l’explotació comercial, que interpel·len un circuit cultural de vegades poc reconegut, que tenen retorn social i implicació territorial».

Més fora que dins

L’actitud dels festivals no és tan optimista. Després de la galleda d’aigua freda que els va caure a finals de gener al veure’s expulsats de la Fabra i Coats en plena època de contractació d’artistes, se senten «abandonats» i «marejats» amb tant canvi de rumb. En les últimes setmanes, tots han rastrejat la ciutat a la recerca d’espais on mudar-se. Say It Loud ja té emparaulat un recinte a Barcelona. L’AM Fest no l’ha trobat, de manera que es planteja traslladar-se a una altra ciutat. Tots dos se celebren a l’octubre i se senten més fora que dins de la fàbrica, tot i que s’han marcat com a data límit per prendre la decisió l’1 de març. El Bis no tenia tant marge: es fa a l’abril i ja es plantejava ajornar la seva edició a setembre, també lluny de la Fabra.

Per al Mira, trobar un altre recinte és més complicat ja que a més dels concerts de música electrònica ofereix instal·lacions audiovisuals. La incertesa que s’ha obert respecte a la seva continuïtat en la Fabra li impedeix contractar artistes per a la seva edició de novembre. El seu director, l’Oriol Pastor, estudia una tercera opció més enllà de quedar-se allà o anar a un altre lloc: la de cancel·lar la seva edició del 2020. «Seria una llàstima perquè aquest any en fem deu», remarca. Tant ell com els altres directors s’han emplaçat a una reunió amb l’Icub i l’equip tècnic de la Fabra per fixar per escrit en quines condicions es podrien continuar celebrant els esdeveniments. No volen més sorpreses d’última hora.

El 2019 el Mira ja va tenir un ensurt. «Setmanes abans del festival, em van anunciar que els nous veïns entraven a viure a l’octubre i que era molt possible que el districte no m’aprovés els controls de so, la qual cosa implicava haver de cancel·lar-lo dues setmanes abans», recorda. Al final, les eleccions generals de novembre van salvar el festival pels pèls, ja que l’entrega de claus als primers veïns es va posposar a després de la campanya electoral. Els 48 pisos són davant la fàbrica que acull els festivals i, tot i que molts encara són buits, algun està a només 20 metres de distància. Vivendes i fàbrica formen part d’un edifici patrimonial, la qual cosa limita la intervenció arquitectònica. 

Altres models, altres espais

Cada festival té les seves particularitats. «Nosaltres necessitem fer una gestió col·lectiva del festival i això implica des de com t’atén la persona de seguretat fins al preu de les begudes. No volem delegar aquestes responsabilitats en mans de ningú», argumenta el Sergio Picón, director de l’AM Fest. Per això es va traslladar fa dos anys a Fabra i Coats. «Però no podem arriscar-nos a tornar i que a l’abril ens diguin que haurem de reduir el volum o acabar els concerts tres hores abans. Vull un compromís escrit», avança.

El Pablo Tudela i el Xavi Urbano, impulsors del Say It Loud, també desconfien de futures topades tècniques i administratives. «Som un equip petit i tanta incertesa ens impedeix dimensionar el festival», expliquen. Però, sobretot, reclamen un gran equipament públic on desenvolupar aquest tipus de projectes. «Sense aquest, festivals com el nostre xoquen amb un sostre de vidre que ens impedeix créixer». «Festivals d’aquesta mida no tenim continuïtat possible a Barcelona. «Aquesta carència de la ciutat és el que ens preocupa», afegeix Picón.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Fins ara, aquest gran equipament era la Fabra i Coats, però les vivendes eren una espasa de Dàmocles cada vegada més pròxima, per més que ningú la volgués veure. La directora de la fàbrica, la Joana Hurtado, explica que ja se sabia «que s’habitarien els pisos». «Jo vaig entrar a treballar aquí al maig i llavors ja es deia que venien els veïns, però no han arribat fins ara i ara ho comencem a veure», prossegueix, referint-se a com abordar la situació. Aquesta falta de previsió per part de l’administració, ja fos avançant el pla d’insonorització o buscant un altre enclavament a la ciutat, és el que critiquen els festivals.

Tant Hurtado com Granados asseguren que la receptivitat dels nous veïns és «fantàstica», però, pel director del Mira, el problema de Fabra i Coats no és només de convivència entre veïns i música. «Aquest recinte és un polvorí en què s’han ficat projectes socials, d’educació, de cultura... Estàs muntant el teu festival i entren els castellers, els camions no poden descarregar a l’hora que els nens surten de l’escola... No hi ha hagut mai una direcció estratègica del recinte i això fa molt difícil la convivència», resumeix. A escasses hores de la sisena edició del Cara B, el seu codirector Adrián D. Bóveda, només resa: «Tant de bo es resolgui la situació. Pel bé del públic de la ciutat».