Tot i que els índexs de lectura milloren, el 37,8% d'espanyols no llegeix

Els índexs de lectura milloren. Així ho reflecteixen les dades obtingudes del Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres que elabora anualment la Federació de Gremis d’Editors (FGEE) i que ha presentat a Madrid el nou ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes. 

Des que es va produir una desfeta dins del sector editorial fa més de deu anys (va descendir un 25% la facturació), s’ha anat apreciant un tímid augment. Si el 2018 el percentatge de població lectora se situava en un 67,2%, el 2019 va assolir el 68,5%, una pujada d’1,3 punts, 8 punts d’increment des del 2010, quan es va arribar al 60,3%. «No es tracta d’un avanç espectacular, però sí que és un augment constant i esperançador», ha dit el ministre durant la roda de premsa. 

Dones lectores

De nou són les dones les que salven els números. El perfil més freqüent és femení, amb carrera universitària i més de 55 anys. Quant als menors d’edat, també es produeix una pujada. A vuit de cada deu llars (83,6%) es llegeix als nens i entre els 6 i 9 anys, dediquen un temps a la lectura en el seu temps lliure que arriba a les tres hores a la setmana. Rodríguez Uribes creu que resulta fonamental incentivar una afició a la lectura a una edat primerenca. «És crucial per mantenir l’hàbit, ja que el 70% dels actuals lectors van començar abans dels 15 anys, cosa que demostra la importància del reforç en aquesta època, una cosa que implica una responsabilitat també del Ministeri de Cultura al costat del d’Educació per a futures polítiques i plans», ha dit. Per a això, ha assegurat que estan intentant augmentar les partides per a la lectura en els pròxims Pressupostos Generals. 

Però també trobem la part negativa: el 37,8% no llegeix mai o gairebé mai. I tot el que s’havia guanyat en la infància es perd en l’adolescència. A partir dels 15 anys, s’observa una caiguda de lectors freqüents del 49,8%. Es tracta sens dubte d’una de les franges d’edat més problemàtiques i en la qual cal fer més recalcament a través de l’ampliació de les polítiques i les infraestructures. 

Falta de temps

La falta de temps continua sent una de les causes que s’esgrimeixen per justificar l’absència d’hàbit, que arriba al 49,1%. Aquest percentatge arriba al 67,8% entre els adults de 35 a 44 anys. Tot i que potser el més preocupant sigui que el 29,4% no llegeix perquè no els agrada o no els interessa. Aquesta xifra augmenta a 38,3% entre els adults entre 14 i 24 anys. 

Quant al còmput de les comunitats autònomes, només sis es troben per sobre de la mitjana de lectors en temps lliure a Espanya: Madrid, Catalunya, el País Basc, Navarra, La Rioja i Aragó. Les altres es troben per sota del 62,2% i Extremadura, en el 52,2%. 

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

L’estudi també posa en relleu el creixement moderat del suport digital, fins al 29,1%, tot i que la descàrrega gratuïta continua sent la principal opció a l’hora d’obtenir el llibre. Un 3% de la població utilitzaria l’audiollibre. 

‘Pàtria’, de nou, la més llegida

De nou, i després de diversos anys consecutius, la novel·la de Fernando Aramburu, ‘Pàtria’ (Columna), se situa en el número u del rànquing d’obres més llegides, així com Dolores Redondo i la seva Trilogia del Baztán i ‘Et donaré tot això’. El gènere fantàstic es troba representat per les sagues ‘Cançó de gel i foc’, de George R. R. Martin, i Harry Potter, de J. K. Rowling. I, al costat de Ken Follet, autors com Eva García Sáez de Urturi, Carlos Ruiz Zafón, Ildefonso Falcones o Juan Gómez-Jurado demostren que la literatura en castellà continua tenint una important influència dins del mercat editorial.