Rareses gaudinianes per al MNAC

No són inèdits, però sí que són rars i excepcionals. La raresa la hi dona la tècnica feta servir. L’excepcionalitat rau en la seva importància documental: mostren com es va imaginar el seu autor la no aixecada església de la Colònia Güell, i marquen el camí del que després va ser la Sagrada Família. Són dos dibuixos i són, òbviament, d’Antoni Gaudí. No porten firma, ni els fa falta, ja que tenen la categoria de canònics. Les peces en qüestió han entrat en els fons del Museu Nacional (MNAC)després de la compra feta per la Conselleria de Cultura amb l’ajuda imprescindible de la Fundació La Caixa –dels 320.000 euros pagats, 240.000 els ha aportat la institució privada.

Les peces en qüestió feia vuit anys que eren al mercat i que tenien un litigi a sobre. Joan Bassegoda, gran autoritat sobre el geni modernista, les va localitzar el 1967 a la carbonera de la masia de Can Sol de la Colònia Guell. Allà van acabar durant la guerra civil. Amagades per evitar que seguissin la mateixa sort –la desaparició sota el foc– de les obres que omplien el taller de Gaudí a la Sagrada Família. El 2012, els propietaris van decidir subhastar-les i hi va haver denúncia per part de la parròquia de la colònia. El litigi va acabar amb els privats mantenint les obres i la conselleria declarant-les BCIN (Bé Cultural d’Interés Nacional). No en va amb el segell patrimonial la sortida del país era impossible. Al final, després d’anys de negociacions han acabat en mans públiques.

Interior i exterior de l’església

Els dos dibuixos, els únics que es conserven sobre la colònia sortits de la mà de Gaudí, es van pintar sobre una fotografia ampliada i invertida de la maqueta polifunicular de cordills i saquets de l’església que va fer l’escultor Vicente Villarrubias. D’aquí, la raresa tècnica. En una de les imatges, el geni va traçar l’alçat exterior; a l’altra, l’interior del temple. «Un material extraordinari des del punt de vista artístic i documental», segons el parer de Pepe Serra, director del museu. I un material que mostra el «talent matemàtic i científic» de Gaudí en què va assajar el «sistema de construcció» que després va aplicar a la Sagrada Família, en paraules de Mariàngels Fondevila, conservadora de la pinacoteca.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els excepcionals dibuixos també suposen la possibilitat de donar una visió complementària del geni des del Palau Nacional, on bàsicament es conserva mobiliari, i només hi ha una altra obra sobre paper de Gaudí: un apunt fet a Sevilla de la reixa d’entrada de la Casa de Pilatos.  Però malgrat la importància de les dues peces adquirides –datades el 1908 i 1910– i del molt que s’han exposat, no es tornaran a exhibir fins al 2021. Primer s’han de consolidar, ja que el seu estat és com a mínim precari. I després decidir quan i com es mostren, ja que no poden estar permanentment de cara al públic per la seva fragilitat.

En restauració fins al 2021

L’objectiu és tenir-les en condicions el 2021, any en què el Museu Nacional inaugurarà l’ambiciosa mostra que està preparant sobre l’arquitecte juntament amb l’Orsay de París. Exposició amb què es pretén inaugurar l’ampliació cap al pavelló Victòria Eugènia.