Pompeia culmina la seva gran restauració amb el «miracle» de la Casa dels Amants

Després d’anys de restauració, Pompeia torna a mostrar al món tres valuoses cases al cor de la ciutat sepultada per les cendres del Vesubi l’any 79 d.C., entre les quals hi ha la Casa dels Amants, «un petit miracle» per la dificultat de la seva recuperació.

Amb aquesta reobertura, el jaciment culmina després de cinc anys i una inversió de gairebé 100 milions d’euros l’ambiciós Gran Projecte Pompeia, que ha permès que la ciutat passés de ser «sinònim d’ensorraments i incapacitat» a «un motiu d’orgull», segons el ministre de Cultura, Dario Franceschini.

«Els amants, com les abelles, tenen una vida dolça com la mel», és la inscripció en llatí que dona nom la Casa dels Amants, sota la qual algú va escriure «tant de bo». Ara aquesta inscripció torna a ser visible després de 40 anys, quan un terratrèmol va fer molt malbé el jaciment i es va prohibir l’accés fins i tot als arqueòlegs per perills de despreniments, va assenyalar l’arqueòloga  Arianna Spinosa.

L’«esplèndida» casa, una estructura única dins de Pompeia perquè conserva la primera planta i un doble peristil, és un «petit miracle» per la precària situació en la qual es trobava després del terratrèmol, va explicar el director del parc arqueològic, Massimo Osanna.

Treball de xinos

Per fer-se una idea de la magnitud d’aquesta restauració, que ha costat uns 150.000 euros i en la qual hi han intervingut 40 persones, l’arqueòloga Vittoria Pattullo explica a Efe que porta treballant «una setmana en la neteja d’una paret de tres metres quadrats».

La treballadora contesta des de dalt d’una escala, on s’afanya amb el bisturí retirant «les substàncies acumulades que impedeixen la llegibilitat de la pintura», ja que aquesta casa es trobava en una situació de conservació «particularment compromesa».

Un altre símbol de l’èxit de la restauració és la Casa de l’Horta, la decoració amb pintura negra de la qual, imitant una escena nocturna, és insòlita entre les altres ‘domus’, va afirmar Osanna.

Els frescos cridaners pretenen donar la sensació d’«un jardí nocturn», decorats amb motius florals i amb representacions sincrètiques de déus com Isis o Dionís, en el qual el director del parc va definir com «una habitació de l’amor».

L’última casa inaugurada és la de la Nau Europa, que rep el nom d’una gran incisió que representa un barco de càrrega anomenat Europa, prova del dinamisme econòmic de la ciutat i la «possibilitat de connexió» de les ciutats mediterrànies.

Un pla transformador

«Quan vaig ser nomenat ministre de Cultura un divendres del 2014, vaig ser rebut amb un enderrocament diumenge i un altre dilluns», recordava al fin al de la seva visita Franceschini, per ressaltar el canvi que ha suposat per al jaciment el Gran Projecte Pompeia.

Finançat principalment amb fons europeus, l’objectiu primari d’aquest pla era frenar la degradació d’una àrea arqueològica única al món, 60 hectàrees soterrades per lava i cendres que s’excaven des del seu descobriment, el 1748.

«El projecte és una història de redempció italiana bellíssima», va apuntar als mitjans el ministre, que va recordar l’estat de Pompeia abans del seu inici com a «sinònim de cues per vagues improvisades i incapacitat per utilitzar els fons assignats».

Un pressupost que ascendeix als 105 milions d’euros, dels quals s’han gastat 95, per estalvi a les obres i perquè encara queden per fer alguns treballs que culminaran al llarg del 2020, van explicar fonts del parc arqueològic.

Edificis assegurats

En aquests anys s’han restaurat i assegurat 45 edificis, començant per la famosa Casa del Misteri, a la qual van seguir una multitud de ‘domus’, termes, temples i teatres, i s’han desembarassat dels principals carrers la «selva de puntals que impedien la circulació», va comentar l’arqueòleg Bruno De Migris.

Tot i que les sorpreses més grans s’han trobat a la Regi V, la zona menys excavada de la ciutat; importants ‘domus’ com les que van tornar a obrir ahir estan en una part més coneguda i excavada, però danyada per les condicions ambientals.

Des del 2014 el nombre de visitants va créixer un 47,5%, passant de 2,6 milions a 3,9 el 2019, fet que suposa que Pompeia és el segon lloc més visitat d’Itàlia després del Colosseu de Roma, entre els monuments de pagament.

«Els treballs a Pompeia no acabaran mai», va contestar el ministre de Cultura, ja que «una ciutat de 60 hectàrees exposada a la intempèrie durant segles sempre requerirà manteniment».

Potenciar la investigació

Una vegada finalitzat el Gran Projecte Pompeia, els treballs se centraran a potenciar la investigació de «joves de tot el món», va assenyalar Osanna, i sobretot, amillorar la situació «fora del parc», segons Franceschini.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els reptes que el parc té per davant estan en millorar les infraestructures per arribar-hi i «valoritzar el patrimoni» per millorar la situació de tota la regió que envolta el jaciment, va concloure Franceschini.

Tant ell com l’equip d’arqueòlegs al capdavant de les obres de restauració mostraven un visible sentiment d’orgull després d’uns treballs «llargs i fatigosos», que, malgrat tot, i com va repetir el ministre, no s’acabaran mai.