El piquet musical venia de Texas

La cançó parla de les estrelles i el cel brillant al cor de l’estat de Texas. També descriu el perfum de la sàlvia, la llum de les prades i l’amor recordat. Es tracta d’una cançó escrita i composta el 1941, gravada per Perry Como amb Ted Weems i His Orchestra el 9 de desembre d’aquell any i que va passar cinc setmanes al primer lloc de ‘Your hit parade’ el 1942.

I, per caramboles del destí, es va convertir en impossible de radiar per a la BBC, que va acabar per prohibir-la en un dels seus programes de més èxit. ¿Com és possible que una cançó que canta innocentment els mèrits geogràfics de l’estat del sud acabés vetada de la ràdio pública del Regne Unit?

La solució té un nom: ‘Music while you work’, és a dir, el programa de ràdio creat durant la segona guerra mundial a la Gran Bretanya i que va existir fins al 1967, una mena de fil musical de mitja hora de durada, que s’emetia en diferents franges horàries, amb idea que si es radiava música lleugera i popular amb un tempo regular això faria que els treballadors de les fàbriques fossin més productius.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per això, el programa tenia certes regles d’estricte compliment: afavoria la música d’orquestres, i sempre començava i acabava amb la mateixa peça, ‘Calling all workers’ d’Eric Coates. Preferia peces familiars, res massa letàrgic, de volum estable, ritme alegre i que permetés cantar i xiular als treballadors. El jazz i els ritmes proclius a la improvisació quedaven fora del programa, ja que no seguien una melodia estricta. L’ús de bateries molt sonores i de ritme molt ràpid també es desestimaven, perquè sonaven massa semblants a l’artilleria.

És en aquest context en què ‘Deep in the heart of Texas’, una cançó alegre, perfecta per a aquest experiment fordista, va acabar relegada, com algunes altres: el seu cor exigeix quatre picades de mans que podien distreure els treballadors d’una cadena de muntatge, o fer ús de les seves eines per seguir el ritme. ¡Rebel·lió!